No és el primer cop que us parlo de nous enfocaments de l’Economia. Vegeu per exemple “La sostenibilitat III. Altres aportacions” del 21-01-2024. Els models que us presento a continuació no són, stricto sensu, models innovadors i menys encara disruptius, però tenen i tindran, segons l’opinió d’experts, amb qui coincideixo, un paper important en els desenvolupaments futurs d’aquesta branca del coneixement.
Primer model: trobant sentit al caos
Fa pocs mesos, el passat 24/04/2024, i encara avui sense traducció al català o al castellà, apareix en forma de llibre el treball d’una pila d’anys de James Doyne Farmer* (1952) titulat “Making Sense of Chaos. A Better Economics for a Better World” (“Trobant sentit al caos: una millor economia per un món millor”). En el seu llibre, Doyne explica per què els enfocaments econòmics estàndard sovint fracassen i presenta una alternativa radical. L’economia de la complexitat, en la qual basa la seva feina, tracta les economies com a sistemes semblants als ecosistemes naturals o al clima de la terra. Les simulacions gegants (Big data**) per ordinador basades en aquestes idees ofereixen una millor representació de com interactuen milers de milions de persones dins de l’economia global.
* És professor Baillie Gifford de Ciència de Sistemes Complexos a la Smith School of Enterprise and the Environment de la Universitat d’Oxford, on també és director del programa Complexity Economics de l’Institute for New Economic Thinking de l’Oxford Martin School. A més, és professor extern a l’Institut Santa Fe. La seva investigació actual en l’economia de la complexitat, està centrada en el risc sistèmic als mercats financers i el progrés tecnològic.
** Big Data = Dades massives: són un conjunt de dades que pel seu volum, la seva naturalesa i la velocitat a què han de ser processades ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics corrents o habituals.
L’economia de la complexitat
Les idees darrere de l’economia de la complexitat han existit des de fa molts anys, des de finals del segle XX, però gràcies a les enormes millores en la potència de càlcul, ha arribat el seu moment.
L’economia neoclàssica convencional assumeix agents perfectament racionals (empreses, consumidors, inversors) que s’enfronten a problemes ben definits i arriben a un comportament òptim, coherent amb l’equilibri amb el resultat global causat per aquest comportament. Aquest sistema racional i d’equilibri produeix una economia elegant, però és restrictiu i sovint poc realista. L’economia de la complexitat relaxa aquests supòsits. Se suposa que els agents difereixen, que tenen informació imperfecta sobre els altres agents i, per tant, han d’intentar donar sentit a la situació a què s’enfronten. Els agents exploren, reaccionen i canvien constantment les seves accions i estratègies en resposta al resultat que creen mútuament. El resultat pot no estar en equilibri i pot mostrar patrons i fenòmens emergents no visibles per a l’anàlisi d’equilibri. L’economia esdevé quelcom no donat i existent, sinó que es forma constantment a partir d’un conjunt d’accions, estratègies i creences en desenvolupament en quelcom no mecànic, estàtic, atemporal i perfecte, sinó orgànic, sempre creant-se a si mateix, viu i ple d’una vitalitat desordenada.
Segon model: innovació i canvi tecnològic per reduir l’emissió de carboni
L’Economia de la Innovació Energètica i la Transició del Sistema (EEIST) és un projecte dirigit per la Universitat d’Exeter (Devon and Falmouth, Cornwall, UK) que desenvolupa solucions de modelització d’avantguarda basades en la complexitat per donar suport a la presa de decisions governamentals al voltant de la innovació amb baixes emissions de carboni i el canvi tecnològic, amb l’objectiu de facilitar una ràpida transició baixa en carboni. En col·laborar amb els responsables polítics de les grans economies emergents, aquest projecte contribuirà al desenvolupament econòmic de les nacions emergents i donarà suport al desenvolupament sostenible a nivell mundial.
Una nova generació de models està disponible. Els nous models poden proporcionar una visió més àmplia de les transicions baixes en carboni. Més enllà d’escollir una combinació de tecnologia o polítiques per al desplegament de tecnologies netes, la nova generació de models també pot proporcionar informació sobre qüestions com ara on es guanyaran i es perdran llocs de treball, on poden sorgir mancances de qualificació en la força de treball, com la transició pot afectar la balança comercial i com es podrien substituir els ingressos fiscals dels combustibles fòssils. Els models emprats suposen que l’economia està en un estat de canvi i simulen processos de canvi perquè es puguin entendre i influir per les polítiques.
El programa reuneix l’experiència líder mundial en modelització de sistemes complexos, economia i política climàtica i ambiental per entendre millor i contribuir a informar amb iniciatives de política climàtica científica rigorosa a la Xina, el Brasil, l’Índia, el Regne Unit i la UE.
Tercer model: l’economia regenerativa
L’economia regenerativa és un concepte emergent basat en els principis de la regeneració i la restauració. Va més enllà de l’economia circular i es fonamenta a tornar un sistema o producte al seu estat original o fins i tot a un estat millorat. És a dir, restaurar o fins i tot millorar un ecosistema.
És aplicable a tota mena de sectors, des del primari a través de l’agroecologia, al secundari o industrial, i fins i tot el terciari de serveis, amb pràctiques com ara el turisme regeneratiu.
Hi ha moltes maneres de regenerar la nostra economia, però una de les més importants és canviar el nostre enfocament de les activitats extractives (com la mineria, la tala i la perforació) a les activitats regeneratives (com l’agricultura, la silvicultura i la cria de peixos). Aquest canvi no només ajudarà a guarir el nostre planeta, sinó que també crearà nous llocs de treball i empreses en el procés.
Així doncs, l’economia regenerativa permet la regeneració d’actius de capital***, també anomenats actius fixos. En la teoria econòmica estàndard, un pot “regenerar” actius fixos o consumir-los, fins al punt en què l’actiu ja no pot produir un flux viable de béns o serveis. El que separa l’economia regenerativa de la teoria econòmica estàndard és que té en compte i assigna un valor econòmic real als actius de capital primaris i originals: la terra i el sol (l’astre que ens il·lumina i ens dona calor). Poc podem fer per influir en el sol, tot i que podem avaluar l’accés real al sol en diferents regions del món. Per tant, la major part de l’economia regenerativa se centra en la terra i els béns i serveis que ofereix.
*** Un actiu de capital és un actiu que proporciona béns o serveis que són necessaris per al nostre benestar. Són actius que es mantenen amb fins d’inversió o que s’utilitzen en un negoci i no estan destinats a vendre’s al cap d’un any. Els exemples d’actius de capital inclouen accions, bons i béns arrels (terrenys, edificis i altres estructures i recursos naturals com aigua, minerals i cultius que estan adherits a la terra…).
L’economia regenerativa és compatible amb el marc econòmic capitalista. Reconèixer la terra com un actiu original dóna un veritable valor al sistema que sustenta la vida humana, és a dir, el medi ambient. El fet de no reconèixer correctament aquest valor original va donar lloc a la condició econòmica insostenible anomenada creixement no econòmic, un terme encunyat pel principal economista ecològic i teòric de l’estat estacionari, Herman Daly (1938 – 2022). Els autors de la teoria econòmica regenerativa consideren que el creixement no econòmic és el contrari de l’economia regenerativa.
Alguns exemples d’empreses regeneratives són:
A l’agricultura: Els agricultors regeneratius treballen per restaurar la salut del sòl utilitzant pràctiques com els cultius de cobertura, l’agricultura sense cultiu i el compostatge. Aquestes pràctiques ajuden a segrestar carboni a terra, que es pot utilitzar per compensar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
A la silvicultura: Els silvicultors regeneratius se centren en la restauració dels ecosistemes forestals mitjançant la plantació d’arbres autòctons, la creació de corredors per a la vida silvestre i la gestió dels boscos antics.
Un exemple és el “daisugi” al Japó, que els permet obtenir fusta sense talar els arbres (vegeu bibliografia al final).
Piscicultura: Els piscicultors regeneratius se centren a restaurar els ecosistemes aquàtics mitjançant pràctiques com els sistemes d’aqüicultura de recirculació i l’aqüicultura multitròfica integrada. Aquestes pràctiques ajuden a reduir la contaminació i millorar la qualitat de l’aigua.
Quart model: l’Economia del Bé Comú (EBC)
L’EBC és un model socioeconòmic que té com a finalitat principal assolir el bé comú, és a dir, una bona vida per a tothom en un planeta sa. L’EBC, promoguda el 2008 per l’escriptor austríac Christian Felber (1972) pretén reorientar el model econòmic actual, basat en la maximització del benefici individual, i enfocar-lo al servei del bé comú. La idea central és que les empreses EBC estan orientades als següents valors: dignitat humana, solidaritat i justícia social, sostenibilitat ambiental, i transparència i participació democràtica.
El Balanç del Bé Comú és una eina que serveix per a mesurar l’impacte de les organitzacions des d’una perspectiva d’utilitat social. Serveix per reportar en quin grau l’empresa contribueix al bé comú. També serveix, d’una banda, per saber quins incentius fiscals o legals se li han d’aplicar (a més contribució al bé comú més avantatges hauria de tenir l’empresa) i de l’altra, serveix perquè la ciutadania sigui conscient de la conducta de cada empresa i pugui consumir de forma responsable a partir d’una informació fiable.
Cada vegada són més les institucions, ajuntaments, empreses… que s’esforcen per aplicar els principis de l’EBC al seu funcionament i que realitzen periòdicament el Balanç del Bé Comú. Fins i tot, el Comité Econòmic i Social Europeu n’ha fet un dictamen molt favorable:
“El Comitè Econòmic i Social Europeu, considera que “el model de l’Economia del Bé Comú està concebut per a incloure’s en el marc jurídic europeu i nacional amb el fi d’avançar cap a un mercat únic europeu a través d’una economia més ètica, basada en els valors europeus i els èxits de les polítiques de responsabilitat social, creant a més sinergies encaminades a reforçar-ho”. Febrer del 2015.
Un bon exemple d’empresa compromesa amb el bé comú és La Fundació Institut Guttmann, que ha obtingut la puntuació més alta fins ara a Catalunya.
Del 3 al 5 de juny del 2024 s’ha celebrat la tercera conferència internacional de l’EBC a Leeuwarden, ciutat al nord dels Països Baixos, amb l’assistència de 230 participants de més de 12 països.
El plat principal d’aquesta conferència internacional ha estat la fita històrica que suposa la trobada dels principals representants de moviments que aposten per economies amb una visió més enllà dels paradigmes neoliberals, tan consolidats en la visió global econòmica. Una brillant Kate Raworth (Doughnut) va ressaltar el gran moment que vivim, en què els organismes i institucions econòmiques globals comencen a qüestionar el capitalisme i a aprendre i utilitzar les eines de l’economia real. Christian Felber (EBC) i Jason Nerdi (Economia Social i Solidària, vegeu al respecte el meu article del 29/08/2024) van coincidir també a aprofitar l’oportunitat que obre l’interès de les institucions reguladores i creadores d’estàndards de mesura, per assegurar que no quedin fora indicadors clau i demanar una elaboració participativa i transparent.
Entre altres aportacions, Lebohang Liepollo (Well being) va denunciar el gran deute pendent amb el gran sud, que no passa per ajudes simbòliques, sinó perquè uns quants països i poderosos deixin d’explotar-lo. La reflexió sobre el consum suficient i l’anàlisi en clau de post-creixement la va aportar Paul Scheniring (Postgrowth), que va donar espai a reflexions per part de tothom.
https://irishtechnews.ie/making-sense-of-chaos-better-economics/amp
https://www.inet.ox.ac.uk/news/making-sense-of-chaos-a-better-economics-for-a-better-world
https://www.inet.ox.ac.uk/news/new-economic-models-of-energy-innovation-and-transition
https://www.exploring-economics.org/en/orientation/complexity-economics/?utm_source=pocket_saves
https://eeist.co.uk/eeist-reports/new-economic-models-of-energy-innovation-and-transition
https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia_del_b%C3%A9_com%C3%BA
https://time.com/5930093/amsterdam-doughnut-economics
https://www.linkedin.com/pulse/embracing-regenerative-economics-alternative-economic-newfield
https://en.wikipedia.org/wiki/Regenerative_economic_theory?utm_source=pocket_shared
https://capitalinstitute.org/course-introduction-regenerative-economics/?utm_source=pocket_saves
