La meva família prové de Torroella de Montgrí, una petita vila situada al Baix Empordà. Jo, juntament amb el meu germà i la meva mare, som els primers nascuts a la ciutat comtal, Barcelona. Però si m’he de remuntar als meus avantpassats, he de parlar òbviament de Torroella de Montgrí. El meu personatge és Miquel Barceló i Barnosell, besavi de la meva àvia paterna, nascut l’any 1849 i mort l’any 1926 a Torroella de Montgrí.
Era un petit propietari de terres agrícoles que ell mateix conreava amb l’ajut d’algun treballador de la vila quan li era necessari. Entre les seves terres, la criança d’algunes vaques, la venda de vedells i la llet que sobrava per a la seva creixença, podien viure amb escreix ell i la seva família. Una curiositat és la venda de la llet: la venien a litres, als vespres a casa seva i als matins pels carrers de la vila a la casa que els en demanava.
La venda per els carrers es feia portant la llet en una grossa marranxa que tenia un llarg gallet on hi penjaven una mesura de litre per mesurar el que la gent els demanava.
Es va fer tan popular aquesta mena de venda, que la casa d’en Miquel l’acabaren anomenant “Can Litró”, motiu pel qual la casa encara és coneguda al poble. Però no és en això en el que em volia centrar, sinó en la vila, la seva gent, el camp… L’activitat principal del poble en aquell temps era exclusivament l’agricultura per bastar-se i per crear un excedent i vendre’l a mercat. El dilluns era, i encara ho és, el dia de mercat a la vila de Torroella de Montgrí (actualment es conserva aquesta tradició). Es reunien a plaça els diferents pagesos que, en aquest dia, es convertien en petits “negociants” de la seva mercaderia. Arribaven a plaça amb els carros o tartanes, tirats per cavalls o haques, on portaven els seus excedents: cereals o el bestiar.
L’agricultura era la principalment activitat col·lectiva, res comparat a l’ individualisme actual. La família participava en el treball del camp, i els veïns s’ajudaven per fer les tasques que necessitessin l’ajuda de més personal. Per exemple, treure la clofolla a les capces de blat de moro (esbossar, com en deien). Podem afirmar que el ritme era molt menys atabalat que el d’avui, no hi havia pressa, s’hi posava el temps que calia. Les grans activitats que ara es fan fàcilment amb màquines, abans es feien o bé a mà o bé amb el preuat ajut dels animals. Uns servien per les labors dels camps, altres per transport…les haques i els burriquets, per desplaçaments personals curts, o per extreure aigua del pou (amb l’ajut de la sínia).
El sistema emprat pel batre era espectacular: S’estenien en una era les garbes de blat, civada, ordi… posades de manera que formessin un gran cercle a fi de ser trepitjades un munt de vegades per una mula o un cavall que, comandat pel seu amo, i només amb una llarga corda lligada al seu cabestre, no deixava de voltar i voltar fins aconseguir separar el gra de la palla. Desprès el gra es passava per garbells i es treien les llavors ben netes. Ja les podien ensacar i portar-les al graner.
Els conreus, gran part eren de secà, ja que no els fa falta una gran aportació d’aigua, sinó que tan sols necessiten la que prové de la pluja i que cau directament damunt el cultiu. El blat, la civada, l’ordi, el sègol, en són exemple. Per al blat de moro, en canvi, calia fer regues que anaven d’un cap a l’altre del camp, per on feien passar petits rierols procedents dels recs que hi havia d’haver pel cultiu d’aquests conreus. Cal destacar la utilització del sistema Norfolk, rotació de conreus, pel qual s’eliminava la terra que en el guaret es deixava un any en repòs, i es conreaven plantes farratgeres com esparcet, userda o faves i naps… que ajudaven que la terra es recuperés fàcilment tot fixant les propietats necessàries pel conreu de secà. Aquestes plantes farratgeres, al mateix temps, feien que el bestiar estigués ben alimentat, i amb els seus fems es millorava i fertilitzava la terra. Les fruites i hortalisses (els horts) es tenien només per al consum de la família. Al pati (totes les cases tenien pati) s’hi criaven el bestiar de corral, gallines, porcs i garrins, ànecs i conills, que també es podien comercialitzar el dilluns al mercat. La venda dels ous, galls, gallines, pollastres i conills, era feta exclusivament per les dones de la casa, que en treien els diners per poder passar la setmana.
(Continuarà a la propera edició.)
