Laia Palma: «Fer castells és un càlcul matemàtic, una mica d’art i empatia màxima»

Torroella és una vila que destaca pel seu teixit associatiu i cultural. Té entitats musicals, grups de teatre, un cinema, una revista popular, un grup d’escoltes, un esbart dansaire, diferents colles festives com els grallers, els geganters o els ducs, etc. I des de no fa gaire, ara té també una colla castellera. Una tradició que tot i arribar de nou i no estar molt arrelada al municipi ha sabut fer-se un lloc en el cor de molts torroellencs i torroellenques que s’han apuntat a l’aventura. Els Merlets del Montgrí ja apleguen una cinquantena de persones que assagen dos cops per setmana amb l’objectiu d’aixecar castells a plaça. Aquest any serà el primer que per la Festa Major de Sant Genís les faixes i les camises -de moment blanques de debut- s’alçaran cap al cel. Per conèixer aquesta nova colla, avui parlem amb la presidenta de Merlets del Montgrí, Laia Palma. 

L’Empordà no és terra de castells, com surt la idea de muntar una colla castellera a Torroella?

L’Empordà no és terra de castells, no, però ja fa temps que hi ha un moviment anomenat «al nord fem pinya» que està intentant fomentar una mica la cultura castellera aquí. Nosaltres érem una colla d’amics que ja estem ficats en moltes entitats de Torroella -xanquers, grallers, geganters, els ducs, etc.- i sempre dèiem: «a Torroella falten castells!». I de cop, un dia, al juliol de l’any passat, va arribar una noia de fora i va dir que volia muntar una colla castellera i ja havia començat els tràmits. I ens hi vam sumar, i de sobte ja érem a l’octubre i ja començàvem a assajar. Aquesta noia, però, ja no està a la colla, perquè ha hagut de marxar i ara ho hem agafat nosaltres. 

I com va respondre el poble quan vau dir que volíeu fer castells?

Vam tenir una rebuda molt bona. L’Ajuntament ens va buscar espais i, fins i tot, el de Serra de Daró ens va oferir el pavelló per assajar els divendres, perquè ens faltava local per un dia. I pel que fa a la colla, es va anar sumant gent i ara som una cinquantena. També hi ha gent que no és de Torroella, però coneixen algú i han vingut. Sí que és veritat que hi ha molt de jovent d’entre 19 i 27 anys, però també tenim força famílies. I això és una sort, perquè un dels pilars que necessita una colla per tirar endavant és la mainada i nosaltres en tenim força. Ens falta potser gent una mica més gran, adults. 

Una cinquantena es diu aviat, com els vau anar a buscar?

Vam fer una primera reunió i hi va haver molt de boca a orella. Com que nosaltres estem posats a moltes entitats, això ha fet que vingués gent d’aquí i d’allà. També es va fer un Instagram i es va anar creant una comunitat. La gent s’anava passant la informació. A més, també hem fet tallers a les escoles i instituts de Torroella, a veure si captàvem més gent. I ara a l’agost tenim una diada important per la Festa Major i ens agradaria acabar de donar-nos a conèixer allà, perquè creiem que hi ha molta gent del poble que encara no ens coneix. Sempre estem buscant gent i continuarem.

«Volem representar tota la zona del Baix Ter, i el castell i els seus merlets és una cosa que es veu des de tot arreu»

Vau començar dient-vos Castellers del Montgrí i llavors vau passar a Merlets del Montgrí. Per què aquest canvi?

Vam plantejar-ho a una assemblea on érem tots i hi va haver el debat que «castellers» és un nom masculí i no és del tot inclusiu. La gent va fer diverses propostes i una va ser «merlets». Encara que siguem una colla castellera de Torroella, volem representar una mica tota la zona del Baix Empordà, i el castell i els seus merlets és una cosa que es veu des de tot arreu. Els merlets són representatius de Torroella, però també de tota la plana des d’on es veu el castell.

Com han sigut els primers passos? Hi devia haver molta gent que no havia fet mai castells. 

Dels cinc que estem al capdavant, quatre som castellers d’altres colles. No fa vint anys que fem castells, però hem estat a tronc i a tècnica. Ho estem fent amb molta humilitat. Crear la colla ens ha connectat a altres colles que han passat pel mateix i ens han ajudat. De fet, quan crees una colla t’has de buscar dos padrins. Els nostres són la Colla Castellera de Figueres i els Minyons de Terrassa. I tots dos ens han donat suport ajudant-nos amb pinyes i troncs, ens han fet formacions. I un dia van venir deu persones de Minyons de Sta. Cristina a donar-nos un cop de mà sobre com dirigir, com posicionar-te si ets el cap de colla o el cap de canalla, etc. Sí que és veritat que el 90% de la colla no havia fet mai castells, però les ganes per aprendre’n no hi han faltat.

En aquest sentit, aprendre’n junts també és un procés bonic.

Sí, ha sigut molt xulo. Hi ha hagut molts errors, però som una colla molt sincera i tothom s’està deixant guiar molt pels que estem al capdavant. Tothom té molta paciència i està disposat a ajudar. La gent està aprenent també mirant documentals i alguns se’n van a assaig d’altres colles. Jo crec que estem molt agraïts, perquè hem creat una segona família per molts de nosaltres.

«La gent està aprenent també mirant documentals i alguns se’n van a assaig d’altres colles»

Quines dificultats us heu trobat?

Sobretot burocràtiques. Justícia està molt bloquejada i des que vam entregar estatuts i actes fins que ens van respondre, van passar sis mesos. Tot això ens va portar problemes a l’hora de rebre subvencions per poder créixer i finançar-nos. El material casteller és molt car i delicat: els cascs perquè la canalla estigui segura, les faixes, etc. I al principi també vam tenir dificultats per trobar locals d’assaig per cada dia, perquè tot i que l’Ajuntament ens va rebre molt bé, Torroella té els espais que té i ja s’hi fan moltes activitats. No hi havia espai per nosaltres, i clar, al novembre havíem d’assajar a fora el carrer, que la canalla tremolava per pujar. Llavors, per sort, Serra ens va acollir.

Quants dies assageu?

De moment dos. Els dimarts de 19:30 h a 21:30 h i els divendres de 19:30 h a 22:00 h. Encara no fem assajos extraordinaris.

I com és un dia d’assaig?

Arribem, ens enfaixem i comencem a fer columnes, és a dir, pujar els uns sobre els altres aguantats en una escala. Ens va bé per escalfar el cos, treballar la pinça, el fet de pujar i baixar i aguantar el pes. Mentrestant, també fem proves de nucli de pinya, que és quan la pinya s’agafa a la columna. I paral·lelament, la canalla assaja a part els seus poms, que són els passos de dosos, de l’acotxador i l’enxaneta. Això dura uns tres quarts d’hora i després comencem a treballar pilars. Fem pilars simultanis, alguns de nets i d’altres amb pinya. I al cap de mitja hora més, comencem a treballar castells, tant nets com amb pinya. 

Clar, un castell té moltes parts, a part de les persones que s’enfilen i la mainada, cal una bona pinya.

Sí, la pinya és el més important. Tothom es fixa en els que pugen, però sense les mans de pinya que agafen del lloc que toca, com toca i fent la força que toca, el castell no s’aguantaria. A més, és una tasca difícil, perquè quan el contrafort -la peça que està darrere el baix aguantant- et diu que donis més pit, tu has de prémer més el pit, però això no vol dir que hagis de treure el cul. Aquest ha de quedar enganxat, perquè si no, la força que dones fa que el baix no treballi bé. Estar a la pinya és una feina que hem de valorar, perquè quan fan fotos a les diades, sempre hi ha els primers plans de la gent que està al tronc i els de pinya no surten mai, però fan tanta feina o més que els altres. En totes les posicions d’un castell és important entendre el paper: per què he d’agafar d’aquí? Cap a on he d’exercir la força? Per què? Fer castells és un càlcul matemàtic, una mica d’art i empatia màxima. Tothom està mesurat, i segons l’altura que té d’espatlla pot anar a una posició o a una altra.

«Tothom es fixa en els que pugen, però sense les mans de pinya el castell no s’aguantaria»

Parles d’empatia, quins valors creus que aporta fer castells?

El lema dels castellers és «força, equilibri, valor i seny». Però jo crec que estar en una colla castellera et treu molts de prejudicis i et fa tenir molta empatia. És un lloc on tothom qui arriba es pot sentir molt acollit. Tothom hi pot tenir un lloc, sigui com sigui. Si no pots fer castells perquè tens mal a l’esquena, pots estar a la paradeta o ajudar amb la canalla. Si et sents insegur o tens vertigen, et pots posar a la pinya. Jo crec que fent castells es treballa molt profundament l’estima cap a un mateix i el fet de deixar-se estimar, que a vegades és difícil. 

Al final, és un treball en equip, com treballeu la cohesió de grup?

Aquesta part ens costa una mica, perquè al principi molts no ens coneixíem. Hem anat fent pinya quedant-nos a sopar els divendres després d’assaig, fent dinars abans de les diades a casa d’algú, etc. I aquest estiu hem anat també al Cabró Rock tots junts, perquè vam fer una actuació al Mas Sorrer per presentar el cartell i ens van donar entrades. No és una tasca fàcil, però és important. I tampoc és fàcil recordar que tot i ser propers, cal que es mantingui una jerarquia, perquè en els castells hi ha d’haver un ordre. I a vegades quan ajuntes molta gent que no és del món casteller, costa entendre que dins d’aquesta cohesió hi hagi jerarquia.

Ara porteu ja un curs escolar més o menys des que vau començar, quin balanç en feu?

Ha sigut un curs molt xulo, però molt intens. Moltes colles ens han dit que hem fet molta feina pel poc temps que portem. Sí que és veritat que anem amb pujades i baixades, perquè al final estem a la costa i ara a l’estiu hem tingut algunes baixes de gent que ha començat a treballar de temporada. Però fem un balanç molt positiu. I de fet, hem fet molta pinya, molta gent ha creat amistats i, fins i tot, s’han creat algunes parelles dins de la colla.

«Estar en una colla castellera et treu molts de prejudicis i et fa tenir molta empatia»

Quins castells heu treballat aquest primer curs?

Ara estem treballant el tres i el quatre de sis, que ja n’hem descarregat un de cada, però els hem de continuar practicant. I volem treballar també el quatre de sis amb agulla, que és més  complex perquè hi hem de posar l’agulla a dins i les crosses han d’estar còmodes, hi ha d’haver espai. També estem fent diferents pilars de quatre amb gent que no havia fet mai castells. La idea ara és continuar consolidant aquests castells, però també hi ha voluntat d’anar-ne provant de nous. D’aquí poc tenim una diada, que és la nostra, la de Sant Genís i allà esperem poder portar unes bones construccions i que Torroella pugui gaudir de la seva colla.

Parlem de les diades, a quines heu participat fins ara? Quina va ser la primera?

La nostra primera diada va ser la Diada del Nord, que és una diada molt important a les comarques gironines. Va ser molt xulo, perquè hi havia moltes colles i ens van fer una rebuda molt especial. Vam poder presentar el nostre primer castell, el nostre primer quatre de sis i el vam descarregar i va ser impressionant. Teníem una pinya de tots els colors de totes les colles gironines. Va ser molt emotiu també perquè molta de la nostra canalla no havia vist mai una diada i van al·lucinar en veure els castells més grans. I a part d’aquesta, també hem participat en una diada amb els Minyons de Santa Cristina, i per Sant Joan vam actuar amb la Colla Castellera de Figueres. I després hem fet actuacions, per exemple per la Festa Major de Serra de Daró per agrair-los que ens deixin el pavelló. Allà encara no teníem cap castell i vam ensenyar proves netes i vam explicar com funcionen els castells. Des de la presidència de Merlets creiem que és important que s’entengui el que estem fent per poder-ho viure.

I ja per acabar, què se sent com a colla quan descarregues el primer castell?

És molt heavy. És una sensació que pocs cops la vius. Hi ha eufòria, crits, plors, abraçades, et menjaries a tothom a petons. És un rugit que et surt del més profund. I el més bonic és que aquesta sensació es té sempre que descarregues un castell, no només en el primer. És molt emocionant.