Diu que Pere III el Cerimoniós va tenir molta estima per Torroella.
Era rei d’Aragó, de València, de Sardenya, de Mallorca, duc d’Atenes i de Neopàtria i comte de Barcelona i d’Empúries. La nostra vila havia de ser important estratègicament, o havia de tenir prou encant per interessar a un sobirà sempre preocupat per la política mediterrània, el domini de l’illa de Sardenya o la terrible guerra amb Pere el Cruel de Castella. Atabalat, a més, per l’expansió de la pesta negra pels seus dominis, o deprimit per l’enfrontament amb els dos fills, que no admetien el seu nou matrimoni amb Sibil·la de Fortià.
Però sembla que sí, que el rei Pere tenia temps per vetllar per l’expansió i grandesa de la nostra població. Les obres de l’església de Sant Genís, per exemple, es veu que reberen bona envestida perquè el rei hi donà les seves rendes comarcals.
I vet aquí que en una ocasió, ja molt avançada l’obra del temple, diuen que decidí de visitar-la. Com és natural, en va trametre notícia al consell i prohoms de la vila. Disposà aleshores el batlle que dos homes es posessin a l’aguait al comunidor (el campanar petit), i que fessin repicar les campanes tan bon punt veiessin la comitiva reial, a fi que les autoritats i el poble poguessin sortir a rebre-la als límits del terme.
Sigui que es perdés per Ullà la comitiva, sigui que es distraguessin els guaites, el fet és que la comitiva arribà davant la porta de la Torre de les Bruixes sense que ningú no comparegués a rebre-la. Aquell indret era lloc de reunió nocturnal de bruixes, cugotes i malpentinades, i ho devien captar els cavalls, que renillant de mala manera es varen negar a travessar el portal i els genets varen haver de menar-los cap al portal de Santa Caterina. Els vigilants se’n varen adonar; varen repicar les campanes i, en sentir-les, les autoritats, esverades, i el poble al darrere varen anar corrents a rebre el rei.
Superats els entrebancs i fetes les salutacions protocol·làries, el Cerimoniós va poder contemplar l’obra magnífica del temple. I diu que el bon rei va celebrar després reunió amb el seu seguici i amb les autoritats locals, que es va tractar de l’estrany comportament dels cavalls i que, havent determinat que tot plegat havia estat cosa de bruixeria, es decidí de fer aparedar el portal.
Però el dissabte següent va aparèixer un bon esvoranc a la paret tot just feta. Es va refer, però es veié enderrocada de nou l’altre dissabte, i tants cops era refeta, altres tants era desfeta. S’hi varen posar dos vigilants per descobrir els culpables, però varen desaparèixer els vigilants. La por a aquell indret es va escampar per la vila.
Això passava fa més de sis-cents anys. Aneu ara al jardinet que hi ha al costat de la Torre de les Bruixes, observeu-hi la porta de dovelles antigues, tapiada: veureu que les bruixes han estat finalment vençudes, o potser han emigrat cap a dominis més adients a les seves festes saturnals.
Però aneu al tanto els dissabtes a la nit, no fos cas que prenguessin revenja i desapareguéssiu com els pobres vigilants, dels quals mai més no es va cantar gall ni gallina.
