Una aproximació a la literatura sapiencial medieval Catalana (segles XIII-XIV)
El “Llibre de Tres” representa un clar exemple de la literatura sapiencial i moralitzant catalana dels segles XIII i XIV. Eren aquells uns moments de màxim esplendor polític i territorial de Catalunya, convertida aleshores en la principal potència militar i econòmica de la Mediterrània.
La literatura i el pensament també hi acompanyaven, amb figures irrepetibles com Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Bernat Metge, Anselm Turmeda o Ramon de Perellós, sense oblidar autors cabdals de literatura historiogràfica com Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Ceremoniós.
Gabriel de la ST Sampol, poeta, investigador i traductor, té el mèrit d’oferir un útil treball de divulgació, consistent en una antologia en versió modernitzada que posa aquesta riquíssima i apassionant literatura catalana medieval a l’abast del lector no especialitzat.
En la seva tria, hi ha un lloc destacat per a fragments del Llibre de Tres (així anomenat perquè els seus aforismes o sentències sempre fan referència a tríades d’aspectes o vessants del tema que analitzen) alternant màximes o proverbis amb bon sentit, recta moral i profitós ensenyament, amb moltes altres de sornegueres, desvergonyides i còmicament absurdes. D’autor anònim, i caire sapiencial i moltes vegades irònic, sobta que moltes de les seves antigues sentències continuïn tenint encara una marcada vigència i actualitat. A tall d’exemple en seleccionem algunes que es poden incrementar i gaudir llegint al complet aquest curiós i didàctic llibre recopilatori.
23. “Tres coses fan savi un home: viure molt, llegir molt i córrer molt de món”
29 . “Tres coses destrueixen un home: una mala dona, una boca llaminera i una llengua malparladora”
37. “Tres coses fan bon rei: la justícia, la misericòrdia i el bon consell”
40. “Tres coses fan un mal rei: guerra cercar, forques d’argent plantar* i desfer allò que està ben fet”
*Forques d’argent: instrument de mort sumptuós com a símbol de crueltat i tirania
47. “Tres coses fan mal capellà: l’ofici diví deixar, mercadejar i les parroquianes barrinar”
88. “Tres grans plaers hi ha en aquest món: beure a la taverna, jeure al bordell i cagar al prat”
89. “Tres grans plaers hi ha: menjar carn, jeure amb carn i cavalcar carn”
121. “Tres coses fan un bon sermó: un home savi, l’eloqüència i no durar massa”
128. “Tres coses fan un bon seny: bé escoltar, poc parlar i correctament respondre”
133. “Tres coses fa el joc: de Déu renegar, els béns dissipar i els amics oblidar”
134. “Tres pudors són fora mida: pet de col, rot de rave i pudor de cos mort”
146. “Tres coses fan els diners: fan tort, fan dret i fan furgar un cony estret”
147. “Tres coses hi ha en què un home no pot confiar: en el cul d’un infant petit, en un dia clar d’hivern i en una dona falsa”
160. “Tres classes de persones hi ha que poden dir totes les mentides que volen: un gran senyor davant els seus vassalls, els vells davant els joves i el qui parla d’una terra llunyana”.
169. “Tres pets va fer Salomó: el primer en la cara d’aquell que es desfà per casar la seva filla; el segon, en la de les jovenetes que prenen marits vells; el tercer en la d’aquells que tenen fills legítims i fan hereves les seves dones”.
171. “Molts de més tres hi ha, però per tres me n’estic; que més no en dic; agafau-ne allò que sigui bo, i la resta no ho prengueu o deixau-ho córrer”
Bibliografia
- de la ST Sampol G. La ploma de jonc. Antologia de la literatura catalana medieval (segles XIII-XIV). Ensiola editorial. Muro (Illes Balears) 2011.
- Llibre de tres, edició de Martí de Riquer, Quaderns Crema, Barcelona, 1997.
