L’ensenyament de gramàtica va destinat als nens d’edats més avançades. Primer calia passar pel mestre de primeres lletres, i un cop assolits els objectius i continguts d’aquesta ensenyança passaven al mestre de gramàtica. En la documentació municipal que s’ha consultat no s’hi ha trobat cap indici de la feina encomanada al mestre de gramàtica d’una manera directa, però es podria deduir a partir dels sistemes d’oposicions emprats per accedir al càrrec de mestre de gramàtica. Mentre que els mestres de puerícia no havien de fer oposicions, sinó que eren elegits segons la personalitat del mestre.
“Recordem, molt de passada, que el fort contingut humanístic dels estudis en aquell segle, i sobretot en la seva primera meitat, feia que fos l’estudi del llatí la principal i gairebé única wactivitat a què es dedicaven els estudiants un cop havien aprés a llegir, escriure i comptar, i com a pas previ per a accedir als estudis superiors. D’aquí les denominacions de “gramàtica”, “retórika”, llatinitat” per designar el període escolar equivalent als nostres actuals estudis mitjans,” (*)
– 1710. 6 d’abril. L’ajuntament ha decidit de posar dos mestres, un de puerícia i un altre de gramàtica. El mestre de gramàtica serà “lo Doctor en Teologia Pere Litró, Pre. y Bt.”, i se li concedirà una salari de 60 lliures barceloneses, a més de les mesades.
– 1712, 17 de gener. S’ha decidit prescindir dels dos mestres. Les raons del mateix no es donen. Es contracte a un altre mestre, no en diu el nom, haurà de fer de “mestre de gramàtica y per llegir i escriurer”. Es torna a un mestre per tots els nens i nenes de la vila. Se li paga cada any “ap tres tersas noranta lliures compres les quinza lliures que es donen per celebrar lo rosari a la capella de Sant Antoni de la Plaça”. Al cap de tres mesos l’ajuntament contracte a un mestre de puerícia, Josep Farrer, pel que l’anterior es deuria quedar com a mestre de gramàtica.
– Llarg període (1712-1727) on no es menciona cap nomenament de mestres.
– 1727, 26 de gener. Es convoquen exàmens per a la plaça de mestre de gramàtica. Es dóna a Joan Vila, que començarà a ensenyar el febrer de 1727. Se li dona un salari de 60 lliures. Haurà de deixar la vila dos anys més tard perquè el poble es queixa d’ell, i es vol que es canviï el mestre “per no tenir les circumstàncies per ensenyar gramàtica”.
– 1729, 27 d’agost. Es produeix l’acomiadament del mestre Joan Vila. Les raons per aquest acomiadament són: “Per part de diferents individuos se dona en dies passats suplica al Mag. Ajuntament y que diferents particulars del poble claman perque se pose altre mestre de gramàtica en la escola de la present vila respecte de no tenir las circumstancies que deu tenir lo licenciado actual, Joan Vila, mestre actual per ensenyar gramatica. Pero aventse informat los sres. Regidors ab persones abtes y de bon zel y avent los dit que dit mestre no raunia gramatich algu comen efecte se a axis experimentat e en lo temps a ensenyar en dita vila“.
– 1729, 28 d’agost. Comença a ensenyar gramàtica el mestre Isidre Hugues, amb un salari de 60 lliures any. Se’l contracte per un període de tres anys. D’Isidre Hugues es diu “mestre de gramatica d’Olot es subjecte capas per l’ensenyança de gramàtica y home de bons costums y que en los edictes que en lo any 1726 se donaren en la present vila pujà en fer la llissó y que fou habilitat y que per ocasió de trobarse mestre de gramàtica de la vila de Banyoles en dit any 1726 renuncià al magisteri de la present vila”. També es diu d’ell “mestre de gramática que per molt temps ha estat de la present i altras vilas”.
– 1735, 17 de març. Renuncia Isidre Hugues després de cinc anys i mig d’estada a Torroella. Es procedirà a la convocatòria d’oposicions. Compareixeran 3 opositors: Miquel Aymar, mestre de Rupià; Jaume Campana, mestre de Perelada; i Joan Lamarja mestre de “Juyas” (Juià). Guanyarà Jaume Campanya, amb 13 vots. El sou es de 100 lliures.
– 1744, 15 de gener. Degut als mals resultats de l’ensenyança de Jaume Campanya “a causa de la seva sordera i freqüents enfermetats”, es preparen oposicions per a accedir a la plaça. Es presenten a l’examen Josep Campanya i Narcís Fàbrega. Té més vots en Josep Campanya però el dia 22 de dit mes “lo dit Campanya renuncia del seu magisteri” i queda elegit Narcís Fàbrega. “Se li donarà quiscun any sexanta lliures barceloneses a més de quatre sous i mitja barcelonesa cada mes que quiscun estudiant li deu donar de mesada exceptat los pobres solemnes que aquestos sels deu ensenyar a mont de Deu”.
– 1744, 15 de juny. Narcís Fàbrega renuncia. S’hi ha estat escassament cinc mesos. Es dóna la plaça a Pere Fèlix Velada, clergue. Amb un salari de 60 lliures any i “quatre sous i mig per quiscuna mesada”, “tenint l’obligació d’ensenyar als pobres de solemnitat que li assenyalarà lo Mag. Ajuntament sens ningun interés”.
– 1746, 21 d’abril. Pere Fèlix Velada renuncia del seu magisteri. L’experiència dona a entendre a l’ajuntament que el donar “dit magisteri a persones que segueixen la tasca dels estudis i desitgen ordenar-se, es ocasió de moltes faltes i vacacions que redunden en greu perjudici de la bona educació i ensenyança”. No trobant altres homes aptes, l’ajuntament vol recórrer al prior del convent de Sant Agustí. Es demana al convent que faci venir un religiós a ensenyar gramàtica, que sigui capaç i de bons costums. Es concedeix un salari de 100 lliures sense exigir mesades excepte als forasters i dels pobres no en podrà exigir res. Ve el Pare Benet Pasqual que comença a fer classes el dia 1 de maig. El novembre del mateix any ja no exercirà. El setembre del 1767 torna a encarregar-se de la feina de manera molt provisional degut a la feina que té al convent. El Reverent Pare Prior diu que “en cas d’haver-hi estudiants de la present vila o forasters que desitjaren estudiar filosofia mentre fossin en número vuyt lo menos, farà venir un lector ab les qualitats y circumstàncies se requereixen per llegir curs, sens interes algún”.
– 1746, 28 de novembre. Per absència del Pare Benet Pasqual, “ensenyats per l’experiència per la falta de bons de mestres i pràctics” i a fi d’aconseguir que els mestres s’aficionin més a la seva tasca d’ensenyar es resolt que es paguin 120 lliures de salari. Es convoquen les oportunes oposicions. Es presenta Isidre Turner i el “sr. Pujol“. Les guanya Isidre Turner clergue, per 15 vots contra 5 del Sr. Pujol.
– 1750, 20 de març. Isidre Turner ha estat malalt de reumatisme durant dos o tres mesos i “que no pot ensenyar ni cuidar de la seva aula” ha de plegar de la seva tasca docent, “lo que redunda en graves perjudicis dels fills dels particulars de dita vila i altres que venen en dita aula”, “de forma que dits particulars donen grans queixes de tanta falta de dita ensenyança”. “El dia 23 de març de 1750 se ha donat comiat a Isidre Torner, (…) per medi de Pere Vallllovera, secretari, trobant-se en casa de Agustí Guilló, adroguer de la present vila”. L’ajuntament de la present vila té notícia del mestre Llorenç Ribot, natural d’Esterri d’Àneu (bisbat d’Urgell) que ha ensenyat durant molt de temps a Palafrugell. Se li vol concedir un salari de 120 lliures i no pot exigir mesada dels fills de dita vila i ensenyar als pobres sense mesada. El salari se li pagarà per terços de quatre en quatre mesos. Al marge de la pàgina d’aquest acte hi ha escrit “Esta conclusió no tingué efecte”, indicant que aquest mestre no vingué a Torroella.
– 1750, 7 de novembre. Es produeix un contenciós donar l’ajuntament la plaça a Josep Pujol “natural del lloch de Bordils, vegaria de Girona”, sense haver passat per les oposicions. L’acta diu: “Dieron y presentaron el magisterio a Josep Pujol sin oposición fue por evitar costos y molestias, ya por ver ciertos de la capacidad y buena enseñanza del referido Pujol”, i afegeix més endavant “ha ensenyado gramàtica en el estudio de Hostalrich por tiempo de quatro años, y en la villa de la Bisbal, dejando el de Hostalrich por haberlo llamado los regidores suplicantes para ensenñar en el estudio de esta, y es cierto” (…) “A más que en la villa de La Bisbal dieron el magisterio sin oposición tambien al mismo Pujol”. Sembla ser que en data 28 d’octubre de 1747 també havia estat mestre a Palamós “el senyor Pujol, mestre de gramàtica de la vila de Palamós se ha desempenyat en les oposicions del magisteri de essa vila avent tingut molts vots a son favor per aver donat en lo acte señas de bona erudicció”. El mestre anterior a Josep Pujol no era Llorenç Ribot, confirmant que no vingué a Torroella. Es parla de “Miquel Ametller, inmediato antecesor de Josep Pujol, actual maestro”. Parlant de Josep Pujol l’ajuntament en diu “el referido maestro es de provecho, pues es soltero, y con la modestia de vestir los hábitos clericales”. Després de les oposicions es dona “lo di magisteri de gramàtica al dit Josep Pujol” i se’l contracte “per espay i termini de dos anys”, amb un salari anual de 100 lliures de moneda barcelonesa. Se li pagarà “en tersos i de quatre en quatre mesos, conforme se ha observat amb los demes mestres de gramàtica de dita vila”.
– 1753, 22 de novembre. Hi ha noves oposicions, es presenten Jacint Ros, “licenciado, natural del lloch de Vidreres”, i Miquel Major, “licenciado, natural de Barcelona”. “Fou cridat ab altes veus quedant elegit per mestre de gramàtica el dit Miquel Major, donant-se li per son salari anual 125 lliures barceloneses”. L’any 1761 guanya oposicions a Olot on hi ensenya fins el 1965. El 16 de juliol d’aquest mateix any es presenta de nou a les oposicions de Torroella i les guanya. De Jacint Ros sabem “que quedà elegit en breu mestre de gramàtica de Palafrugell”. Jacint Ros fou també seglar i mestre de gramàtica de Perelada. L’any 1772 oposita i obté la plaça de gramàtica a la ciutat de Girona, on se’l contracte per 3 anys, i el 1775 se’l confirma “per otros tres años o por el más o menos tiempo que durase el beneplàcito del Ayuntamiento” amb les mateixes condicions. (***)
– 1759, 25 de setembre. Es produeix una deliberació sobre la reducció del salari del mestre de gramàtica. Resulta que al mestre Miquel Major clergue, se li donaven 125 lliures de salari desitjant que hi anessin molts estudiants de la vila per aprendre “lletres gramaticals”. No s’obté el resultat esperat “I com avui dia sien pochs los estudiants que acuden en lo estudi de gramatica” pel qual motiu es considera “sobrant” el salari de 125 lliures i que en tindria prou amb la quantitat de 100 lliures.
– 1761, 15 d’agost. La plaça de mestre de gramàtica queda vacant, es concedeix a Geroni Vinyes.
Després d’haver-se examinat “en la cosa tant de repetició construcció com de la sintaxis” i comprovat que “era molt habil per ensenyar” se li pagarà un sou de 100 lliures anuals, pagades de mig any en mig any.
– 1765, 16 de juliol. Es produeix la vacant degut a la renúncia d’Esteve Molins, (no hi ha noticia en la documentació de quan va començar a exercir). Més tard exercirà a Olot on hi té una escola pública de primeres lletres, al marge de la del municipi, però el 1775 li manaran que la tanqui. Al següent any aconseguirà el títol atorgat per la “Hermandad de San Casiano de Madrid” (***).
A Torroella es convoquen oposicions. Es presenten quatre opositors. L’oposició consistirà en “sa corresponent llicó per espai de més d’un quart d’hora, i feta es passarà a repetir i construir lo Ciceró i en seguida a fer més preguntes y oracions als estudiants de gramàtica”. Serà escollit Miquel Major, clergue, el qual ja havia estat a Torroella amb anterioritat. Fins ara havia estat a Olot. Se li pagaran 125 lliures amb “tersos anticipades o de any en any com a ell li convinga”.
– 1768, 11 d’abril. Durant un breu període de temps ocuparà la plaça el frare Benet Pasqual, que ja
hi havia estat anteriorment l’any 1746. Tot seguit l’ocuparà el reverend Dr. Andreu, també durant un període breu. (**)
– 1769, 1 de març. Queda vacant la plaça, es presenta per ocupar-la l’estudiant Josep Patller. Abans havia estat mestre a Maçanet de Cabrenys. Anirà a Girona i el 1772 torna a Torroella com mestre de primeres lletres. (**)
Fins aquí és on tenim notícies dels mestres de gramàtica en els Manuals d’acords consultats.
* Escola i mestres de gramàtica a Olot: aportacions bibliogràfiques (1727-1765). Miquel Puig i Reixach, Annals 1982-83. Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 1984
** L’ensenyament a Torroella de Montgrí al segle XVIII. Salomó Marqués, Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí de l’any 1983.
*** L’ensenyament a Girona al segle XVIII. Salomó Marqués, Col·legi Universitari de Girona, 1985.
