Emporion
Dimecres, 18 juny
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Història

Miquel Barceló i Barnosell (1849-1926) (1)

Miquel Sais SerraperMiquel Sais Serra
29 de gener de 2012
a Història, núm. 61 -gener- 2012
Temps de lectura: 3 minuts
400è Aniversari de la consagració de l’Església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí

La meva família prové de Torroella de Montgrí, una petita vila situada al Baix Empordà. Jo, juntament amb el meu germà i la meva mare, som els primers nascuts a la ciutat comtal, Barcelona. Però si m’he de remuntar als meus avantpassats, he de parlar òbviament de Torroella de Montgrí. El meu personatge és Miquel Barceló i Barnosell, besavi de la meva àvia paterna, nascut l’any 1849 i mort l’any 1926 a Torroella de Montgrí.

Era un petit propietari de terres agrícoles que ell mateix conreava amb l’ajut d’algun treballador de la vila quan li era necessari. Entre les seves terres, la criança d’algunes vaques, la venda de vedells i la llet que sobrava per a la seva creixença, podien viure amb escreix ell i la seva família. Una curiositat és la venda de la llet: la venien a litres, als vespres a casa seva i als matins pels carrers de la vila a la casa que els en demanava.

La venda per els carrers es feia portant la llet en una grossa marranxa que tenia un llarg gallet on hi penjaven  una mesura de litre per mesurar el que la gent els  demanava.

Miquel Barceló i Barnosell

Es va fer tan popular aquesta mena de venda,  que la casa d’en Miquel l’acabaren anomenant “Can Litró”, motiu pel qual la casa encara és coneguda al poble. Però no és en això en el que em volia centrar, sinó en la  vila, la seva gent, el camp… L’activitat principal del poble en aquell temps era exclusivament l’agricultura per bastar-se i  per crear un excedent i vendre’l a mercat.  El dilluns era, i encara ho és, el dia de mercat a la vila de Torroella de Montgrí (actualment es conserva aquesta tradició). Es reunien a plaça els diferents pagesos que, en aquest  dia, es convertien en petits “negociants” de la seva mercaderia. Arribaven a plaça amb els carros o tartanes, tirats per cavalls o haques, on portaven els seus excedents: cereals o el bestiar.

L’agricultura era la principalment activitat col·lectiva, res comparat a l’ individualisme actual. La família participava en el treball del camp, i els veïns s’ajudaven  per fer les tasques que necessitessin l’ajuda de més personal. Per exemple, treure la clofolla a les capces de blat de moro (esbossar, com en deien). Podem afirmar que el ritme era molt menys atabalat que el d’avui,  no hi havia pressa, s’hi posava el temps que calia. Les grans activitats que ara es fan fàcilment amb màquines, abans es feien o bé a mà o bé amb el preuat ajut dels animals. Uns servien per les labors dels camps, altres per transport…les haques i els burriquets, per desplaçaments personals  curts,  o per extreure aigua del pou (amb l’ajut de la sínia).

El sistema emprat pel batre era espectacular: S’estenien en una era les garbes de blat, civada, ordi… posades de manera que formessin un gran cercle a fi de ser trepitjades un munt de vegades per  una mula o un cavall que, comandat pel seu amo,  i només amb  una llarga corda lligada al seu cabestre,  no deixava de voltar i voltar  fins aconseguir separar el gra de la palla. Desprès  el gra  es passava per garbells i es treien les llavors ben netes. Ja les podien ensacar i portar-les al graner.

Els conreus, gran part eren de secà, ja que no els fa falta una gran aportació d’aigua,  sinó que tan sols necessiten la que prové de la pluja i que cau directament damunt el cultiu. El blat, la civada, l’ordi, el sègol, en són exemple. Per al blat de moro, en canvi, calia fer regues que anaven d’un cap a l’altre del camp, per on feien passar petits rierols procedents dels recs que hi havia d’haver pel cultiu d’aquests conreus. Cal destacar la utilització del sistema Norfolk, rotació de conreus, pel qual s’eliminava la terra que en el guaret es deixava un any en repòs, i es conreaven plantes farratgeres com esparcet, userda o faves  i naps… que ajudaven que la terra es recuperés fàcilment tot fixant les propietats necessàries pel conreu de secà. Aquestes plantes farratgeres, al mateix temps, feien que el bestiar estigués ben alimentat, i amb els seus fems es millorava i  fertilitzava  la terra. Les fruites i hortalisses (els horts) es tenien només per al consum de la família. Al pati (totes les cases tenien pati) s’hi criaven el bestiar de corral, gallines, porcs i garrins, ànecs i conills, que també es podien comercialitzar el dilluns al mercat. La venda dels ous, galls, gallines, pollastres i conills, era feta exclusivament per les dones de la casa, que en treien els diners per poder passar la setmana.

(Continuarà a la propera edició.)

Tags: torroellencs
Article anterior

Un pla per Europa

Següent article

A l’aguait del nostre patrimoni

Miquel Sais Serra

Miquel Sais Serra

Articles Relacionats

Santa Cecília de Montserrat
Història

Santa Cecília de Montserrat

13 de juny de 2025
Els masos de les Deveses (II)
Història

Els masos de les Deveses (II)

9 de juny de 2025
EMPORION condemna una agressió policial a Antoni Gaudí (1920)
Història

EMPORION condemna una agressió policial a Antoni Gaudí (1920)

9 de maig de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies