L’esperit és un concepte que es refereix a la part racional de l’ànima segons la filosofia de l’antiga Grècia. Els pitagòrics, entre d’altres, en parlaven en les seves escoles filosòfiques. Amb l’arribada del cristianisme es va produir una confusió entre els termes ànima i esperit, ja que el cristianisme es recolzava en una concepció dualista de l’ésser humà. Al segle XIX es va crear el moviment espiritista, que defensava la creença en l’esperit com a part immaterial de la persona, de caràcter immortal. El materialisme filosòfic, en canvi, nega la part espiritual de l’ésser humà.
Però no és d’aquesta classe d’esperit del qual us parlaré en aquest article, sinó de les forces que empenyen les persones, les empreses, les societats i els governs a fer el que fan, especialment respecte als recursos, incloent-hi l’energia i la conservació del medi ambient. Dit així sembla molt abstracte, però anem-ho concretant amb les reflexions següents:
Una mica d’història econòmica
La paraula economia prové del grec oikonomia, que significa “administració de la llar”. Oikonomia es compon de oikos (casa o llar) i nemein (administrar o gestionar). El terme va ser adoptat pel llatí com a oeconomia i posteriorment va evolucionar a l’actual economia. Aquesta etimologia reflecteix la perspectiva original de l’economia com la gestió de recursos a nivell domèstic, abans d’expandir-se a l’àmbit de l’estat i de la societat en general.
La filosofia i l’economia han estat lligades des de l’antiguitat. Filòsofs com Plató i Aristòtil ja van abordar temes econòmics, establint les bases per a una reflexió sobre el sentit i els valors que sustenten l’activitat econòmica.
L’economia moderna
Comencem per Adam Smith (1723–1790), considerat el pare de l’economia moderna. Smith creia que, si bé les motivacions humanes són sovint egoistes, la lliure competència beneficiaria tota la societat en el seu conjunt, tal com explica al seu llibre La riquesa de les nacions.
Smith també va escriure la Teoria dels sentiments morals, on explora totes les conductes humanes en què l’egoisme no sembla tenir un paper determinant. El que s’exposa és el procés de simpatia (o empatia), a través del qual un subjecte és capaç de posar-se en el lloc d’un altre, encara que no n’obtingui benefici.
Podríem dir que Adam Smith es va passar la vida intentant conciliar les motivacions altruistes i la simpatia de la seva Teoria dels sentiments morals amb l’interès privat i les motivacions egoistes de La riquesa de les nacions.
Aquesta necessitat d’entendre el comportament ha estat una constant al llarg de la història. Cal citar:
- 1789. Jeremy Bentham: va escriure extensivament sobre els fonaments de la utilitat. La seva principal obra va ser la Introducció als principis de moral i legislació.
- 1861. L’utilitarisme: les bases filosòfiques de l’utilitarisme es remunten a les obres de David Hume o, fins i tot, a l’antiga Grècia amb Parmènides d’Elea. John Stuart Mill és el responsable del concepte d’utilitat, amb el seu famós i breu llibre Utilitarianism (Utilitarisme), influït per Aristòtil i per Epicur, que recomanava fer el que et fes més feliç.
- Les explicacions psicològiques van continuar apareixent en l’economia neoclàssica: Edgeworth, Pareto, Fisher i Keynes.
- 1906. Vilfredo Pareto: molt coneguda la seva llei, coneguda com a òptim de Pareto, definida com aquella situació en què hom no pot millorar la seva situació sense empitjorar la d’altri.
- 1936. John Maynard Keynes: segons ell, els mercats no s’equilibren automàticament i això justifica el recurs a polítiques econòmiques conjunturals. És particularment recordat per apostar per una política governamental intervencionista, amb la qual el govern, utilitzant mesures fiscals i monetàries, ajudaria a mitigar els efectes adversos dels cicles econòmics.
- Herbert Simon: el 1955 va inventar el terme racionalitat limitada com a forma de reconèixer que els humans no posseeixen capacitats de decisió infinites.
- Milton Friedman, Premi Nobel d’Economia de 1976 i referent de l’economia neoclàssica, deia: “Si la pregunta és: els executius empresarials, sempre i quan compleixin amb les lleis, tenen altres responsabilitats per les activitats empresarials a més de maximitzar el guany dels seus accionistes? La resposta és no, ells no la tenen”.
- 1979. L’economia del comportament: els psicòlegs Daniel Kahneman i Amos Tversky van publicar l’article Prospect Theory, que ofereix un marc per explicar com els resultats econòmics afecten les decisions econòmiques de les persones.
- 1994. David Laibson: es va convertir en el primer professor d’economia conductual oficial i el 1999 el Quarterly Journal of Economics va dedicar tot un número a l’economia del comportament.
- 2017. Richard H. Thaler: Premi Nobel d’Economia. Va emprar suposicions psicològicament realistes en les anàlisis de la presa de decisions econòmiques, explorant les conseqüències de la racionalitat limitada, les preferències socials i la manca d’autocontrol.
Ampliant el camp d’estudi: els darrers premis Nobel d’Economia
- 2018: William D. Nordhaus i Paul M. Romer per integrar els estudis sobre el canvi climàtic i les innovacions tecnològiques a l’anàlisi macroeconòmica.
- 2019: Abhijit Banerjee, Esther Duflo i Michael Kremer pels estudis sobre la reducció de la pobresa.
- 2020: Paul Milgrom i Robert Wilson per comprendre per què els postors es comporten de determinada manera, tenint en compte tant el que saben ells mateixos com el que creuen que saben els altres.
- 2021: David Card, Joshua Angrist i Guido Imbens pels estudis de mercat laboral. Card comprova que la pujada del salari mínim no redueix l’ocupació, i que les inversions en educació influeixen en l’èxit posterior dels estudiants, sobretot per a aquells d’entorns desafavorits.
- 2022: Ben S. Bernanke, Douglas W. Diamond i Philip H. Dybvig, per haver millorat la comprensió del paper dels bancs a l’economia, especialment durant les crisis financeres, així com la forma de regular els mercats financers.
- 2023: Claudia Goldin, professora de la Universitat de Harvard, pels seus estudis que revelen les causes de la bretxa de gènere. Les dones estan molt infrarepresentades al mercat laboral mundial i, quan treballen, guanyen menys que els homes.
- 2024: Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson pels seus estudis sobre com les institucions econòmiques i polítiques es desenvolupen i determinen la prosperitat de les nacions i la desigualtat entre elles.
Què fan els economistes en els nostres dies: Diane Coyle com a exemple
Diane Coyle (1961) és una economista i antiga assessora d’Hisenda del Regne Unit. Va ser vicepresidenta de la BBC Trust, membre de la Comissió de la Competència del Regne Unit del 2001 al 2019 i, des de març de 2018, és professora de Polítiques Públiques a la Universitat de Cambridge, on codirigeix l’Institut Bennett.
Coyle, en la seva obra La ciència de l’ànima: què fan realment els economistes i per què és important (The Soulful Science: What Economists Really Do and Why It Matters, 2007), argumenta que l’economia moderna s’ha transformat en una ciència més pràctica i humana.
The Soulful Science descriu el notable renaixement creatiu en la manera com l’economia aborda les preguntes més fonamentals i com comença a ajudar a resoldre problemes com la pobresa i l’escalfament global, permetent als economistes fer grans avenços en la comprensió del comportament humà real.
El llibre de Diane Coyle, L’ànima de l’economia, explora com els valors, les emocions i la humanitat són elements essencials que poden transformar la manera en què entenem i practiquem l’economia. Coyle demostra que una economia que aposta pels valors humans, en comptes d’obsessionar-se només pel benefici, pot ser més justa, sostenible i pròspera per a tothom.
A mode de conclusió
L’esperit de l’economia resideix en millorar la vida de les persones mitjançant la gestió eficient dels recursos, incloent-hi l’energia i la conservació del medi ambient. Això implica redefinir l’èmfasi tradicional en el creixement econòmic a favor d’un enfocament que prioritzi el benestar humà i la distribució justa. La nova economia ha de considerar no només la rendibilitat sinó també l’impacte en la societat i el medi ambient, promovent una relació harmoniosa entre tots dos.
Bibliografia
Vull citar com a font d’inspiració d’aquest article un bon amic: l’Antoni “Nono” Cañada de Quintana, qui em va proposar si seria possible una economia de l’ànima o de l’esperit, o quina és l’ànima o l’esperit de l’economia.
- https://economiaaldia.webnode.es/bloc-1-introduccio-a-leconomia/unitat-1-la-rao-de-ser-de-leconomia/
- https://dehesa.unex.es/bitstream/10662/2389/1/0212-7237_14_27.pdf
- https://www.diba.cat/ca/web/cueme/presentacio
- https://www.goodreads.com/book/show/2289875.The_Soulful_Science
- Coyle, D. (2007). La ciència de l’ànima: què fan realment els economistes i per què és important. Princeton University Press.
