De la docència al Congrés
Nascuda a Torroella de Montgrí, Montse Bassa és llicenciada en Filosofia i Lletres. Després de treballar durant gran part de la seva vida en diferents àmbits de la docència, l’abril passat va entrar com a diputada d’ERC al Congrés dels Diputats. Va preferir anar a Madrid en lloc del Parlament perquè no pot suportar les disputes entre independentistes. En canvi, com diu ella “a Madrid l’enemic és molt clar: és l’estat espanyol”. Al Congrés Bassa pot mirar als ulls dels “carcellers” dels presos i preses polítiques i dir-los tot el que pensa. En el seu discurs el passat 7de gener, va deixar clar que no li interessa la governabilitat d’Espanya, sinó que és al Congrés com un pas per aconseguir el seu objectiu.
Paral·lelament a la seva tasca al Congrés, Montse Bassa ha escrit un llibre juntament amb la seva germana, l’exconsellera empresonada al Puig de les Basses, Dolors Bassa. El llibre relata la duresa en què viu una dona a la presó. Bassa afirma que no parla només de les preses polítiques, sinó de “totes les dones tancades en un món de presons d’homes, que és el que passa avui a Catalunya”. Mitjançant l’experiència de les dues germanes Bassa, i amb una mirada feminista, el llibre pretén resumir la repressió dintre murs i fora murs. El seu objectiu és fer visible una realitat totalment desconeguda.
“Ho aconseguirem perquè ens necessitaran”
Abans d’entrar en política, Montse Bassa ja era activista i “vivia la causa en primera línia”. Formava part del grup impulsor de la Via Catalana i l’ANC a l’Empordà. Arran de l’empresonament de la seva germana Dolors Bassa l’any 2017, va començar una vida molt activa, i juntament amb altres familiars dels presos, va crear l’Associació Catalana pels Drets Civils.
Com va decidir fer el salt a la política? Vostè era mestra.
Sí, el que passa és que ja feia anys que no hi treballava. El salt a la política ve d’una posició molt clara. Nosaltres ja érem activistes, però va arribar el famós 2 de novembre del 2017, que van empresonar la meva germana. I quan vius la repressió en pròpia pell, a part d’indignar-te, encara et reafirmes més en les conviccions. Vaig començar una vida molt activa, per Girona anava a molts actes i se’m va començar a conèixer. Fins que un dia, a la campanya de l’abril em van demanar si volia ser candidata a les eleccions per Madrid. Ho vaig saber dos dies abans.
Per tant, va ser des d’ERC que li van proposar.
Sí, jo no estic afiliada a cap partit, aquest era el meu objectiu i continuo sense ser-ho. Els vaig dir: “si puc mantenir la meva independència i sempre defensar el que sento, i el que penso lliga amb vosaltres i el vostre projecte, doncs endavant”. I així va ser. De fet, la línia del projecte d’ERC és la que a casa compartíem des de sempre. No em va venir de nou, la Dolors també és d’ERC. Però el fet de ser independent em dona una tranquil·litat màxima, perquè saps que podràs expressar sempre allò que sents amb llibertat de vot. I ara que hi ha tants de partidismes i tants mals entesos, m’agrada molt tenir aquesta llibertat.
[bs-quote quote=”“Quan vius la repressió en pròpia pell et reafirmes en les conviccions”” style=”style-17″ align=”center”][/bs-quote]
Creu que entrant en política en aquest moment, ha agafat el relleu de la seva germana? Ha notat que les comparessin en aquest sentit?
No, no, no. Em faria molt mal si fos així. Sí que és veritat que quan ella estava silenciada, tenia molt clar que jo volia ser la veu de la Dolors. I ho feia perquè no volia que quedessin oblidades les dones. Li passava a ella, a la Meritxell Borràs i a la Carme Forcadell. Es parlava molt de Lledoners, i dels homes, i elles sovint eren invisibilitzades. Però ara que ella ja pot estar concedint entrevistes, ella fa la seva via. La Dolors sempre diu que la política no la fas a les institucions, també la fas al dia a dia. Ella continua fent política des de dins de la presó, i jo estic en un altre camí. Ens complementem. No ens substituïm, ens complementem.
És cert que li demana assessorament polític?
Amb la Dolors sempre hem parlat molt de política, perquè des de sempre ens han interessat molt els mateixos temes. No sempre ho vèiem tot igual evidentment, com qualsevol persona que té la seva ideologia. Al principi quan vaig entrar, la meva gran preocupació era si tot el que jo pensava coincidia amb el projecte d’ERC i evidentment, coincidia. Sempre he dit que era la meva millor amiga i per tant compartim els neguits, i en política n’hi ha molts. Llavors va arribar un dia que em va dir: “Quan em vinguis a veure no em demanis assessorament de res, gaudim de germanes”. I ara ella rient em diu que ja volo sola.
(continuarà)
