Abans de res, us volem agrair des de la biblioteca tot el suport i les enhorabones que hem rebut per la nova Biblioteca Municipal Pere Blasi. Estem tots molt orgullosos de la feina feta, però no podem oblidar que la biblioteca no és un edifici, ni tampoc la gent que hi treballem, sinó que la biblioteca la fem entre tots. Tenim sort de tenir uns usuaris agradables, exigents i propers, sense vosaltres la biblioteca no hauria estat possible. Per tant, a tots vosaltres, gràcies.
Després del primer mes de la inauguració, hem tornat a reprendre la nostra particular tertúlia mensual ?Llegim?? sobre una novel·la. Vam encetar el retorn amb la visita de l?escriptor Joaquim Pijoan. Molta gent no coneix aquest escriptor i pintor, però ha guanyat el passat Premi Sant Jordi 2006 amb la novel·la Sayonara Barcelona.
En Joaquim, un home senzill, però alhora molt lletrat, ens va presentar el llibre acompanyat de la Maria Perpinyà, catedràtica de filologia francesa, i de la Teresa Calabús, llibretera d?El Cucut. Tots tres ens van parlar de la novel·la des de perspectives diferents, acompanyades pels comentaris d?algun lector. Sayonara Barcelona pot ser una novel·la difícil, descriptiva i amb poca acció, però també està molt ben escrita, és molt pictòrica i amb un fil conductor força interessant. Tot això depèn de qui s?ho llegeix. Cada llibre té un perfil de lector, però també és cert que a cada moment de la nostra vida tenim un llibre i que potser quan una novel·la no entra en aquest moment serà prou interessant d?aquí un temps. Per això diem que Sayonara Barcelona, tal com va dir la Teresa, no és per a un públic massiu, però l?esforç que requereix es veu recompensat per les reflexions sobre la vida, l?amor, l?art, la cultura… No sempre ens ve de gust una novel·la per evadir-nos, a vegades un llibre per pensar, aprendre o gaudir de la bona lectura és el que t?ajuda en un moment determinat.
En Joaquim també és pintor i la Maria Perpinyà ens va voler fer notar aquest detall a la novel·la. L?autor, no només ens fa llargues reflexions sobre la situació de l?art i la pintura a Catalunya, sinó que el seu estil també reflecteix adjectius pictòrics, com ara ?els cabells de color de blat de juny?, una expressió molt visual i que tothom pot imaginar. Per altra banda, també va ser interessant parlar de l?interès que ha despertat la novel·la com una crítica de la societat barcelonina i catalana. En Joaquim ens va confessar que no era la seva intenció, sinó que per ell la novel·la era una història d?amor. De totes maneres, va ser molt interessant la seva explicació de l?expressió ?irlandització del català?. A Irlanda, la seva llengua només és present en àmbits molt formals i l?àmbit col·loquial ha anat desapareixent mica en mica, de la mateixa manera que sembla que succeeix en algunes àrees de Barcelona, on el català s?escolta molt poc al carrer i a la vida pública i popular.
En definitiva, vam tenir una vetllada magnífica que va trencar els motlles del conferenciant i els oients i va passar a ser una reunió de gent interessada per la lectura i tot el que hi ha al seu voltant. Us animo a llegir la novel·la, però recordeu, si no us agrada, no l?abandoneu del tot, doneu-li una segona oportunitat d?aquí un temps, potser després us vindrà de gust. Llegim?
