L’any 2017 s’ha tancat amb unes xifres d’assistència a les sessions de cinema del Cinema Montgrí força per sota de les dels darrers anys L’assistència total ha disminuït en 3.010 espectadors, una baixada de l’11,6 % respecte de l’any anterior. No és una xifra alarmant, però sí que ha de suposar un toc d’atenció de cara al futur, ja que ens situa en el tercer lloc en menys espectadors dels darrers vuit anys. A partir de l’any 2010 hi va haver una lleugera disminució d’espectadors que va arribar a un punt crític l’any 2013, amb 19.677, es varen perdre 3.546 espectadors respecte de l’any anterior (23.223 espectadors), si aquesta disminució hagués continuat, hauria pogut arribar a fer inviable aquesta activitat, tal com funciona en aquest moment. Per incentivar l’assistència, la junta del Cine Club va activar una campanya que va donar bons resultats, ja que els tres anys següents, del 2014 al 2016, l’assistència es va incrementar fins a arribar als 25.942, la xifra més alta d’aquest període. L’activitat de cinema, com ja és sabut, la gestiona l’associació local Cine Club Torroellenc, entitat cultural sense ànim de lucre que intenta autofinançar-se per tirar endavant aquesta activitat i assegurar que a Torroella tinguem cinema sense que suposi gaire cost a l’erari municipal.
Ara tornem a patir una davallada i, sense que aquesta sigui preocupant, esperem de la gent que estima el cinema una resposta que torni a ser positiva i es torni a recuperar l’assistència als nivells dels tres darrers anys. Veure el gràfic d’assistència en el qual es reflecteix com s’ha passat dels 2.1624 espectadors del 2013 als 25.943 espectadors del 2016, un increment del 23,37 %, i ara hem retornat als nivells d’assistència dels primers anys d’aquesta dècada.
LES PEL·LÍCULES MÉS VISTES
Durant l’any 2017 s’han projectat 129 pel·lícules, 103 en sessions de cap de setmana i 26 en sessions de cineclub. La majoria de les pel·lícules llogades per a les sessions comercials s’han pagat a percentatge de taquilla (50 % de la recaptació), condició que imposen la majoria de les distribuïdores cinematogràfiques per poder estrenar-les amb la màxima celeritat possible. Les 10 pel·lícules més vistes en sessions de cap de setmana han estat:
- La La Land, la ciudad de las estrellas 935 espectadors
- Canta 851 “
- Coco 545 “
- La Bella y la Bestia 525 “
- Estiu 93 491 “
- Lion 458 “
- 50 sombras más oscuras 456 “
- Dunkerke 395 “
- Tadeo Jones 2 380 “
- Piratas del Caribe, la venganza de Salazar 327 “
En sessió de cineclub, amb entrada gratuïta per als socis, les 5 primeres pel·lícules més vistes foren:
- Estiu 93 330 espectadors
- La propera pell 132 “
- Maravillosa familia en Tokio 124 “
- Patterson 93 ”
- The square 79 “
Aquest any, la pel·lícula amb més espectadors (935) ha estat la que també va guanyar més Oscars. Fou La La Land, la ciudad de las estrellas, un màgic homenatge al cinema musical clàssic dirigit per Damian Chazelle, que ens sorprèn amb un espectacular inici i ens trenca el cor amb un emotiu final. Un dels grans finals de la història del cinema de tots els temps.
Les pel·lícules infantils solen ser les que aporten més espectadors, encara que només en un reduït nombre de títols, que corresponen a les pel·lícules que s’anuncien a les teles en programació infantil. Aquest any l’assistència a les sessions infantils ha estat de 6.234 espectadors, un descens de 1.053 espectadors (13,07 % menys que l’any passat). En trobem tres en els primers llocs d’assistència: Canta, una divertida obra d’animació molt musical que va entusiasmar els petits; en segon lloc, Coco, la pel·lícula Disney-Pixar de les Festes de Nadal, reposada aquest passat febrer. Coco és, sens dubte, una de les millors obres d’aquest gènere d’animació que sorprèn petits i grans. Coco és una esplèndida i digna recreació de les tradicions i costums mexicans, plena d’acció, emotivitat, humor, colorit i música. Un crític en va dir, en el moment de la seva estrena: “Si no t’emociona, preocupa-te’n, perquè voldrà dir que no tens cor. I, si en tens, és pura pedra.” La quarta també va ser una pel·lícula Disney, la nova versió de La Bella y la Bestia, ara feta amb total mestratge amb personatges reals.
La cinquena pel·lícula torna a ser una pel·lícula adulta, tot i que la protagonista és una nena de 10 anys. És Estiu 93, una producció catalana feta per Carla Simó, guanyadora de tres premis Gaudí: millor direcció novella, Carla Simó; millor actor de repartiment, David Verdaguer, i millor actriu revelació, Bruna Cusí. Verdaguer i Cusí també varen guanyar els Goya al millor actor i actriu.
El títol que encapçala la classificació de les sessions de cineclub també és Estiu 93, seguida d’una altra interessant pel·lícula catalana, La propera pell, d’Isaki Lacuesta, un thriller que narra la història d’un adolescent desaparegut que torna després de vuit anys, quan tots el donaven per mort, i s’incorpora a la vida familiar marcada pel misteri de la seva desaparició.
Tot i el descens d’assistència no podem dir que l’any 2017 hagi estat un mal any per al Cinema Montgrí, les sessions dels diumenges a la tarda s’han mantingut amb una afluència de públic considerable. És difícil diagnosticar la causa de la pèrdua de 3.000 espectadors. Una podria ser les pel·lícules, amb títols menys atractius que en anys anteriors. El cinema infantil ha baixat molt (un 14,5 %). Les sessions de cineclub han perdut 406 espectadors. Cal remarcar, però, que tot i aquest descens, estem constatant que ve al cinema molt de públic nou. Es nota un increment de gent de l’Escala, Verges i altres pobles dels voltants, així com forasters de cap de setmana. Intuïm que el fet que Palamós s’hagi quedat sense cap cinema, hi pot haver gent d’aquesta població o dels seus voltants que s’hagi sentit atret per l’oferta que ofereix el Cinema Montgrí, de qualitat assegurada.
Com a nota negativa hauríem de pensar que el públic que s’ha perdut és el torroellenc i això ens preocupa i obliga a fer una crida al públic local perquè torni o no deixi d’anar al seu cinema. Possiblement les sessions de teatre de l’Espai Ter que es fan a les 7 de la tarda dels diumenges pugui tenir una certa incidència. Si les sessions es fessin a les 9 del vespre dels dissabtes o d’algun divendres, com era més corrent fer-les abans, l’efecte seria menor.
De qualsevol manera, després de 32 anys, no ens cansarem de repetir: “La continuïtat del CINEMA MONTGRÍ depèn de tots nosaltres.”
