El mes de setembre passat el president Montilla va fixar finalment, després de setmanes d’expectació, el dia que el poble de Catalunya serà convocat a les urnes per decidir els diputats que formaran el Parlament de la pròxima legislatura. Ja estem en precampanya electoral. Sense entrar-hi, naturalment, EMPORION vol fer també els seus comentaris.
A les urnes es decidirà la resposta dels ciutadans catalans a les solucions que proposa cada partit a qüestions bàsiques, les quals desitgem que vinguin acompanyades de plantejaments realistes, que no siguin campanes al vol per enganyar el personal i guanyar vots.
Aquesta vegada es decidirà la resposta del ciutadans a les solucions que es proposin per fer front a la crisi i a l’atur, que es manté i s’intensifica. Per atendre la preocupació de la gran majoria dels ciutadans, en tant que les solucions que es proposin no recaiguin sobre les classes més desfavorides i es proposin alternatives racionals i creïbles per mantenir el dret al treball, l’educació, la sanitat i les pensions dignes. Per atendre la preocupació de les empreses per la seva situació financera. Per influir en l’orientació de la política econòmica, financera i fiscal del govern central i apropar-la més als problemes del nostre país, amb les característiques especials d’una societat que, diferentment de la resta d’Espanya, basa en bona part la seva economia en la industria, l’exportació i el turisme, sense oblidar-nos de l’agricultura.
Aquesta vegada es decidirà la resposta ciutadana a les carències de les nostres infraestructures de comunicacions, les quals entenem absolutament necessàries però sempre respectuoses amb la sostenibilitat territorial, tan aquelles que són en mans del Govern de la Generalitat com les que depenen de Madrid o les que estan en mans privades (autopistes, telecomunicacions), i les accions que han de permetre més traspassos de la propietat o la gestió determinant a la Generalitat, com haurien de ser els ports i els aeroports del nostre territori. Ser determinant a la gestió del Prat, per exemple, és ser decisiu en el futur de moltes empreses i de molts llocs de treball. Reclamar fermament el ferrocarril de l’Arc Mediterrani és apostar per la desaparició del coll de botella econòmic i la contaminació ambiental de milers i milers de camions.
I aquesta vegada es decidirà també la resposta de la ciutadania a la posició de cada partit per reorientar la relació amb Espanya, tan deteriorada amb la decepció de Catalunya després de la sentència del Tribunal Constitucional, seguida de la reclamació del dret a decidir a la manifestació massiva del 10 de juliol a Barcelona. Catalunya ha fet prou esforços per fer entendre el seu desig d’un autogovern suficient. Des d’Emporion desitgem que s’acabi d’una vegada la posició irracional del centralisme. Aviat farà cent anys que el nostre periòdic ja ho deia. Firmat amb el pseudònim PONS, es llegia al núm 3 d’EMPORION:
“… Solament podem comptar amb l’esforç del nostre treball…[que] pot situar Catalunya en un dels pobles més pròspers del món; i amb ella, Espanya.
Mes això no ho entenen els senyors que governen, mes això no ho vol el centralisme xorc.
Que per ventura no som els principals mantenidors del pressupost de l’Estat?”
Ho dèiem, aviat farà cent anys. Hem patit una guerra fratricida, quaranta anys de dictadura, trenta tres anys de recuperació democràtica i aquestes afirmacions encara podríem considerar-les vigents.
De tot això parlaran els partits aquest mes d’octubre. Estem en precampanya electoral.
