i la seva obra mestra, L’última temptació de Crist

Nikos Kazantzakis (1883-1957), nascut a Càndia, actualment anomenada Iràklio, la principal ciutat i capital de Creta, és un dels escriptors en grec més importants i populars del segle XX. Va ser poeta, dramaturg, novel·lista i filòsof. Va estudiar Dret a Atenes i Filosofia a París i es va doctorar amb una tesi sobre Nietzsche. 

Algunes de les seves novel·les es compten entre les grans obres de la narrativa universal del segle XX. És el cas d’ El Crist de nou crucificat que l’escriptor i editor Joan Sales (1912-1983) va recomanar i traduir al català amb nombroses reedicions.

I també és el cas, ara que celebrem els 140 anys del seu naixement, de recordar l’Última temptació de Crist, publicada l’any 1954 i que ens ha arribat traduïda per primera vegada al català el 2017, gràcies a l’ expertesa i perícia literària de l’hel·lenista Pau Sabaté (1989), en un volum pulcrament editat per Adesiara, i que ara comentem.

Novel·la excepcional, i polèmica, L’última temptació de Crist seria com una versió diferent i peculiar dels evangelis feta per Nikos Kazantzakis i que va provocar polèmica i controvèrsia des del primer dia.

Obra reiteradament prohibida, va encendre la ultradreta catòlica que la considerava una blasfèmia intolerable. L’obra va ser declarada sacrílega per part de les autoritats eclesiàstiques tant catòliques com ortodoxes, ens recorda Jordi Raventós (1970), director editorial d’Adesiara.

Kazantzakis ens hi presenta de forma magistral els dubtes i els turments interiors de Jesús, un senzill fuster de Natzaret, en una versió antidogmàtica on es remarca la seva vida d’home humil. En la narració es descriu inicialment una hipotètica vida en la qual no ha assumit encara la seva condició de Messies. Raventós remarca que només la temptació el segueix sempre allà on va, fins i tot quan Jesús és a la creu i li posa al davant, en forma de somni, el veritable paradís, en forma de vida d’home comú. 

Així, mentre Jesús és crucificat, va recordant les temptacions a les quals fou sotmès pel diable, les quals resistí. Llavors, se li apareix un àngel que li diu que no pateixi més i baixi de la creu. Jesús obeeix, baixa i fuig amb Maria Magdalena.

El temps passa i després de la mort de Maria Magdalena, Jesús es casa amb Marta i forma una família, vivint com un home més. Un dia es troba amb Pau, que predicava sobre el Messies i el seu sacrifici. Jesús s’hi apropa i tracta de desmentir-li tot, però Pau el reconeix i li diu que continuarà predicant encara que li dolgui.

Més tard, enmig de les invasions de Titus a Jerusalem, Jesús viu les seves últimes hores. S’apropen tots els apòstols a veure’l i li recriminen no haver consumat la seva passió. Llavors, Jesús els explica que un àngel l’havia autoritzat. Els deixebles, espantats, reconeixen el diable en el suposat àngel.

Jesús, en saber-ho, s’aixeca del seu jaç i torna al Gòlgota, volent acabar la seva passió. És llavors quan es desperta i descobreix que tot era un somni, planificat per l’Esperit del Mal i que el seu sacrifici acabarà aviat.

En conseqüència, Jesús és conscient que  ha d’acomplir la missió per a la qual ha estat escollit, una missió, com apunta el mateix Kazantzakis al pròleg de la novel·la, «per donar un model suprem a l’home que lluita, per ensenyar-li que no ha de tenir por del dolor, de la temptació ni de la mort, perquè totes aquestes coses es poden vèncer». “Perquè, tenim un model davant nostre que ens obre camí i ens dóna coratge” diu l’autor, tot remarcant: “aquest llibre no és una biografia, és una confessió de l’home que lluita”.

La polèmica, tanmateix, es va revifar posteriorment amb l’adaptació cinematogràfica que en va fer Martin Scorsese (1942) el 1988, la projecció de la qual va arribar a causar catorze ferits, quatre d’ells greus, al cinema Espace Saint-Michel de París arran d’un incendi provocat per fonamentalistes catòlics. Altres incendis serien perpetrats a la sala Gaumont Opéra així com a la ciutat de Besançon.

L’última temptació de Crist és un llibre que et mira directament a la cara. T’enrampa i et provoca., Et segresta. Se’t fa seu. Tanta lucidesa trasbalsa.  Costa de pair. T’arranca de la muntanya de coses de la realitat material. És, en la classificació de la poeta Blanca Llum Vidal, un llibre boníssim.

Kazantzakis, és un escriptor formidable, un dels noms imprescindibles de la narrativa europea del segle xx i aquesta primera versió en català de Pau Sabaté d’aquesta obra mestra ⁰ens arriba en un moment ben adequat, per ajudar-nos a pensar, ponderar i meditar, en aquests temps en què se’ns aboca tanta intransigència, violència i autoritarisme.

Referències bibliogràfiques

1. KAZANTZAKIS, Nikos. L’última temptació de Crist. Traducció de Pau Sabaté. Adesiara. Martorell, 2017.
2. KAZANTZAKIS, Nikos. El crist de nou crucificat. Traducció de Joan Sales. Club Editor. Barcelona, 2018.
3. ARBOIX A. “Maria Bohigas, Joan Sales i la seva versió del Crist de Nou Crucificat de Nikos Kazantzakis”. Emporion, núm. 153, setembre 2019. https://emporion.org/maria-bohigas-joan-sales/
4. ANÒNIM. “L’última temptació de Crist (novel·la)”. Vikipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27%C3%BAltima_temptaci%C3%B3_de_Crist_(novel%C2%B7la)
5. LLUM VIDAL, Blanca. “Un llibre boníssim”. El Temps, 14 de juny 2022, pàg.9.
6. TORROELLA, Josep. “Sempre ens quedaran els clàssics”. Emporion, 29 de novembre de 2023. https://emporion.org/sempre-ens-quedaran-els-classics/