[bs-quote quote=”Un bon llibre sempre és una provocació” style=”default” align=”center” author_name=”Joan Fuster” author_job=”(Sueca, 1922-1992)”][/bs-quote]
L’any vinent es complirà el centenari del naixement del gran escriptor Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, 1918-Barcelona, 1990).
Autor d’una producció literària ingent que abraça diversos gèneres –poesia, novel·la i teatre-, Pedrolo també va ser traductor d’autors com John Dos Passos, Jean Paul Sartre, Jack Kerouac i William Faulkner entre d’altres. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del Segon Origen (1974).
Pedrolo és una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Recorda Anna Maria Moreno, experta en l’autor, que les novel·les de Pedrolo habitualment varen ser intervingudes per la censura franquista i sovint van aparèixer publicades al cap de molts anys d’haver estat escrites. Així doncs, tenim que va escriure Cendra per Martina el 1952 però no va poder publicar-la fins al 1965.
L’autor va passar la infantesa i la primera joventut a Tàrrega fins a l’any 1935 i després anà a Barcelona. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1979
Ens recorda Moreno que Manuel de Pedrolo va mantenir sempre unes fermes conviccions ideològiques i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i va ser considerat sovint un referent i intel·lectual de l’esquerra independentista.
L’any 2005 fou constituïda la Fundació Pedrolo, amb seu a Tàrrega, dedicada a la preservació del seu llegat i la difusió de la seva obra, així com a la del seu ideari. El 2014 obrí les portes l’Espai Pedrolo al castell de Concabella, a la Segarra; es tracta del primer espai que exposa de forma permanent la vida, l’obra i el pensament polític de Manuel de Pedrolo.
Cendra per Martina és un novel·la valuosa i massa poc coneguda, una obra de Pedrolo amb molta força. Una de les lectures ineludibles de la nostra literatura segons els especialistes. És un drama psicològic ambientat al voltant de la Guerra Civil espanyola i la postguerra dels anys 60 en el qual es relata una història d’amor crua i dramàtica amb un triangle amorós on la mateixa història és explicada amb la versió diferent de cadascun dels seus tres protagonistes. La novel·la consta per tant de només tres capítols i en cada un d’ells es versionen i es jutgen successivament uns mateixos fets però des de la particular i peculiar perspectiva de cadascú. Cal remarcar que cada capítol té diferents subapartats per fer més àgil la lectura a excepció del tercer i definitiu capítol referit a la protagonista principal de la novel·la, la Martina, que és la que conclou i refereix la veritat del relat i en el qual l’escriptor escriu a raig, sense alternances ni subtítols, aconseguint un clímax literari “in crescendo” que el fa únic i que està només a l ‘abast de plomes privilegiades.
Després de llegir novel·les plenes, gratificants, completes i contundents com aquesta, et reafirmes amb allò que deia en Joan Fuster: “Un bon llibre sempre és una provocació” i que Jorge Luís Borges assenyalava: “Sempre vaig imaginar-me que el paradís devia ser algun tipus de biblioteca”.
Referències bibliogràfiques.
- Manuel de Pedrolo. Cendra per Martina. Obres Mestres de la Narrativa Catalana. Segle XX. Edicions 62. Barcelona, 2015
- Anna Maria Moreno. Manuel de Pedrolo. Abans i ara. http://www.clijcat.cat/faristol/descargas/73/3_73.pdf
- Gran Enciclopèdia Catalana. Manuel de Pedrolo i Molina. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0049686.xml?s_q=Manuel%20de%20Pedrolo#.U4NbRIX1_Jk
