Revista Emporion
Foto: Sergi Alcàzar

Maria Bohigas,

Joan Sales i la seva versió d’El Crist de nou crucificat, de Nikos Kazantzakis (1883-1957)

 

“És una obra mestra. Una de les grans novel·les del segle XX.”
Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980)

  “I, tanmateix, els llibres són una arma.”
Joan Sales (1912-1983)

“No llegiu com fan els nens, per divertir-se o, com fan els ambiciosos, amb el propòsit de la instrucció. No, llegiu per viure.”
Gustave Flaubert (1821-1880)

La novel·la El Crist de nou crucificat de Nikos Kazantzakis (nascut a Càndia, la principal ciutat i capital de Creta, l’any 1883) va ser publicada per primera vegada en grec l’any 1954 i traduïda al català i publicada el 1959 per Joan Sales (poeta, traductor i editor, i autor de la coneguda novel·la Incerta glòria). Coincidint amb el 35è aniversari de la mort de Sales, Club Editor ofereix aquesta nova edició, revisada per Pau Sabaté, traductor del grec. Fins ara a Catalunya se n’han venut uns 20.000 exemplars.

Kazantzakis és un dels escriptors grecs més importants i populars del segle XX. Va estudiar Dret a Atenes i Filosofia a París i es va doctorar amb una tesi sobre Nietzsche. A Grècia, la seva obra va ser declarada sacrílega per l’església ortodoxa.

Josep Cots, fundador d’Edicions de 1984, declarava: “Si soc editor, és gràcies a la primera experiència lectora en català que vaig tenir: El Crist de nou crucificat, de Nikos Kazantzakis, traduït per Joan Sales.”

Joan Sales

Segons el filòleg i escriptor, Pere Antoni Pons, “Kazantzakis és Dostoievski (1821-1881) en versió mediterrània i això vol dir Els germans Karamàzov banyada pel sol d’Homer (segle IX aC)”. Joan Sales també va veure la connexió entre els dos autors i les dues obres. A més d’editar-les, va encarregar-se de traduir-les. Recordem la importància de Sales també com a editor, ja que va descobrir autors fonamentals per a la literatura catalana moderna com Màrius Torres, Llorenç Vilallonga o Mercè Rodoreda.

L’editora i traductora francocatalana Maria Bohigas (París, 1969), actual responsable del Club Editor, neta de Joan Sales i Premi Nacional de Cultura 2019, s’ha encarregat de recuperar la versió de Sales amb el seu llenguatge viu, vibrant i natural, però restaurat i revisat per l’hel·lenista Pau Sabaté.

Segons Pere Antoni Pons, aquesta prosa de Kazantzakis versionada per Sales resulta poètica i feréstega, gràcil i tumultuosa. I en paraules de Pau Sabaté, “és senzillament vivaç, i plenament kazantzakiana”.

Maria Bohigas explica que la novel·la és actual i vigent. Narra la història de quatre personatges a qui encarreguen de representar el paper de Crist i els apòstols al misteri que cada set anys celebren al seu poble per Pasqua. Els avisen que mentre preparin l’obra hauran de tenir una actitud exemplar, com els personatges que encarnen. I durant aquest procés arriba un grup de refugiats d’una altra vila. Els quatre, irreductibles en la seva actitud exemplar, esdevenen els defensors dels refugiats contra el poble i els poderosos (polítics i religiosos) que se’ls volen treure del damunt. “És una novel·la que ve a dir que l’església és un instrument de poder i que el cristianisme és la veritable revolució”, comenta l’editora.

Aquesta novel·la passa tota ella en un poblet perdut al fons de l’Anatòlia (Àsia Menor), després de la Revolució Russa i abans de l’expulsió dels grecs de l’Àsia Menor, és a dir, entre el 1917 i el 1923. És una novel·la ambientada, doncs, en un racó de món, però on es reflecteixen les passions i les misèries del seus habitants i sobresurten temes com la veritat, l’amistat, la cobdícia, el poder, l’exili, la malícia, l’orgull, la manipulació, el mal, el dolor i l’esperança. “És una de les obres més universals del nostre segle”, remarca Joan Sales.

Pau Sabaté explica que Kazantzakis no va deixar mai d’explorar la relació, complexa i ambigua, entre dominadors i dominats, i la llibertat, o més aviat la lluita per la llibertat, inseparable de la set de justícia, temes recurrents que es troben en tota la seva obra.

La lectura d’aquesta obra magna de Kazantzakis, versionada pel mestre Sales, ens reconforta amb la idea de Jordi Galves quan diu que la qualitat d’una novel·la, la seva bellesa, es troba en la densitat de vida que ens atorga quan la llegim. I també amb la creença de Milan Kundera (Brno, República Txeca, 1929) quan remarca que la novel·la és molt més que un gènere i constitueix una ètica, un compromís intel·lectual de primer ordre, una manera de mirar el món i d’analitzar-lo més enllà de qualsevol interès circumstancial. I això es compleix amb escreix amb El Crist de nou crucificat.

Obres brillants i poderoses com aquesta ens apropen al pensament de l’escriptora francesa Françoise Sagan (1935-2004) -descarnat per paradoxal, però intrèpid de tan cert, ja que la literatura és inabastable-, quan reflexiona amb lucidesa: “l’ únic que lamento és que mai no tindré prou temps per llegir tots els llibres que vull llegir.

En definitiva, de cap de les maneres ens hem de perdre aquesta joia literària, aquest regal suprem, aquesta genialitat moderna, anomenada El Crist de nou crucificat, de Nikos Kazantzakis, versionada pel mestre Sales, amb l’acurat toc editorial de Maria Bohigas. Paraula.

Referències bibliogràfiques

  1. KAZANTZAKIS, Nikos. El crist de nou crucificat. Club Editor. Traducció de Joan Sales. Barcelona, 2018.
  2. ANTONI PONS, Pere. “Una genialitat moderna i paleocristiana”. A: Ara, 5 de gener de 2018, pàgina 43.
  3. Fragment El crist de nou crucificat, de Nikos Kazantzakis. Vilaweb: <https://www.vilaweb.cat/noticies/fragment-el-crist-de-nou-crucificat-de-nikos-kazantzakis/>
  4. GALVES, Jordi. “La novel·la segons Kundera”. A: El Temps, 26 de febrer 2019, pàg. 66.