A l’article anterior vam fer esment del nom de la majoria de mestres de primeres lletres a Torroella al segle XVIII; en aquest tractarem les obligacions que tenien, la feina que havien de fer, els continguts que ensenyaven, la seva metodologia, característiques dels alumnes i dels mestres, llibres que utilitzaven, horaris i com accedien els mestres a la plaça.
En el Manual d’Acords de l’Arxiu Històric Municipal de Torroella de Montgrí, del dia 2 de març de l’any 1759, es notifiquen quines seran les obligacions que tindrà el mestre de puerícia Pere Amadó; ho diu en els següents termes:
“serà de carrech y obligació del dit Pere Amadó de convocar tots los dies de festa azós deixebles, majormentals diumenges y demés dies sie de estil, y acompanyantlos en l’església Parroquial, al matí per a ohir los divinals oficis, y a la tarda per ensenyar-los la doctrina crhistiana, fent los anar primerament per lo carrer Major y del Hospital cantant lo tot bon christià”.
“Item., los dies al exir del estudi deurà anar ab sos deixebles formats ab dos lineas o fileras a rezar lo rosari en la capella de Sant Antoni de Plassa”.
“Item., deurà tenir estudi tots los dies de feina, y en los dies aparega, segons sa discreció, fenlos anar a confessar”.
“Item., que dels individus de dita vila no podrà exigir salari algun. Dels forasters emperò, podrà exigir, asaberes de tots aquells que passan las basserols divuit diners, de les basseroles en avant fins la doctrina inclusive dos sous, y de la doctrina en amunt no escrivint tres sous, y en arriban a escriurer quatre sous i sis”.
“Item., tots los dissabtes a la tarde deurà ensenyar a sos deixebles la doctrina christiana, empleant tot aquell temps que havia d’aplicar per ensenyar los de llegir i escriurer”.
“Item., que en los temps de les lletanies los dega fer anar en la Professió, so es devant ab dos filas”.
“Item., que en la Quaresma los dega fer anar tots los dies al sermó en son seguimt.” . (AHMTM, Manual d’Acords 1741-1769.pàg. 101.)
En general quan es contracte un mestre sovint es comenta quines matèries haurà d’ensenyar als nens i s’especifica de les següents maneres : “l’obligació de llegir i escriurer, la compra i la doctrina”, “fer resar lo rosari tots los dies”, “fer anar los minyons a les processons i a totes les funcions de la iglesia”, “fent los anar a confessar”, “els que nomes passen les beseroles”, “el qui passen el llibre de castellà o lletí”, “llegir i escriurer”, “fins a llibre del Roser”, “els que passen el llibre del Roser i el Frontell”. La feina del mestre era la de l’ensenyament de la lectura, l’escriptura, la doctrina cristiana i els comptes o matemàtiques. Els comptes en alguns documents s’especifica que es faran només a aquells que paguin una mesada més elevada, així com altres ensenyaments que no són els bàsics de llegir i escriure.
L’any 1817 es publica un llibre destinat a l’ensenyança de les primeres lletres per als alumnes del convent dels agustins de Torroella que porta per títol “Per lo us del estudi publich del convent de P.P. agustinos de Torroella de Montgrí”. Encara que no és del s. XVIII, ens serveix per tenir una idea del que es feia en aquella època. Es tracta d’un sil·labari mitjançant el qual els infants aprenien simultàniament a llegir i la doctrina cristiana. No oblidem que l’ensenyament de la doctrina es indispensable “para formar en aquella edad dócil (que todo se imprime) las buenas inclinaciones, infundirles el respeto que corresponde a la Potestad Real, y a sus Padres y Mayores, formando en ellos el espíritu de buenos cristianos y a proposito para la Sociedad” . El llibre està format per dues parts diferenciades: una primera part dedicada a la composició de les síl·labes, i una segona part formada per diferents texts (tots ells són oracions cristianes) on els texts estan escrits amb les síl·labes separades. Els nens aprenen a llegir cantant i repetint les síl·labes. D’aquesta manera els nens aprenien a llegir a partir de reconèixer els signes però sense entendre el que llegien, la comprensió arribaria més tard.
Pel que fa al nombre de nens que anaven a l’escola, no s’ha trobat cap document que en parli. Hi ha períodes en que es demana que els alumnes han de pagar una mesada al mestre i que el resultat és que s’haurà de treure per les circumstàncies que molts pares no porten els nens a l’escola pel fet d’haver de pagar. Es constata un augment d’alumnes a mesura que passa el temps. L’ajuntament en una resolució de 2 de març de 1759 diu : “tenint en compte la queixa que pochs dies ha donà lo señor mestre de puericia de la poca capacitat del estudi, y de lo que se considera que continuament se anirà augmentant lo número dels minyons i lo malament compost que aquell es troba”. A més es passa de tenir un sol mestre a principis de segle per puerícia i gramàtica, a contractar dos mestres, un per cada determinada edat, puerícia i gramàtica. Sembla que no hi havia edat mínima per a entrar a l’escola, però degut a les queixes del mestre de puerícia s’establirà com a edat mínima per anar a escola els 4 anys, (24 de novembre de l’any 1740). Un dels problemes importants pels mestres es que hi havia nens que anaven a escola amb edats inferiors als quatre anys i que eren “no aptes per a l’ensenyança” i els pares enviaven les “criatures que solament comencen a caminar ensuciant tot l’estudi de immundicias”. El mestre no haurà d’admetre cap minyó més petit de quatre anys.
En lloc es comenta res de l’educació o ensenyament de les nenes. Segons la Real Cédula de l’11 de maig de 1783, referint-se a l’educació de les nenes parla de la voluntat de formar “sujetos dóciles y útiles” i en diu “la buena educación de jóvenes
en los rudimientos de la Fe Católica, en las reglas del bien obrar, en el exercicio delas virtudes y en las labores propias de su sexo”, les escoles de nenes es limitaven l’ensenyança de les labors i de la moral cristiana (1). A la Reial Provisió de 1771 es comença a parlar del magisteri femení. Les mestres que volen obrir una escola de nenes han de tenir un informe de bona vida i costums, llicencia judicial i fer un examen de doctrina cristiana. (3).
Pel que fa a l’estat civil dels mestres, la majoria eren clergues, així s’especifica clarament en gairebé tots els mestres de gramàtica, però en canvi dels de puerícia no s’especifica . Sabem que les preferències de l’ajuntament era de mestres solters “que el referido maestro es de provecho, pues es soltero, y con la modestia de vestir los hábitos clericales” referint-se a Josep Pujol, mestre de gramàtica. Hi ha un mestre de gramàtica, Miquel Ametller, “el único maestro casado”. La residència dels mestres era en alguna casa particular. El mestre Josep Blanc vivia a la casa del senyor Francesc Quintana i el mestre de gramàtica Isidre Turner es trobava a casa de l’adroguer de la vila, Agustí Guilló.
Hi ha una gran mobilitat dels mestres. Els mestres estan poc temps ocupant la plaça, degut : Contracte per períodes determinats, generalment d’any per any, algun contracte de 2 i 3 anys; hi ha mestres que no compleixen amb el seu contracte; la mala dotació econòmica, quan trobaven algun lloc que pagaven més, marxaven; malaltia del mestre; queixes del mal ensenyament d’alguns mestres; mestres que eren estudiants…
A la «Real Provisión de Su Magestad» del rei Carlos III de l’any 1771, deixa establerts de forma molt clara els requisits que han de reunir les persones que volen dedicar-se al magisteri de primeres lletres. Però amb anterioritat al 1771 en moltes ciutats i viles els ajuntaments abans de fer la contractació formal al mestre, encomanen a algun dels regidors de recollir la informació necessària pel futurs mestres, veure si es homes de bons costums, i si es destre en l’ofici, per això es faran les consultes pertinents a eclesiàstics i civils de la ciutat. A Torroella els mestres són elegits per l’ajuntament després d’haver rebut la informació necessària sobre el citat mestre. Hi ha el cas d’Antón Guilló el qual accedeix a la plaça “després dels deguts exàmens” (6 de març de 1736), però en la majoria es parla d’elecció.
A la “Real Provisión” de Carlos III s’exposen les condicions i circumstàncies que han de tenir qui vulgui exercir de mestre de primeres lletres. Els mestres de primeres lletres havien de posseir el títol de mestre expedit per la Hermandad de San Casiano de Madrid. Aquests requisits eren : ser major de vint-i-cinc anys, certificat de bona conducta i suficiència en doctrina cristiana, tres testimonis testificant sobre la vida i costums, un informe de netedat de sang, se l’examinarà sobre la capacitat en l’art de la lectura, escriptura i comptes, informe d’un mestre que afirmés que el candidat havia exercit durant un any aprenent l’art de l’ensenyança. Tota la documentació, amb les proves i els exercicis, s’havia d’enviar a la Germandat de Sant Cassià, a Madrid, per tal que una vegada aprovat se li pogués lliurar el corresponent títol. Fer de mestre era un ofici poc atractiu, mal pagat i sense gaire prestigi, amb un forta conflictivitat social pels baixos salaris i els retards en que els rebien per part dels ajuntaments, pels problemes amb la mainada, per la competència entre mestres, … Es produïen molts acomiadament del mestres per absentisme, per manca de responsabilitat o per favoritismes de les autoritats. (1 i 2)
A la mateixa Real Provisión de Carlos III de l’any 1771 es fa referència als llibres que han d’utilitzar els mestres de primeres lletres al manar que a les escoles s’hi ensenyi “además del pequeño y fundamental catecismo que señala el Ordinario de la diócesis por el Compendio Histórico de la Religión de Pintón, el Catecismo Histórico de Fleuri y algún Compendio de la História de la Nación que señalan respectivamente los corregidores de las cabezas de partido …”. La Reial Cèdula de Carles III de 23 de juny de 1768 mana que l’ensenyament de les primeres lletres, llatinitat i retòrica es faci en llengua castellana, i per tant, s’ensenyi el castellà i en castellà. Però en canvi els llibres que utilitzen els mestres per ensenyar són en llengua catalana, tant el Llibre del Roser de 1750 (que és una traducció del castellà) com el llibre del convent dels agustins. Baldiri i Reixach al llibre «Instruccions per a l’ensenyança de minyons» (1749), especifica «Entre totes les llengües, la que amb més perfecció han de saber els nens és la llengua pròpia de la seva pàtria» referint-se al català.
Pel que fa als horaris, als Manuals d’Acord no s’hi ha trobar cap referència, però a les citades «Instruccions per a l’ensenyança de minyons» de Baldiri i Reixach s’hi especifica que per ensenyar la doctrina i normes de capteniment, a més la lectura i escriptura, comptaven diàriament d’unes 6 hores (tres al matí i tres a la tarda). De maig a setembre era de 7 a 10 del matí, i de 3 a 6 de la tarda. D’octubre a abril es retardava una hora al matí, de 8 a 11, i s’avançava una hora a la tarda, de 2 a 5. Com es natural era un horari condicionat a la llum del sol. Aquest horari que s’exigia als mestres malauradament no sempre es complia. (2)
1 – L’ensenyament de les primeres lletres a Terrassa durant el segle XVIII. Maria Lluïsa Fernández Clarés. TERME 23, any 2008
2. Instruccions per a l’ensenyança de minyons. Baldiri Reixac. Tomo II a cura de Salomó Marquès i A. Rossich. Col·legi Universitari de Girona (C.U.G.) a l’ Introducció pàg. XVI-XXII
3- L’obtenció del títol de mestre de primeres lletres a la darreria del segle XVIII a Mataró. (1788-1790). Montserrat Gurrera i Lluch. XXXIII SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS, 2016.
– Manuals d’Acords de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, dels anys 1706-1741 i dels anys 1741-1769, de l’Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí.
Llibre del Roser.
LLIBRE DEL ROSARI DE NOSTRA SENYORA DEL ROSER
Llibre del convent agustins.
PER LO US DE L’ESTUDI PÚBLIC DELS PP. AGUSTINOS DE TORROELLA
