S’acaba el carnaval i, al calendari litúrgic, comença la Quaresma: quaranta dies de recolliment i reflexió, quaranta dies de vida austera. Set setmanes de preparació per a la Setmana Santa, que després de les passions, les processons i la crucificació de Jesús, culmina amb la Pasqua, la celebració de la resurrecció de Crist. Un moment de joia i alegria en què, entre altres celebracions, es fan les tradicionals cantades de caramelles.
“Les caramelles són un cant popular que beu d’una tradició litúrgica”, explica en Toni Roviras, historiador i actual codirector del grup de caramellaires de Torroella de Montgrí. “En un temps on la religió imperava, sempre que es podia, el poble buscava maneres d’expressar les seves ganes de viure”, diu. Les caramelles, segons en Toni, eren un “cant de joia” coincidint amb la resurrecció de Crist. “Amb l’excusa que ja feia tres dies que havia mort Jesucrist i que el tercer havia ressuscitat, s’aprofitava per cantar cançons alegres i dir ‘va que tot això ja ha acabat, sortiu al balcó i passem-nos-ho bé’”.
L’enciclopèdia catalana recull que la primera vegada que s’esmentà aquesta tradició fou al segle XVI, i apunta que la tradició estava molt arrelada a la Catalunya Vella i al nord de la Nova. Segons explica en Toni, a Torroella, segurament s’haurien cantat abans de la Guerra Civil, però amb el conflicte i la posterior prohibició de la llengua catalana, la cantada es va perdre. No va ser fins al 1992 que es va recuperar. “El meu pare, com a membre del Cor Anselm Viola, va pensar que seria molt interessant cantar caramelles”, assenyala en Toni. “Ell vivia del record de la seva joventut de quan cantaven caramelles a Verges, i jo vaig decidir anar allà perquè me n’ensenyessin”.
En Toni explica que cada zona tenia el seu repertori de caramelles, però alhora s’ensenyaven i s’intercanviaven entre poblacions veïnes. “Tot i que hi ha un repertori una mica tradicional que cantava tothom, també hi havia caramelles més professionals i d’altres amateurs; i de fet, encara se’n continuen escrivint”, apunta.
Les primeres cantades
Amb el repertori dels caramellaires vergelitans, alguns membres del Cor Anselm Viola van començar a cantar-ne el diumenge sant al vespre. “Començàvem a cantar just al sortir de missa, anàvem primer a les Clarisses i després a l’església”, explica en Pitu Llos, cantaire del Cor Anselm Viola i un dels impulsors del grup de caramellaires. “Començàvem a les nou del vespre i alguna vegada havíem cantat caramelles fins a la una o quarts de dues de la matinada, voltant carrers”, diu. “Els primers anys, la gent abaixava les persianes quan ens sentien cantar sota els seus balcons”, riu en Toni. “Devien pensar: ‘ja venen els de les caramelles a empipar’, o potser no sabien ni el que estàvem fent”, hi afegeix en Pitu, i continua: “Però també hi havia algú que sí que et coneixia i li agradava que hi anessis, t’esperaven i inclús et tiraven algun brunyol o el que fos”.
I és que l’objectiu de les caramelles, a més de celebrar la resurrecció de Crist, era “fer sortir les noies al balcó per recollir menjar i algun diner per fer una xefla amb els del poble i passar-s’ho bé”, explica en Toni. En aquest sentit, durant la cantada, els caramellaires duien -i encara duen- cistells alts engalanats de flors que feien arribar als balcons de les cases. A més, les lletres de les cançons, que tradicionalment eren cantades per homes, sovint fan referència a les dones. “Es lloa la figura femenina, però en el bon sentit, les caramelles mai no han estat cançons de taverna, que són més aviat despectives”, puntualitza en Pitu.
Pel que fa a la música, les caramelles històricament s’han acompanyat d’instruments: guitarres, flautes -de fet, caramella ve del llatí calamus, que vol dir canya- o panderetes. I a Torroella, des de fa uns anys, els caramellaires compten amb el guitarrista Toni Miralles que, a més d’acompanyar-los, codirigeix el grup amb en Toni Roviras i els ha escrit alguna caramella per renovar el repertori. “L’acompanyament de la guitarra va molt bé per agafar els tons i que quedi tot més afinat”, explica en Toni, que afegeix que la incorporació d’en Miralles ha estat un “enriquiment” pel grup.
Un grup consolidat i obert
Avui en dia, el grup està format per una vintena de cantaires, entre homes i dones, però al llarg d’aquests 33 anys cantant caramelles pels carrers, n’han passat de tots colors. En Pitu explica que, per exemple, quan en Ramon Manent va deixar de ser el director de la coral, van estar a punt de deixar-ho córrer. “Encara hi havia el pare d’en Toni i amb ell no hauríem plegat de cap manera, però sense ningú que dirigís, la cosa era bastant dramàtica”, explica. Va ser en aquest moment en què per salvar el grup, van proposar a en Toni Roviras que n’assumís la direcció. A més, van decidir canviar el dia de les cantades i des de fa uns anys en comptes de sortir el diumenge sant al vespre, ho fan el dilluns de Pasqua al matí. “En ser mercat, va molt bé, perquè hi ha molta gent i molt d’ambient”, diu en Pitu.
Tot i que la cantada de caramelles a Torroella es va recuperar en el marc del Cor Anselm Viola, i aquest continua exercint d’amfitrió, la cantada està oberta a tothom. “Ja fa uns anys que fem dos assajos previs per si algú que no és del cor, però li agrada cantar, vol venir”, explica en Pitu. El grup assaja els dos dijous previs a Setmana Santa a les nou del vespre a la sala del Recer. “Sempre hi ha algú que s’apunta”, afegeix en Pitu, que destaca que el repertori no varia massa d’any a any i és senzill. “Normalment, fem una o dues veus, perquè no sigui massa complicat i tothom pugui accedir-hi”.
I és que les caramelles són molt més que una cantada pels carrers del poble, tenen un component popular i social, són un punt de trobada i unió a través del cant. En aquest sentit, els caramellaires encara conserven la tradició de fer un dinar uns dies més tard amb tot el que han recollit pel poble. “El dinar no és la finalitat, però és el que enganxa la gent”, explica en Pitu. “Perquè havent dinat fas una altra cantada -si t’agrada cantar, no es contempla fer àpats sense música al darrere- i amb l’excusa de les caramelles, ja has cantat dos cops”, somriu.
