La Gira Èrica, el nom amb el qual ha estat batejada la gira catalana del bus autònom, el passat 28 d’octubre va arribar al seu final. Un total de 15.163 viatgers han tingut ocasió de poder gaudir de l’experiència de provar el primer bus autònom que ha circulat per Catalunya. En total, el vehicle ha recorregut 824 km de forma autònoma pels carrers de 8 ciutats catalanes, sempre en espais tancats a la circulació. En general, l’opinió dels viatgers ha estat positiva i el vehicle no ha tingut cap problema de posicionament ni pèrdua de trajectòria, dos dels factors claus de la conducció autònoma.
Més enllà de les dades numèriques obtingudes al final de la gira, aquesta experiència ha servit per plantejar al territori i als municipis tota una sèrie de reptes que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar els pobles i les ciutats del futur, per tal de poder acollir flotes de cotxes autònoms i elèctrics. Els propers anys han de ser claus per establir les bases de la mobilitat futura dels municipis aplicant criteris de sostenibilitat, rendibilitat i progrés.
Vehicles com l’Èrica, petits autobusos d’entre 12 i 15 places, són vehicles que poden revolucionar el futur del transport fent-lo més flexible i personalitzat i, per tant, incrementar l’oferta de transport públic que actualment disposen algunes zones amb baixa demanda d’usuaris on l’oferta actual de transport públic és escassa. Certament, aquests tipus de serveis semipersonalitzats i autònoms es plantegen a més llarg termini, però a partir del 2020 les primeres Èriques es podran començar a veure en alguns llocs de Catalunya, realitzant serveis en zones tancades a la circulació.
Actualment a Catalunya hi ha municipis com Vallirana, Sant Cugat o Pineda de Mar que han començat a implantar serveis a la demanda. Estem parlant de 3 municipis amb un elevat nombre d’urbanitzacions on fer arribar serveis de transport públic és totalment ineficient degut a la baixa demanda i a les baixes freqüències que s’ofereixen. Diversos sistemes de Transport a la Demanda (TAD) han estat implementats per tal de donar servei de transport públic a més usuaris del municipi i millorar-ne les freqüències. Per exemple, a Pineda utilitzen els taxis municipals per donar servei a les urbanitzacions més allunyades del nucli urbà, i a través d’un sistema de reserva via telefònica es recullen els veïns a les urbanitzacions a l’hora pactada i se’ls trasllada a punts d’interès del poble com l’estació de tren, el CAP o l’Ajuntament. En canvi, el cas de Sant Cugat és diferent i la reserva es fa via l’aplicació mòbil de Shotl, que es connecta amb els conductors de la línia regular en qüestió. Mitjançant una tauleta, el conductor confirma que el servei ha estat acceptat i desvia la ruta per recollir el viatger a la parda seleccionada.
Per tot això, considero que el municipi de Torroella de Montgrí i l’Estartit té les condicions ideals per esdevenir un municipi capdavanter en la mobilitat del segle XXI. Un territori ample amb nombroses urbanitzacions i dos nuclis importants de població podrien ser el marc ideal per estudiar la possibilitat d’introduir serveis TAD dins l’oferta de mobilitat del municipi i convertir-nos en un referent a les comarques gironines.
Per això també celebro que l’Ajuntament hagi instal·lat un carregador doble de cotxes elèctrics al carrer Enric Morera de la marca Circutor. Desconec si a Torroella hi ha algun vehicle elèctric matriculat, però aquestes dues places han de permetre col·locar el nostre municipi en el mapa de municipis que disposen d’instal·lacions de càrrega ràpida de vehicles elèctrics, la qual cosa també ens acosta a ser un municipi que aposta per la mobilitat sostenible. Nous punts de recàrrega en zones més cèntriques o descomptes per a vehicles elèctrics estacionats a la zona blava podrien ser noves mesures per continuar ajudant la transició cap al vehicle elèctric.
