Torna la variant de Torroella

Ara fa dos anys vaig publicar a l’Emporion una sèrie de tres articles dedicats a la mal anomenada variant de Torroella, la seva raó de ser, les característiques de les alternatives que en aquell moment es plantejaven i el procés com s’havia consensuat la construcció de l’alternativa més llarga i ambientalment perjudicial. Des de llavors, el panorama polític, però sobretot econòmic, del país han canviat substancialment.

Ara, just dos anys després, s’ha presentat a l’opinió pública un nou estudi d’alternatives per a la carretera C-31 al seu pas per la plana del Baix Ter i a través del riu. En aquest estudi se segueix considerant l’opció anteriorment escollida (en taronja a la imatge), però ara s’opta preferentment per una opció intermèdia, més curta, de traçat més directe i, per tant, de menor impacte i menor cost econòmic (en blau). Cal valorar positivament que les institucions responsables del procés hagin retrocedit en les seves intencions inicials davant l’oposició generada entre pagesia, ecologisme, comerç i bona part de la ciutadania i reobrin el debat. Malgrat això, és ben dubtós que aquest pas respongui a una voluntat real d’encaminar el procés cap a vies més democràtiques que la inicial, essent la raó última més probable la inviabilitat de l’ambiciós projecte desitjat en temps de crisi. Per evitar que el procés s’eternitzés a la recerca de finançament, s’ha optat, finalment, per un traçat menys ambiciós, una mica més raonable, menys allunyat de les poblacions que ha de servir, i respectant una mica més l’estructura de les propietats que travessarà.

Amb tot, la nova alternativa preferent segueix presentant força problemes, molts dels quals hereta de la seva antecessora: segueix allunyada dels nuclis als quals se suposa que ha de servir de variant, segueix enfilada sobre talussos excessivament elevats, trencant la visual de la plana, segueix desdoblant innecessàriament trams de via ja existents, segueix partint parcel·les agrícoles, en general, segueix essent una via innecessàriament gran d’acord amb les intensitats de vehicles que hi circulen. Segueix essent, per dir-ho d’altra manera, molt similar a la ridícula exhibició que es va fer al tram entre la Tallada i Vilamacolum. Un tram que, amb una despesa astronòmica (i encara a deure el pagament de les expropiacions agrícoles), amb l’aixecament de fins a 13 passos elevats per facilitar que l’ocasional tractor pogués travessar sense entorpir els habitualment escassos usuaris de la via, amb l’elevació de la via sobre un xocant talús que separa els pobles de la plana i trenca les visuals, amb una amplada pròpia d’autopistes, no ha evitat que, tristament, recentment hi hagin perdut la vida dues persones i d’altres hagin resultat greument ferides, tot posant de manifest que ni tan sols la seguretat millora tant com s’insisteix a fer creure amb aquest tipus d’actuació.

Si alguna cosa bona cal trobar a aquell desgraciat tram de carretera, és que allà on enllaça amb la vella i estreta carretera, prop de Verges, ens recorda, cada vegada que hi circulem, els errors que hem comès al territori durant els anys en els quals ens crèiem rics. Quan, venint del nord, de l’opulència de la variant de Tor i la Tallada, deixem la calçada de 12 metres i entrem a la vella i perillosa de 5 metres, un no pot evitar tenir la sensació que fa un salt, des del 2007, de cop cap al Segle XX, o el que ve a ser el mateix, el 2012. Si els diners gastats en aquells 17 quilòmetres s’haguessin distribuït equitativament, d’acord amb les necessitats del trànsit real de la via, hores d’ara podríem gaudir d’una carretera adequada, més segura, i en bones condicions des de Figueres fins a Palafrugell, i d’allà fins a Palamós i Platja d’Aro. Quan Salvem l’Empordà ho denunciava ara fa 4 anys, els alcaldes dels municipis afectats (a excepció de l’alcaldessa de la Tallada d’Empordà) es reunien i menyspreaven els arguments del moviment d’oposició preguntant-se “si és conseqüència de la societat del benestar o de la tonteria que alguns porten a sobre”, mentre es lamentaven que no s’hagués construït la via amb 4 carrils en comptes de 2. Rellegir aquelles declaracions en el moment actual, quan s’ha posat en evidència qui estava cegat per l’estat del benestar i/o la tonteria, tindria un toc deliciosament irònic de no ser per la impossibilitat de rectificar el mal que ja està fet.

Nova variant2012

Si hi he fet referència, és perquè ens cal saber llegir el que ens ha ensenyat la manera d’actuar del passat a l’hora de raonar i dimensionar la prolongació de la C-31. No s’haurien de cometre els mateixos errors del passat (encara que com a espècie en som especialistes). Agrupacions com Unió de Pagesos i l’Associació de Naturalistes de Girona, així ho han entès, i han proposat terceres alternatives a les presentades oficialment. Ambdues similars, se centren en proveir una variant real als nuclis d’Ullà i de Torroella, amb un traçat curt, adaptat a les necessitats de les poblacions i dels volums de trànsit actuals i previstos, fins i tot aprofitant el pont actual del Ter, alternatives més respectuoses amb el medi ambient i de costos econòmics significativament menors.