Adrià Arboix
“La literatura és moltes coses, també una esplèndida agència de viatges. Ens permet conèixer París en els versos de Baudelaire; Roma, en els de Catulo Belli; les terres llunyanes del nord del Japó, en els haikús de Matsuo Bashō. Tinc la ferma convicció que un lloc no acaba d’existir mai fins que és escrit, i que quan caminem per Lisboa o per Nàpols ho fem pels seus carrers , però també sobre les síl·labes de Camōeso pels hexàmetres de Virgili”.
Xuan Bello (1965-2025)
En coixí d’herba és, en paraules del poeta i crític literari Jordi Llavina (1968), un bell llibre de poesia amb vocació d’antologia, que conté interpretacions de poesia lírica clàssica japonesa per part de Miquel Desclot.
Miquel Desclot és el pseudònim de Miquel Creus i Muñoz (Barcelona, 1952), poeta, escriptor i traductor de prosa, poesia i teatre (d’autors com Melville, Roald Dahl, Blake, Prévert, Petrarca i Shakespeare, entre d’altres). Cal destacar també la seva producció en narrativa infantil i juvenil.
Diuen els experts que Miquel Desclot és un mag de la paraula. Ningú com ell sap fer que les paraules saltin a la pista de circ i facin acrobàcies, ballin amb la seva pròpia música i creïn efectes màgics en els lectors i els oients.
Es dona la circumstància que aquest recull poètic que comentem ha sortit publicat en el tres-cents trentè aniversari de la mort del genial Matsuo Bashō (1644-1694), el poeta japonès més llegit i admirat al món occidental i sembla que se li faci un merescut homenatge.
El llibre que comentem, aplega les interpretacions de la lírica clàssica japonesa en els dos pilars de la tradició lírica nipona: la tanka i l’haikú. Aplega composicions triades i versionades per Desclot de cent setanta autors que abasten un amplíssim període històric que va del segle IV al XX, acompanyades de dos pròlegs didàctics per part d’Àngel Crespo i Jordi Mas López.
La brevetat extrema i l’escàs nombre de síl·labes de les dues formes poètiques analitzades (la tanca té cinc versos i trenta-una síl·labes i l’haikú, tres versos i disset síl·labes -és la forma poètica més breu de la poesia japonesa-) fa que l’autor es vegi obligat a concentrar i concretar al màxim el seu pensament amb concisió verbal i brevíssim discurs. Amb la seva intensitat aforística aquests poemes amaguen un sentit molt més profund que l’aparent.
Cal remarcar que el llibre En coixí d’herba que comentem, revisa i amplia, duplicant l’extensió, un de previ de l’autor, amb el títol de Per tot coixí les herbes, que va publicar el 1995.
Desclot remarca que no volia fer una traducció erudita o informativa sinó una de literària, per molt que les seves versions fossin indirectes, fetes a partir de l’anglès o el francès. Per tant aquestes versions poètiques fetes sense saber japonès no poden aspirar mai al títol de traduccions, i es decanten, per tant, no a la fidelitat literal sinó a l’esperit i el to de cada poema, a la seva sensibilitat literària. Serien per tant “interpretacions” poètiques.
Insistim-hi: tal com havia fet prèviament el poeta Marià Manent (1898-1988) en les seves versions de literatura xinesa, Desclot defensa i segueix el sentit que Manent va donar inicialment al terme interpretació: no com a traduccions, perquè Desclot no parteix del japonès.
Es poden trobar versions poètiques parcials prèvies al català d’autors nipons com les Versions de Matsu Bashō de Jordi Coca o la Poesia Japonesa Contemporània de Felícia Fuster i Naoyuki Sawada, però el poemari que comentem En coixí d’herba té el gran mèrit que continua essent l’únic recull que disposem amb vocació d’antologia de la poesia clàssica japonesa.
Cal remarcar que la brevetat d’aquesta poesia s’alia sempre amb la senzillesa de to i amb la fondària del sentit. La fascinació per les tankes i els haikús típics d’aquesta tradició poètica amb imatges i metàfores basades en el món natural (plantes, animals, però també el cel amb tota la seva il·luminació) sembla subtil però és fonda, i té el mèrit que ens arriba a la nostra ànima, enyorosa de tot allò que es perd.
Hi ha poemes que tenen també una intenció filosòfica o sapiencial. Aquest recull excepcional de poemes que trobem en aquestes interpretacions de poesia lírica clàssica japonesa de Miquel Desclot és un bell llibre de poesia que ens permet gaudir i conèixer, amb una visió de conjunt, la riquíssima, variada i elegant poesia clàssica japonesa.
Referències bibliogràfiques
- 1.DESCLOT, Miquel. En coixí d’herba. De la lírica clàssica japonesa. Proa (ed). Barcelona, 2023.
- 2.LLAVINA, Jordi. “La bellesa de l’ànima de la natura”. Ara, 10 de febrer de 2024, pàg. 48.
- 3.CRESPO, Àngel. “Commoure cel i terra”. A: DESCLOT, Miquel. En coixí d’herba. De la lírica clàssica japonesa. Proa (ed). Barcelona, 2023. pàg. 9-24.
- 4.MAS LOPEZ, Jordi. “Les interpretacions de poesia lírica japonesa de Miquel Desclot”. A: DESCLOT, Miquel. En coixí d’herba. De la lírica clàssica japonesa. Proa (ed). Barcelona, 2023. pàg. 25-44.
- 5.ARBOIX, Adrià. “Miquel Desclot i el seu poemari Despertar-me quan no dormo”. Emporion, 26 de juny de 2021. https://emporion.org/miquel-desclot/
Ah! veure el rostre
de Déu, a punta d’alba,
enmig dels pètals!
Matsuo Bashō (1644-1694)
El bon temps passa.
Els ocells ploren. Llàgrimes
als ulls dels peixos.
Matsuo Bashō
La papallona
es perfuma les ales
sobre l’orquídea.
Matsuo Bashō
Ni al pas del rei
es lleva la pallola,
l’espantaocells.
Hōjō Dansui (1663-1711)
Tantes vegades
com vinc a guaitar el Fuji
em meravello
que sempre, amb vent, amb núvols,
sembli una vista nova.
Chigusa Arikoto (1796-1854)
Al meu jardí,
una al costat de l’altra,
plantes natives
i plantes forasteres
hi creixen ufanoses.
Emperador Meiji (1852-1912)
Al cel, tan ample,
no hi ha hagut mai fronteres,
però a la terra
els països s’afanyen
a tancar-la en parcel·les.
Emperador Meiji (1852-1912)
Sí, l’aigua és dòcil
al vas que la conforma,
però té força
per foradar la roca
que el camí li entrebanca.
Emperador Meiji (1852-1912)
