En el món actual, de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement), la transdisciplinarietat(1) i la polimatia(2) són cada cop més imprescindibles per poder donar resposta a la complexitat dels problemes.
- La transdisciplinarietat expressa la necessitat, sobretot en l’ensenyament, de transgredir les fronteres de les disciplines per a integrar coneixements orientats a la solució de problemes socials rellevants i permetre processos d’aprenentatge mutu entre investigadors de diferents disciplines.
- Un/a polímata (homo universalis) és una persona que destaca en diverses branques del saber. El terme es refereix a persones amb uns coneixements no restringits a una àrea concreta sinó que dominen diferents disciplines, generalment de les arts i de les ciències.
És, a partir d’aquesta visió, que neix la Nova Geografia Econòmica (NGE), que prové de l’estudi de la pròpia geografia i reuneix disciplines com l’economia urbana, ambiental, ètnica i de gènere, així com la ubicació, la distribució i l’organització espacial de les activitats econòmiques.
El Terme NGE va ser creat per l’economista i premi Nobel d’Economia 2008 Paul Krugman.
El que podem aprendre de la NGE és que en els nuclis de població (i allà d’on marxa la gent) es produeixen (es perden) sistemes econòmics que impacten en l’urbanisme, els factors de localització, les infraestructures i es constitueixen com a àmbits generadors de sinergies(3) econòmiques.
- Una sinergia és la integració d’elements que fa com a resultat quelcom més gran que la simple suma d’aquests elements, és a dir, quan dos o més elements s’uneixen sinèrgicament creen un resultat que aprofita i maximitza les qualitats de cadascun dels elements.
Doncs bé, què ens diu la NGE als efectes del benestar de la nostra gent, dels nostres pobles i ciutats?. Ens diu, en forma resumida, que:
- Les disparitats geogràfiques comporten disparitats econòmiques. Els avantatges inicials d’algunes localitzacions tenen tendència a reforçar-se al llarg del temps. “Causació acumulativa” en diuen els experts. Apareixen efectes imant per la mobilitat del treball i s’abarateixen els costos del transport.
- Les afinitats del creixement urbà generen sinergies que provoquen millores en les activitats econòmiques especialment en el comerç, el turisme i els serveis de qualitat urbana.
- Les economies d’aglomeració, juntament amb les economies d’escala i els efectes de xarxa, són responsables dels beneficis obtinguts per les empreses per localitzar-se prop d’altres. Això fa que les ciutats i els pobles conformin i expandeixin aquestes economies d’aglomeració.
- La circulació acumulativa fa que les activitats s’agrupin allà on els mercats són grans i els mercats es fan grans allà on les activitats s’agrupen. Es produeix un efecte de fascinació, emulació, intercanvis informals, interacció no taxada, en una atmosfera especial.[Vegeu els meus articles anteriors sobre Mercats i On intercanviem coneixements?]
- La ocupabilitat dels joves té molt a veure amb la seva qualificació, polivalència, compromís i capacitat de treball en xarxa, amb una divisió del treball basada en el coneixement de tot tipus. Però l’impacte real sobre el territori està en la interacció de les organitzacions (empreses privades i públiques) amb el seu entorn i la transformació del seu patró de competitivitat econòmica i social.
- Per a consolidar aquests processos de concentració urbana s’hi han d’afegir alguns altres requeriments: espais innovadors -tecnópolis(4), clústers(5)…-, districtes industrials de petites empreses que operen en xarxa, eixos de desenvolupament industrial, serveis empresarials, agricultura d’exportació i àrees turístiques, entre d’altres.
(4) Una tecnópolis és, a imatge de la fira de ciència, tecnologia, indústria i art, amb seu a Argentina, és un espai de confluència tecnològica que permet la integració d’elements diversos.
(5) Un clúster, districte industrial o clúster industrial, en l’àmbit econòmic, és una concentració geogràfica d’empreses, institucions i agents relacionades amb un determinat mercat, producte o sector industrial. Aquesta agrupació crea unes economies de concentració que proporciona avantatges competitius.
En els darrers anys, la qüestió de la qualitat de vida ha rebut una atenció creixent per part de la investigació teòrica i empírica en diverses disciplines. El concepte de la qualitat de vida es basa en un supòsit fonamental: l’acceptació que l’ambient físic , econòmic i social pot influenciar el comportament econòmic dels individus, la seva felicitat individual i el benestar col·lectiu.
Una part de la qualitat de vida a nivell individual és el resultat del benestar derivat del consum de béns de mercat, de béns lligats al temps lliure, de béns públics i d’altres característiques de l’ambient social i físic en el qual els individus desenvolupen les seves activitats.
Amartya Sen, per a qui la renda o el consum no són suficients per explicar la qualitat de vida, centra el seu raonament en la idea de “capability” que vol dir “la llibertat social de realitzar més combinacions alternatives de funcionament …”, és a dir, l’oportunitat d’escollir “… un estil de vida alternatiu”.
Torroella en pot ser un exemple i a l’Empordà en tenim alguns més, però voldria citar de manera especial la xarxa “Tràmec” i l’analogia que en va fer na Elisabet Sánchez Sala, directora dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Girona amb motiu de la presentació de dita xarxa (4 de març de 2019): “Les ‘5 G’ dels productes agroalimentaris del Baix Empordà: geografia – preservació del paisatge-, garantia – control de la cadena del producte-, gremi –col·laboració i treball conjunt per enfortir la distribució del producte, graduació –formació continua i transferència del coneixement- i genialitat –creativitat i aplicació de noves tecnologies-…”
Mapa de la població de Torroella de Montgrí. Font IDESCAT. Desenvolupat per ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya). Enllaç: http://betaserver.icgc.cat/poblacio-catalunya