Canvi climàtic: impactes en els paisatges
És probable que el canvi climàtic alteri els paisatges de Catalunya i els beneficis socials i econòmics que aquest paisatge ens ofereix a nosaltres i als nostres visitants.
Durant els darrers 50 anys, l’alteració humana del clima de la Terra s’ha accelerat ràpidament, la qual cosa afectarà inevitablement els processos físics del paisatge de maneres difícils per a la societat.
Des del punt de partida de l’escalfament global, se segueix una sèrie de canvis hidroclimàtics: reducció de la capa de gel i neu glacial, la precipitació canviant de neu a pluja, tempestes més extremes,…en molts casos, aquests efectes ja s’estan observant: l’augment del nivell del mar, el desgel ràpid del permafrost, l’erosió costanera accelerada, les sequeres i inundacions cada cop més severes i els incendis forestals més freqüents i intensos (a mesura que la vegetació es torna més inflamable a mesura que el clima es fa més càlid i sec), per citar-ne alguns.
Prenem atenció a que dues terceres parts de la superfície total de Catalunya és forestal. La gran majoria d’aquesta és de titularitat privada, donant lloc a una activitat econòmica (silvicultura) que ha complementat durant moltes dècades les tradicionals explotacions agroramaderes i contribuint, d’aquesta manera, a la diversificació econòmica del món rural català. Les sequeres i els incendis poden afectar doncs, una gran superfície de Catalunya.
En entorns continentals de latitud mitjana, es preveu que provoquin un augment de l’erosió, inundacions més grans i freqüents als rius, però també l’assecament dels sòls a mesura que augmenten les taxes d’evapotranspiració. Per tant, esperem veure més esllavissades, conques hidrogràfiques que produeixen més sediments, canals fluvials que es fan més dinàmics per l’augment dels sediments i els cabals elevats, i més transport de sediments impulsats pel vent als deserts activant dunes de sorra i tempestes de pols.
La Llei del paisatge de Catalunya
Ja fa alguns anys el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i poc després el Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005 i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística.
La Llei del paisatge va néixer per donar resposta a un descontentament cada cop més gran sobre com estàvem (i en part encara estem) transformant els nostres paisatges en aquell moment. El paisatge reflecteix molt bé la cultura d’un país, la seva identitat… Dins de la llei es va incloure l’Observatori del Paisatge, que va ser creat a finals del 2004.
L’Observatori del Paisatge de Catalunya (OPC)
L’OPC ha catalogat fins a 134 tipologies de paisatges arreu del país, i a l’Empordà hi ha fins a 10 unitats paisatgístiques: Alta Garrotxa, els Aspres, Cap de Creus, Garrotxa d’Empordà, Plana d’Empordà, Salines-Albera, Terraprims, Gavarres, Gavarres Marítimes i Empordanet–Baix Ter (on està situada Torroella de Montgrí).
A més a més, l’Observatori del Paisatge identifica diverses oportunitats: el paisatge genera oportunitats econòmiques i esdevé un agent de creació d’ocupació en sectors vinculats al territori, l’agricultura, el medi ambient i l’educació, però també en els àmbits creatius emergents en la seva relació amb el paisatge, com el cinema, la publicitat, la moda i la gastronomia, entre d’altres. Actualment, la recerca en paisatge és un valor a l’alça que atén de manera conjunta alguns dels nous reptes globals. A més, reforça el potencial per a l’emprenedoria i la creació d’ocupació en diversos sectors. I en aquesta línia hi ha un consens cada vegada més creixent que els paisatges, especialment aquells que tenen més personalitat, contribueixen al desenvolupament local no només des d’un punt de vista econòmic, sinó també pel que fa a l’autoestima, la identitat i la qualitat de vida. Per acabar, no podem oblidar que el coneixement de la diversitat de paisatges, el respecte i la sensibilitat cap a les seves dimensions naturals i patrimonials o el gaudi en la contemplació són valors que enforteixen el cos social i dignifiquen la ciutadania.
L’Observatori es crea a través d’un consorci que implica totes les administracions: Generalitat, diputacions i ajuntaments, també el sector privat, com en el seu moment va passar amb la fundació Territori i Paisatge, de Caixa de Catalunya, i universitats amb més sensibilitat per aquest tema. La seu de l’Observatori és a Olot. El Consell d’Europa va posar en marxa, l’any 2000, el Conveni Europeu del Paisatge, que és el primer tractat a escala europea en matèria de paisatge. Se signa a la ciutat de Florència l’octubre del 2000, i llança un missatge als estats membres sobre el perill que es perdi la idiosincràsia dels paisatges europeus. Tots els signants es comprometen a adaptar-lo en el seu organigrama jurídic, i la Llei del paisatge catalana, aprovada el 2005, és un calc del conveni europeu del paisatge, adaptat a la nostra realitat territorial i cultural.
Paisatge i cultura
El paisatge és un element fonamental de la nostra cultura, una part integral del nostre entorn que influeix en la nostra identitat, la nostra forma de vida i el nostre benestar. El paisatge és testimoni de la història, de les tradicions i dels valors que ens defineixen com a societat.
La preservació dels paisatges, la seva recuperació i la seva posada en valor com a recursos culturals són una responsabilitat que hem de prendre com a societat. Això implica no només la seva protecció i conservació, sinó també la seva difusió i la seva promoció com a part essencial de la nostra cultura. Des del punt de vista educatiu, el paisatge pot ser una eina valuosa per a la transmissió de valors i coneixements als joves. Els paisatges poden ser una font d’inspiració per als estudiants, que poden aprendre sobre la història, la geografia, la biologia i altres matèries a través de l’estudi dels paisatges. A més, la preservació dels paisatges pot ser una manera de fomentar el respecte pel medi ambient i la sostenibilitat, valors cada vegada més importants per a la societat (vegeu els meus articles anteriors sobre sostenibilitat).
Finalment, des del punt de vista econòmic, el paisatge pot ser una font rellevant de riquesa per a les comunitats locals. Els paisatges poden ser explotats de manera sostenible per aprofitar-los turísticament o per a altres activitats econòmiques, i això pot generar ocupació i riquesa per a la zona. Tanmateix, això ha de ser fet de manera responsable, assegurant la preservació i conservació dels paisatges per a les generacions futures.
L’urbanisme i el paisatge al Baix Empordà
Al Baix Empordà, crida l’atenció la situació dels pobles. A la gran plana que dona nom a la comarca, els pobles es construïren al cim o als vessants de petits turons per dues raons principals: la condició inundable de la plana i la necessitat de millorar la visibilitat i la defensa en uns temps en què els enemics eren nombrosos.
Un altre tret característic és l’allunyament de la costa. En els seus orígens, una bona part dels nuclis de població importants es trobaven retirats uns quilòmetres cap a l’interior per protegir-se més fàcilment dels perills procedents del mar –sobretot, els pirates– i tenien un port arran de costa: és el cas de localitats com Torroella de Montgrí i l’Estartit, Castell d’Aro i Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni de Calonge, etc. Antigament, aquests ports estaven formats només per unes quantes barraques de pescadors i no tenien edificis d’importància, ja que els atacs eren constants. Però en desaparèixer els perills del mar, aquestes aglomeracions de barraques van anar creixent urbanísticament i econòmica fins a convertir-se en grans pobles que, avui dia, ofereixen apartaments, hotels, restaurants i una animada vida nocturna per a tots aquells que volen gaudir de les nostres costes i platges.
No obstant això, hi ha dues grans poblacions que s’han desenvolupat arran de mar des del seu origen: Palamós (que fou construïda per ordre reial) i Sant Feliu de Guíxols (que va néixer al segle X a recer del monestir del mateix nom, protegida per una important obra de fortificació que fou destruïda al segle XVII).
A les zones muntanyoses, però, sembla que els nuclis de població s’hagin aturat en el temps. Es tracta principalment de petits pobles dedicats a l’agricultura on la vida transcorre plàcida i pausada. També s’hi poden observar una bona quantitat de masos dispersos, ben fortificats i alguns de molt grans i bells, que, en la majoria de casos, foren construïts a partir del segle XVII i eren propietat de pagesos benestants dedicats a l’explotació de la terra.
A l’interior, les viles més grans constitueixen l’eix vertebral fonamental del territori, tant pel que fa a serveis com en cultura. Moltes d’aquestes viles han conegut un desenvolupament econòmic i industrial important gràcies a la producció de suro –Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols– o la fabricació de terrissa, concentrada sobretot a la Bisbal.
Anàlisi del paisatge natural i cultural del Baix Ter
(Aquesta és una activitat del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí per estudiants de Batxillerat i Cicles Formatius)
“Una visió excepcional del Baix Empordà. […] Analitzarem la diversitat paisatgística del territori per conèixer la importància de la conservació d’un indret únic a Catalunya. Prendrem consciència de la responsabilitat que tenim del nostre entorn. Coneixerem l’estreta relació entre el paisatge natural i la societat valorant l’evolució d’aquest espai.”
Finalment, no voldria acabar aquest article sense una nota literària:
“L’Empordà —l’Alt i el Petit— fa com una roda de carro. El botó d’aquesta roda és la muntanya de Santa Caterina del Montgrí. És una muntanya seca, grisa, amb pampallugues morades i malves que de vegades sembla ratllada pel vol de les perdius. A sobre hi ha un castell de l’època reial, que fa un gran efecte. Des de qualsevol punt de l’Empordà veureu els seus carreus, la roda de carro que formen aquestes terres. Les parets del castell cúbic tanquen unes enormes cisternes. Davant de l’atracció que sento per aquest país, de la fatal tendència de la meva vida a donar voltes a aquesta roda, de vegades penso si el meu esperit no està lligat amb l’aigua freda, fosca, misteriosa, fascinadora, d’aquestes solitàries cisternes.[…]” Paisatges de Palafrugell. Josep Pla (1897 – 1981).
Jaume Sató i Geli
Economista, Màster en D.O., Consultor Docent
Bibliografia (correspon a les parts primera i segona d’aquest article)
Price, C. (2017) Landscape Economics. Springer Link. Palgrave MacMillan.
https://www.amazon.es/Landscape-Economics-Colin-Price/dp/3319855077
https://eos.org/editors-vox/how-is-modern-climate-change-affecting-landscape-processes
https://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S95631.htm?utm_source=pocket_reader
https://www.horanova.cat/opinio/204352/el-paisatge-un-valor-a-potenciar?utm_source=pocket_saves
https://www.diba.cat/web/estrategies?utm_source=pocket_saves
https://whc.unesco.org/en/culturallandscape/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Paisatge_cultural
https://www.topoi.org/event/45075/
https://eix.mnactec.cat/joan-nogue-el-paisatge-es-molt-cultural-i-el-construim-socialment/
