El Consell de Redacció té la intenció d’obrir a Emporion a partir del mes vinent una nova secció destinada als aficionats als mots encreuats.
Aquesta decisió té la seva història. El 25 de juliol de l’any 2006 moria a Girona als 78 anys el capellà torroellenc Joaquim Lloret. La mort li va arribar mentre omplia les caselles d’uns mots encreuats de “La Vanguardia” d’aquell dia. No és estrany, li agradaven molt, i feia temps que ell mateix es dedicava activament a crear-ne de nous. Ara, després de sis anys, ens n’ha arribat un bon grapat després de passar per les mans del seu cosí Joan Lloret.
Els publicarem sota el títol de MOTS EN CREU, que és com mossèn Lloret els anomenava. El nom d’autor que hi figurarà serà el de KIM, com ell es feia dir en termes informals. De molt petit per a la família va ser sempre en Quimet, més endavant en Quim, de capellà mossèn Joaquim i últimament en els seus escrits ell mateix es posava KIM.
Mossèn Joaquim Lloret va néixer a Torroella de Montgrí el maig de 1928, era fill de Salvador Lloret i Dolors Capellà, va ser batejat a l’església de Sant Genis i confirmat l’any 1933 per un altre fill de Torroella, Monsenyor Manel Bars i Geli, administrador apostòlic de Krishnagar (Índia). Ordenat prevere l’any 1953, i fins al 1966, mossèn Lloret va ser vicari de Malgrat, Olot, Sant Feliu de Girona, Fonolleres i Sant Iscle, Domeny i Taialà, i finalment Capsec.
Va anar de missioner a Xile des de l’any 1966 fins al 1977, amb un parèntesi d’un any. Durant la seva primera estada (1966-1970) va construir una església a Viña del Mar, tota ella amb fusta del país. Però va patir una operació quirúrgica i des del Bisbat li ordenaran que tornés per fer una temporada de repòs a Girona, on va ser superior del Seminari Major. Marxà per segona vegada a Xile que segons el seu criteri era on feia més falta. Era l’any 1971. Va patir els efectes del règim totalitari d’Augusto Pinochet, i va ser empresonat. Recordem que des del 1973, després d’un cop militar, Pinochet va instaurar una dictadura fèrria, amb la mort i desaparició de milers de persones.
Mossèn Lloret tornà, i en un període de cinc anys va ser ecònom del Port de la Selva i la Selva de Mar i encarregat de la Vall de la Santa Creu, regent de Peratallada i encarregat de Fonteta, Sant Climent de Peralta i Sant Feliu de Boada.
El 1983, quan tenia ja tenia 55 anys, se’n va anar de nou missioner, ara al Perú, i hi va ser fins al 1985. Va travessar una altra època moguda. Segons un amic, un trajecte del Machu-Pichu a Lima li va durar tota una setmana, i va ser detingut per Sendero Luminoso.
Després, altre cop aquí, va ser, successivament, membre de l’Equip Pastoral de Sant Esteve d’Olot, rector de Celrà i Juià, arxipreste de Sarrià, capellà de la Clínica “Salus Infirmorum” de Banyoles, capellà de la Residència Geriàtrica del Puig d’en Roca de Girona, a més d’altres càrrecs al Bisbat, església del Carme, clínica Girona, etc.
Ja jubilat, vivia a la residència Bisbe Sivilla de Girona, on morí com ja hem dit el 25 de juliol del 2006. Segur que li agradaria veure com avui els lectors d’Emporion passen una bona estona resolent els seus MOTS EN CREU.
