i la seva novel·la País Íntim
Enguany fa 35 anys que Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la seva novel·la Pedra de Tartera, un llibre molt breu considerat una fita de la narrativa catalana contemporània, un clàssic gairebé immediat que li va fer merèixer els premis Joaquim Ruyra, Joan Crexells i el de Literatura Juvenil de la Generalitat de Catalunya. Compta ja amb 16 traduccions fetes.
[bs-quote quote=”Avui es dóna molta més importància al fet de sortir a la televisió que no pas a tenir un bon nivell cultural, d’educació…” style=”style-2″ align=”center” author_name=”Maria Barbal” author_job=”(1949)”][/bs-quote]
L’any 2001 Barbal fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi; el 2009, amb el premi Memorial Jaume Fuster de l’AELC, i el 2010, amb el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.
En una proposta de cànon de la narrativa catalana del segle XX, País Íntim, de Maria Barbal -premi Prudenci Bertrana 2005, novel·la que té continuïtat i punts de contacte amb Pedra de Tartera- va sortir mencionada pels crítics literaris com una de les obres recomanades.
Hi ha consens a considerar Barbal com una de les plomes més sòlides de la nostra literatura. Per la qualitat de la seva prosa i la seva capacitat per descriure la psicologia dels personatges i la geografia on s’emmarquen -que generalment és la del seu paisatge natal del Pallars-, els especialistes hi troben punts de contacte i influències amb Caterina Albert i amb Mercè Rodoreda.
[bs-quote quote=”L’home és un captaire quan pensa i un Déu quan somnia” style=”style-11″ align=”left” author_name=”Friedrich Hölderlin” author_job=”(1770-1843)”][/bs-quote]
Barbal inclou en el text frases fetes, amb un ric i inequívoc vocabulari, amb un personalíssim estil i amb la inclusió acurada de variants dialectals del seu Pallars natal, adequadament inserides, de manera que converteixen la seva prosa en una proposta literària rica, plena de vida i de color.
La novel·la segueix l’itinerari vital de la seva protagonista, la Rita Albera -una néta de la guerra-, analitzant la seva infantesa, adolescència i joventut fins arribar a la maduresa que transcorre entre el seu Pallars natal i Barcelona. Un personatge que commou el lector per les seves contradiccions, la seva espontaneïtat i la seva humanitat.
[bs-quote quote=”Només pots ser cosmopolita si ets profundament del teu país” style=”style-17″ align=”center” author_name=”Marta Pessarrodona” author_job=”(1941)”][/bs-quote]
I per damunt de tot hi trobem el diàleg constant amb la seva mare, Teresa, que serà l’altra gran protagonista de la història, amb pensaments o monòlegs interiors. Amb la seva condició de mare treballadora i lluitadora, humil, plena de dubtes i d’incerteses, prototipus de les persones del cantó dels perdedors de la Guerra Civil, que ha de fer front a un context marcadament hostil en un poble petit de muntanya. El camí que recorre la Rita per tal d’entendre la seva mare és dur, estellós, complex, sovint decebedor, però també molt instructiu, ens recorda Le Guin. Per tant, són dos personatges femenins plens de força que acaparen gairebé tot el protagonisme de la narració. Però sempre hi ha el transfons de la Guerra Civil i la postguerra amb les seves traumàtiques conseqüències, fins que el relat arriba gairebé als nostres dies.
[bs-quote quote=”No facis com si tinguessis deu mil anys per viure” style=”style-11″ align=”left” author_name=”Marc Aureli ” author_job=”(121-180)”][/bs-quote]
Cal remarcar que la protagonista, malgrat totes les discrepàncies, admira la seva mare pel seu “sentit pràctic sense concessions” i reflexiona: “ara penso que cada persona tenim a dins un espai únic i variat, amb terres secretes com té un país”. D’aquí ve el títol de la novel·la: “País íntim”.
La lectura de País íntim no et deixa indiferent i a vegades notes com “una destralada al mig del cor”. Com quan l’autora inclou i rememora fets traumàtics reals viscuts en aquell gran pou fosc que fou la guerra: “El comandant havia promès que mataria deu catalans per cada un dels seus homes…”. “Tots són assassinats del novembre de 1938…”. “…A Escaló van matar mare i filla, Maria i Joana; a prop de l’hostal d’Aidí van assassinar, entre altres, Gertrudis, embarassada de vuit mesos, en lloc del seu home, fugit a França. La Nati de Ginestarri, amb setze anys, va voler acompanyar la mare perquè la dona no parlava en castellà. Va ser violada i assassinada amb la mare…”. Barbal esmentava que no se sap gaire això, i ho escriu; tot i que hi ha un llibre de Manuel Gimeno, Guerra i revolució al Pallars, que en parla.
L’escriptora aconsegueix explicar la societat en aquest moment determinat amb tots els ingredients possibles i gestiona el temps del relat, -escrit sempre en primera persona en boca de la protagonista-, amb perícia literària i fa que, segons com, avanci ràpidament en un sospir o es recrea plàcidament en un instant concret. Hi veiem l’evolució emocional dels seus protagonistes. Hi trobem tractats temes universals com l’amor, la renúncia, l’odi, l’amistat, els records, el canvi; i tot amanit amb sorpreses de guió i enginy literari, amb un repertori de recursos estilístics que fan del text una narració pulcra i emocionant, un goig i un plaer indescriptible de lectura que deixen una empremta profitosa. No us decebrà.
Referències bibliogràfiques
- BARBAL, Maria. País Íntim”. Edicions 62 La butxaca, 2015
- BARBAL, Maria. Pedra de Tartera (dotzena edició) maig del 2017. Edicions 62 La butxaca
- ALIAGA, Xavier. “Aquella petita gran història de Maria Barbal que esdevingué un clàssic”. El Temps, 29 de desembre de 2015, pàg. 66-67.
- SERRA, Montserrat i SALAMÉ Albert. “Maria Barbal i la generació dels silencis”. VilaWeb, 3 d’abril 2019. https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-maria-barbal-amic-escoces/
- ALIAGA, Xavier. “Una proposta de cànon narratiu català del segle XXI”. El Temps. Núm 1818, 16 d’abril de 2019, pàg. 47-55.
