Col·loquialment, l’expressió “Gig Economy” es refereix a les persones que obtenen ingressos de llocs habilitats per plataformes de l’era d’Internet.
També s’anomena economia de bolos, economia de feinetes o fins i tot economia del concert. És un concepte originat fa poc més d’una dècada als Estats Units -en plena crisi econòmica- per revolucionar el mercat laboral mitjançant noves formes de contractació.
El concepte gig fa referència a una actuació en viu d’un músic o grup de jazz i, en l’àmbit laboral, s’extrapola a un encàrrec esporàdic i d’una durada concreta, generalment breu.
L’Economia Col·laborativa
La Gig Economy és una de les quatre modalitats* de l’Economia Col·laborativa o Economia de Plataformes: (veieu el meu article al respecte de 23/03/2019)
- L’economia d’accés (access economy), per a aquelles iniciatives el model de negoci de les quals implica la comercialització de l’accés a béns i serveis, no la seva tinença. És un lloguer temporal en comptes d’una venda definitiva.
- L’economia dels treballs ocasionals (gig economy), per a iniciatives basades en treballs esporàdics la transacció dels quals es fa a través del mercat digital.
- L’economia inter-pares (collaborative economy), és a dir, iniciatives que fomenten un intercanvi entre iguals, impliquen els usuaris en el disseny del procés de producció o converteixen els clients en una comunitat.
- L’economia de posada en comú dels béns d’utilitat pública (commoning economy) per a aquelles iniciatives de propietat o gestió col·lectiva.
*Segons Dictamen del Comitè de las Regions Europeu; “La dimensió local i regional de l’economia col·laborativa” (2016/C 051/06) Diari Oficial de la Unió Europea.
L’Economia Gig
Aquest tipus d’economia ha evolucionat al mateix compàs que les noves tecnologies digitals, i ha donat lloc a plataformes des de les quals s’estima que hi participen 1.400 milions de persones a nivell mundial (informe de Mastercard del 2019), amb un volum de negoci de 455.000 milions de dòlars estimat pel 2023, la meitat aproximadament per Estats Units (dades de Statista), i de 556.700 milions el 2024, segons dades de Business Research Insights. S’espera el triple d’aquesta xifra pel 2032.
Als Estats Units, un estudi de Pew Research Center de 2021 indicava que aproximadament un 16% dels adults nord-americans havien realitzat algun tipus de treball en plataformes digitals. Sovint, l’Economia Gig es considera part de la força de treball independent més àmplia dels Estats Units. A partir del 2022, aproximadament 58 milions de nord-americans (el 36% de la força de treball) es van identificar com a treballadors independents, més que el 27% el 2016, segons una enquesta de McKinsey.
A Europa, les xifres són igualment impactants: Participació de l’11% de la població i volum de negoci de 14.000 milions d’euros el 2021.
A Espanya, segons un estudi de la UAB del 2021, aproximadament el 18% dels treballadors espanyols havien participat en l’Economia Gig en alguna ocasió. Si comptem amb una població activa d’aproximadament 23 milions de persones, aquest percentatge representaria uns 4,14 milions de treballadors, xifra que és coherent amb les dades de Eurofound** que diuen que més de quatre milions de persones a l’Estat hi treballen, i esdevé la seva principal font d’ingressos per a 1.100.000 de persones, mentre que per a 2.200.000 suposa una feina secundària i per a 780.000 una de marginal.
**La Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) és una agència tripartida de la Unió Europea creada el 1975. La seva funció és proporcionar coneixements per contribuir al desenvolupament de millors polítiques socials, de treball i relacionades amb el treball , de conformitat amb el Reglament (UE) 2019/127.
Estem parlant de persones que lloguen les seves propietats, com els seus apartaments, com és el cas de Airbnb, o de repartidors de menjar, com Glovo o Deliveroo, o conductors de transport, com Uber, Cabify, DiDi, Beat, o desenvolupament web i programació, com Ethlance o Twago, o enquestes o traduccions com Clickworker . Altres plataformes conegudes són TaskRabbit, Fiverr, Upwork, DoorDash o Zolvers, o altres potser menys conegudes com GetNinjas, Rappi, Lavuro, Streetspotr, Nubelo, Guru, People Per Hour, etc.
Qui són aquests freelancers?
Segons McKinsey, el 2016 eren de quatre tipus diferents de treballadors:
- Lliures, que escullen el treball autònom i en treuen els seus ingressos principals.
- Ocasionals, que utilitzen el treball independent per elecció, per obtenir ingressos suplementaris.
- Reticents, que viuen principalment del treball autònom però que preferirien les feines tradicionals.
- Amb dificultats econòmiques, que fan un treball independent complementari per necessitat.
Segons Statista, el 2023, el 45% eren mil·lennials (nascuts entre 1981 i 1996), el 27% de la Generació X (entre el 1969 i el 1980), el 15% de la Generació Z (del 1997 al 2012), el 9% Baby Boomers (del 1949 al 1968) i un 4% restant de la Generació Silenciosa (del 1930 al 1948).
Segons una enquesta realitzada per Deloitte i publicada a ViaEmpresa, un 85% dels mil·lennistes de l’Estat consideren l’Economia Gig com una oportunitat laboral, mentre que per a la generació Z (nascuts entre 1997 i 2012), un 81% la veu amb bons ulls.
Característiques de l’Economia Gig
- A diferència de les feines tradicionals i de temps complet, l’Economia Gig consisteix en feines temporals o el desenvolupament d’activitats puntuals realitzades per prestadors de serveis sense un ocupador fix.
- La prestació del servei és sota demanda: qualsevol persona pot brindar serveis que se sol·liciten en una plataforma digital conforme sorgeix la necessitat, és a dir, sota demanda. Això és possible gràcies a la seva interfície que connecta prestadors de serveis amb potencials clients.
- Són treballs i activitats concrets de curta durada: els treballs es redueixen a un temps determinat que en general és de curt termini, per exemple, un viatge, o un lliurament de menjar,…
- Cada persona decideix quant de temps connectar-se: com que és una font d’ingressos amb possibilitat de tenir un horari flexible, les plataformes digitals atrauen persones de diferents perfils. Donada aquesta heterogeneïtat, les plataformes s’adapten a la jornada laboral que requereixi la persona en funció de les necessitats.
- Els serveis es realitzen a través de plataformes digitals col·laboratives, sovint plataformes basades en la localització, tot i que hi ha treballs que es poden realitzar en línia o des de qualsevol lloc on es trobi el treballador (treball remot).
Impactes de l’Economia Gig
Els beneficis per als treballadors són fonamentalment la flexibilitat i l’autonomia personal, ja que poden triar quan, on i com treballen i com que són el seu propi cap, els treballadors independents tenen més autonomia per prendre decisions sobre la seva feina i carrera. Això permet un equilibri més personalitzat entre la vida laboral i la personal. També les barreres d’entrada són relativament més baixes. A més poden treballar en una varietat de projectes i sectors, cosa que els brinda l’oportunitat d’adquirir diverses habilitats i experiències. Això sí, les empreses els transmeten bona part dels riscos i responsabilitats de les tasques contractades i competeixen entre sí.
Tot i això apareixen inconvenients relatius a la manca d’estabilitat laboral i de beneficis tradicionals, a més, els freelancers han d’assumir la responsabilitat de la gestió del seu temps, les finances i el desenvolupament professional (formació i acreditació de la mateixa) i no tenen els beneficis dels treballadors a temps complet, com assegurança de salut i vacances pagades. Tampoc no tenen disponibles habitualment els plans de jubilació patrocinats per l’empresari. També perden capacitat de negociació col·lectiva i organització al lloc de treball.
Tanmateix, algunes demandes judicials recents sobre com s’han de classificar els treballadors de concerts (com a contractistes independents o empleats a temps complet) indiquen que alguns treballadors de concerts podrien obtenir aquests avantatges en el futur.
També suposa beneficis per a empreses: poden accedir a talent especialitzat per a determinats projectes amb contractacions ràpides i sense compromisos a llarg termini. Poden reduir costos al contractar freelancers, com espais d’oficina, costos de formació i entrenament i altres beneficis destinats a empleats a temps complet (els empleats a temps complet poden costar fins a 1,4 vegades més que un treballador independent). Amb això guanyen en agilitat i adaptabilitat, i permet a les empreses adaptar-se ràpidament a canvis a la demanda i les tendències del mercat.
Tanmateix, aquesta nova dinàmica també presenta reptes, com ara mantenir la cohesió de l’equip i motivar una plantilla que potser no està tan compromesa amb els objectius a llarg termini de l’empresa.
Tampoc no tenim encara del tot clar quin és l’impacte en els consumidors/ciutadans. D’alguna manera s’estan transformant (sobretot) les àrees metropolitanes de les grans ciutats, amb una infinitat d’ofertes a la carta que provoquen canvis en diversos sectors bàsics de l’economia i la conseqüent introducció de noves “necessitats” i comoditats. Aquesta digitalització passa des dels serveis de transport, logística, serveis de neteja, menjar i beguda, compres, cures i infermeria fins a allotjament i de consergeria personal. Internet ha obert un nou paradigma, on una necessitat concreta es pot cobrir gairebé a l’instant a través de la tecnologia mòbil.
En conclusió, la Gig Economy representa una transformació significativa en la manera com treballem i contractem serveis. Tot i que presenta desafiaments, ofereix oportunitats emocionants per a professionals i empreses que busquen adaptar-se a un entorn laboral en constant canvi. La clau és entendre les dinàmiques d’aquest nou paradigma i aprofitar-ne els avantatges de manera estratègica.
“L’augment global de les formes no estàndards d’ocupació (NSE) i el treball en l’Economia Gig crea oportunitats i reptes per al mercat de treball i requereix respostes de polítiques públiques per aconseguir els seus beneficis i mitigar-ne els efectes adversos”. Zeid, R. et al. (2024) © Washington, DC: World Bank.
Alguns diuen que el treball assalariat com el que coneixem avui no té futur…
Bibliografia
https://blogs.uoc.edu/mel/ca/desxifrant-limpacte-de-la-gig-economy-a-la-societat/?utm_source=pocket_saves
https://www.weforum.org/stories/2024/11/what-gig-economy-workers/?utm_source=pocket_saves
https://www.businessresearchinsights.com/market-reports/gig-economy-market-102503
https://www.viaempresa.cat/economia/gig-economy-laboral_2187642_102.html
https://join1440.com/topics/gig-economy
https://blogs.iadb.org/trabajo/es/gig-economy-el-nuevo-paradigma-para-la-generacion-de-ingresos/?utm_source=pocket_shared
https://www.mckinsey.com/featured-insights/mckinsey-explainers/what-is-the-gig-economy
https://www.investopedia.com/terms/g/gig-economy.asp
https://www.irs.gov/businesses/gig-economy-tax-center
https://edition.cnn.com/2023/07/24/economy/gig-workers-economy-impact-explained/index.html
https://www.nerdwallet.com/article/finance/what-is-the-gig-economy
Kessler, S. (2019) Gigged: The Gig Economy, the End of the Job and the Future of Work. Penguin. UK.
https://www.penguin.co.uk/books/433738/gigged-by-sarah-kessler/9781847941749
Zeid, R. et al. (2024) The Gig Economy and the Future of Work: Global Trends and Policy Directions for Non-Standard Forms of Employment. SPJ Policy and Technical Note. © Washington, DC: World Bank.
https://openknowledge.worldbank.org/entities/publication/9782e980-75cb-4367-89e7-43e236d516f3
