La Quaresma és el període de temps, de set setmanes, que hi ha entre carnaval i la Pasqua de Resurrecció. Durant aquest temps, l’església tenia ordenats dejunis i abstinències en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar al desert. Té el seu origen en el llatí «quadragèsima», és a dir, quarantena.
Però, com es vivien aquestes dates i celebracions a la Torroella d’abans? A partir de la recerca de diferents diaris i revistes de finals del segle XIX i principis del XX, en podem tenir una idea que potser no ens imaginem. Recordeu que podeu trobar tots els retalls de premsa citats i més a l’enllaç del final de l’article.
Al diari La Lucha núm. 2514, de 23-03-1885, el corresponsal comença la crònica: «Este año los torroellenses pasamos la cuaresma a las mil maravillas, pues si los antiguos cristianos ayunaban, nosotros, sin faltar a Dios ni a la sociedad, nos divertimos que es un portento.» i continua més endavant «Toda esta semana, al anochecer, en nuestras calles no se oyen más que cantos, timbales, y músicas en honor de las caramellas disputándose las dos orquestas quien cantará y sonará mejor; ayer y los seis días seguidos se hace en la Iglesia de Nuestra Señora de los Dolores, las grandes funciones con orquesta tarde y noche, por celebrarse el renombrado Septenario, predicando el conocido orador sagrado Dr. Cullell.» El septenari era el conjunt de set dies dedicats a una imatge d’un sant o a la Verge. Aquest any, després de dotze anys de no celebrar-se «este año saldrá la gran tetrica y religiosa procesion, con todos sus misterios y aparatos, llamada del Viernes Santo, debido a la filantropia de muchos señores Americanos secundados por sus amables y lindas señoras». Dos d’aquests senyors eren el sr. Melchor Sala i el sr. Martirià Serra, els quals, perquè la processó encara fos més lluïda, organitzaren dues seccions de soldats romans, «manaies», fent-se portar els vestits de romans del Teatre Liceu de Barcelona. Entremig, explica que al Teatre es representà l’obra de Serafí Pitarra Les joies de la Roser, i que a la nit, al cafè-sala del senyor Martí Coll, grans concerts amb l’orquestra Barretó.
La Lucha, núm. 5527 de 16-03-1895: En plena Quaresma (temps de penitència), el mossèn de l’Estartit, sr. Joan Barolés, des del púlpit predicava «los medios de que debemos valernos para imitar a los mártires y a los santos». S’està celebrant la novena (nou dies de culte a un sant) a Sant Francesc Xavier, i quan aquesta acabi comença la de Sant Josep «viniendo a predicar un jesuita que no dudo sabrá conquistar los corazones de los torroellenses que se distinguen por sus morigeradas costumbres» (és a dir, de bons costums).
És molt interessant veure com conviuen al mateix temps les celebracions eucarístiques de Quaresma amb les activitats de diversió. Així, a La Lucha núm. 5816 de 7-03-1896, tenim la notícia de la celebració d’ «una solemne novena a San José que tantos devotos cuenta en aquella población» i funcions al Teatre Jou on es celebrarà «cada dia festivo bonitas funciones que de seguro aplaudirá el público» amb concert dels Montgrins i la coral Lo Pensament.
En una carta al director del periòdic El Distrito de 17-03-1895, s’escriu: «Para combatir la tristeza de estos dias de cuaresma en que impera el ayuno y se destierra el baile, hemos contratado en esta villa, una compañia de zarzuela que hace nuestras delicias y nos permite pasar perfectamente las veladas del Domingo.» També s’hi comenta la prèdica del vicari que, des del púlpit, condemna aquestes activitats. «Sus voces y gritos se pierden en el espacio y la gente va al teatro del Centro; donde se está perfectamente y se pasa muy bien la noche, sin que se note el hueco que se propuso hacer, pues sus palabras las recogen tan solo aquellos que tienen más de fanáticos que de religiosos.». I continua….
El corresponsal Lladó del diari La Lucha núm. 6149, de 23-04-1897, ens descriu alguna de les celebracions. Primer comença: «Hemos pasado la Cuaresma como un sueño» ja que diu que es tradició celebrar aquest temps d’oració entre les persones pietoses amb la varietat de funcions que hi ha. Primer la celebració de la Novena de Sant Josep, amb la predica d’un pare caputxí «ya muy viejo por la edad, però muy joven por el espíritu para conmover al numeroso público que lo escuchaba.» després hi ha la celebració del Septenari de Nostra Senyora dels Dolors, «fiesta ya muy antigua en esta villa» amb predica del pare Perera i es lamenta que aquesta festa no es celebri amb aquell luxe i pompa d’abans «por haberse retraido algunas familias de sus donativos piadosos. Por que?». Segueix amb les Quaranta Hores, amb les prediques dels pares Bartolí i del conegut pare Joan Barolés, del sagrat cor de Jesús. I acaba el divendres a la nit amb la funció a la imatge de Maria Desolada, i la predica del pare Bartolí que «explicó a grandes rasgos el dolor de Maria aplicado a la sociedad, con grandes datos históricos, que solo la fé cristiana puede salvarnos de los grandes cataclismos que pesan sobre España y demás naciones.»
Passem a veure que ens diu la nostra Revista Emporion en les seves dues primeres èpoques de la quaresma.
Emporion, núm. 005 de 06-03-1915: El cronista ECOS escriu «Aquests diumenges de quaresma, bruns i seriosos, en que els devots de Terpsicore * senten la nostàlgia de les festes plenes de ball i brugit, tot Torroella va al Cine. I el Cine està ple de gom a gom, abundant-hi les parelles. L’atmosfera està impregnada d’un vaf d’userda. S’acaba la pel·lícula, s’encenen els llums i’s noten cambis precipitats de posició…» *(Musa de la dansa i la cançó en la mitologia grega).
Les «Quaranta Hores» o també dites les «Hores» és la festivitat religiosa que se celebrava exposant el Santíssim Sagrament en memòria de les hores que Jesús estigué en el sepulcre. A Torroella, aquestes «Hores» eren molt lluïdes. A l’Emporion núm. 4 de 4-04-1915, es parla de «les solemnes funcions que tots els anys se dediquen a Jesús Sagramentat i que duren des de’l diumenge de Rams fins el dimecres Sant». Aquest any hi van predicar els reverends Dr. Frederic Dalmau, Francesc Viver i Josep Serra.
En JUNY, a la seva crònica «Les Hores de Setmana Santa», a l’Emporion núm. 32 de 23-04-1916, descriu «Aquesta costum ja de temps immemorial de fer les quaranta hores processionalment, fa que la Setmana Santa a Torroella, al revés de quasi totes les altres viles on precisament se distingeix la setmana aquesta per la seva especial quietud que predisposa al misticisme, sigui en nostra vila motiu de brugit i animació, de curiositat pels grans, de joia per la mainada i de ostentació no exempta de vanitat pels que assisteixen a les hores». Aquestes són algunes de les diferents hores que desfilen: la de l’Ajuntament, que es la que obra plaça «amb el macer habillat amb aquell espetarrant trajo vermell, i darrera els regidors, lluhint seriosos la banda consistorial»; l’hora de les Congregantes, «amb les vestes que tan espanten a la mainada»; l’hora de les minyones, «que passa riallera i esvalotadora al compàs d’un alegre pas-doble»; les hores de les escoles, «són les de més expectació per sentir els versos que diuen i que com més llargs més bonics són»; l’hora de les fadrines de la vila «les noies passen ben endiumenjades, amb l’atxa a la mà, l’esguard baix, totes serioses». «I a dins de la Iglesia, quina fervorositat es contempla en els seus rostres, escoltant la paraula càlida del predicador que els hi diu que la terra és una vall de llàgrimes i els hi parla dels perills del mon, de les noveles, dels balls, dels cines… i per un moment entra el convenciment en la seva ànima. Convenciment que se esfuma aixís que a la sortida l’orquestra alegra els cors amb les seves notes i torna a dibuixar-se en els seus llavis la rialla i l’alegria». La festa de les Hores és un espectacle curiós per als forasters on es barreja i «s’agermana la fervorositat religiosa amb l’ingenua alegria dels nostre ànim.» Les Hores i els bunyols són les notes típiques de la Setmana Santa a Torroella.
L’any següent, el cronista que signa com a K., ens amplia informació sobre les Hores a l’Emporion núm. 55 de 7-04-1917. Diu: «Les Hores son un bon pretext per a exhibir-se, i un espectacle gratuït que diverteix granment a la vila tota. La fervorositat es secundària.» Fa menció dels Caps d’hora, els que van davant de cada pas, i les comares que són les persones encarregades de fer l’escrutini de les Hores més lluïdes. Un dels al·licients és el d’escoltar els versos dels nens de les escoles «que comunment es reciten en castellà, idioma força incomprensible pel vulgus, per més que aquest el prefereixi per ser més carinyós».
En Pere de Torroella signa una carta dirigida a en Joan de Montgrí, a l’Emporion núm. 125 de 25-04-1920. Entre altres coses també exposa les Hores d’aquest any. «Entre el març i l’abril, ha fet de pont una setmana de caient ben torroellenc. Comensà amb les saboroses rabasses de Can Roc i tot seguit venien les cèlebres hores». L’hora solemnial de les autoritats, l’hora de la Facultat (gent seriosa), l’hora de la fadrinalla masculina (exposició de jovent, poca atenció a l’església, tritlleig a Sant Antoni), l’hora de les fadrines gentils, l’hora de les xamoses minyonetes, l’hora de les congregantes (amb mossèn Narcís davant, les vestes i l’elegància de la vila darrera), l’hora de les escoles, la de les comares de cada carrer, la dels nostres senyors Esteves, etc. etc.. En acabades les hores, tocava la visita als monuments, (nom que es donava als altars adornats a les esglésies per exposar-hi el dijous Sant i el Divendres Sant l’urna que representa el sepulcre de Jesucrist). També parla del salpàs, les visites que feia el vicari a les cases de la parròquia en el temps pasqual per a beneir-les esquitxant-les amb aigua i sal. «I entre mig d’això els bunyols famosos arreu al mon».
L’ECOS ens escriu «Estem sufrint una passa de diversions, en aquesta quaresma, que no sembla sinó que Torroella s’ha convertit en un Paralelo. Concerts en havent dinat, concerts cap al tard, concerts a la nit, cines, teatres, etz, etz.; tot lo que falta el reste de l’any, ara ho tenim amb excés», a l’Emporion núm. 123 de 21-03-1920.
«El Dissabte de Glòria», una de les evocacions de Josep Castells a l’Emporion núm. 202 de 0-04-1932, ens fa una remembrança de com eren els dissabte de glòria, tot i que es queixa que aquest any va ser molt silenciós. «Fou aleshores quan vaig sentir amb recança aquells jorns deliciosos d’infantesa; aquells matins de glòria durant els quals, l’alegria i l’entusiasme feien batre el nostre cor i ens encomanaven energies per deixondir la vila de cap a cap, a còpia de sorolls de tota mena». Explica que, tan bon punt tocaven les deu del matí, en Xico serraller era l’encarregat de donar el tret de sortida «situat al bell mig de carrer, acarava l’escopeta en l’aire, i pim! pom! Descarregava tots dos canons. I llavors venia la nostra: els de plaça, els de fora portal, els de les cases noves, tots a la una movíem el gran desori.» Els nens portaven instruments i eines per fer soroll (esquellerincs, corns, trompetes, llaunes, i qualsevol estri que fes soroll), «finalment quan havíem voltat carrer per carrer i plaça per plaça, una veu cridava: a apedregar els d’Ullà! I els grups es destriaven.»
També es parla de la processó de Diumenge de Rams a l’Emporion núm. 226 de 23-04-1932, amb la benedicció dels rams, les branques de llor i els palmons vincladissos que els nens torroellencs aixecaven triomfalment.
Per acabar, també, en Josep Castells, a la seva evocació de «Quaresma», Emporion núm. 224 de 26-03-1933, ens parla dels canvis en els costums amb els anys «la Quaresma en els temps que corren, ja no té diferenciacions de cap mena. Els costums, el ritme de la vida continua com si tal cosa, idèntic, igual com en la resta de l’any»
Podeu trobar tots els retalls de premsa i més en el següent enllaç:
https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/la-quaresma-la-torroella-dabans.html
