molt bona feina

S’ha celebrat la sisena edició de la presentació dels treballs de recerca dels alumnes de 2n de batxillerat de l’Institut Montgrí  a l’auditori de Can Quintana. Va ser un acte molt important per diversos motius: Tenien la paraula nois i noies estudiants de 17 i 18 anys, presentaven la feina que havien estat fent durant uns quants mesos sobre temes que els interessaven, i ho feien en un lloc públic, fora de l’àmbit estrictament acadèmic de l’Institut. Tot això és un repte que té més mèrit del que sembla i es va superar amb escreix.

El públic va poder veure com per a aquests joves fer recerca ha estat estimulant, pel gust per la feina que mostraven en les seves explicacions. S’hi veien pares i mares orgullosos de sentir els seus fills parlant en termes “acadèmics”. Sobretot ho han captat els alumnes de 1r de batxillerat que, si fan bona feina, l’any que ve seran els protagonistes de la setena edició.

Darrere de cada una de les exposicions s’hi veien moltes hores de feina dels alumnes i també molt suport dels professors tutors. Molta cura i desimboltura en l’expressió oral i gestual, en l’estructuració i en  la síntesi de l’obra feta, en l’elaboració de les imatges projectades a la pantalla. I molt bones reflexions sobre els errors detectats un cop acabadala feina: “Si l’hagués de tornar a fer, això no ho faria o ho faria diferent, l’hagués començat abans, em cenyiria més a…” Tots van acabar l’exposició amb un comentari crític sobre l’obra acabada.  En resum, es van preparar per presentar amb molt nivell, dignitat i sentit crític una bona feina. Fent-ho així, demostraven, a més, el respecte que es mereix el públic que els escoltava.

Tot el que he destacat com a més rellevant d’aquest acte acadèmic celebrat a Can Quintana no està gaire de moda. Per això ens hem de felicitar que els nostres estudiants ens convidin a mirar el futur amb més optimisme del que, per tants motius, últimament estem tenint.  El seu esforç, les seves ganes d’aprendre, el seu interès per l’estudi, el gust per la correcció en l’expressió de la llengua i la seva actitud respectuosa són molt bons senyals i alhora  dignifiquen la feina que es fa a l’Institut.

A continuació, els alumnes han fet  quatre ratlles sobre els treballs que van presentar i que podeu llegir complets al Museu de la Mediterrània

L’art de l’autòpsia: fer parlar els morts,  per Aleix Pujol.
La primera part consisteix en la recerca al voltant del concepte d’autòpsia i la segona explica a grans trets quins mètodes d’identificació existeixen i quin és el protocol seguit per a la identificació de cadàvers en una gran catàstrofe. Vaig tenir l’oportunitat de tractar amb grans experts en aquesta matèria, realitzant entrevistes i assistint a algunes autòpsies.

Carregar un telèfon mòbil amb una bicicleta, per Adrià Rubert.
El meu Treball de Recerca ha consistit a intentar carregar un telèfon mòbil a partir de l’energia generada a l’anar amb bicicleta. Faig un seguiment de tot el que he anat confeccionant i de totes les modificacions que he anat fent per realitzar i acabar de perfilar el meu projecte definitiu. Finalment, he fet una sèrie de proves de verificació del funcionament del meu dispositiu i n’he extret unes conclusions on s’avaluen els resultats d’aquestes proves.

La cabra salvatge al Montgrí, per Genís Puig.
Treball de camp realitzat entre els anys 2013 i 2016 que consta de 119 avistaments, té l’objectiu de conèixer el cens, l’àrea de distribució, l’origen, l’alimentació, l’etologia i la mida òptima de la població de Capra pyrenaica del Montgrí. S’ha pogut valorar la viabilitat d’aquesta població i plantejar propostes útils per a la seva futura gestió.

Un viatge al món dels rellotges de sol, per Judit Recacha.
La meva part pràctica està estructurada en dues parts molt distingibles:
● Recerca de rellotges de sol del municipi de Torroella de Montgrí: He fet una ruta  passant per tots els masos que tenen rellotges de sol.
● Construcció d’un rellotge de sol per l’Institut: En aquest apartat he après com construir un rellotge de sol i els càlculs que s’han de fer per arribar-hi.

Forces sobre un veler, per Lluïsa Puig.
El tema s’inspira en la meva passió, l’esport de la vela. He volgut fer un estudi d’optimització. Actualment, l’optimització dels processos, de les accions, de les vides en general és un dels sectors més importants de recerca.  He construït un mecanisme que m’ajudés i una maqueta per facilitar la comprensió de l’explicació.

Els masos de Foixà del s. XII a l’actualitat, perAina Garangou.
Hi trobarem l’estudi de l’estructura i dependències del mas de l’edat mitjana a l’època actual, l’alimentació, quin paper tenia la dona al mas, el fenomen remença, què conreen actualment i com viuen els pagesos a l’actualitat, quins eren els remeis medicinals de l’època i finalment, un breu glossari amb tot el vocabulari obtingut.

Frases fetes en amazic i estudi compartiu amb el català , per Kawtar Bitit Lahmidi.
Les frases en amazic han estat recollides tant a partir de les converses amb persones que parlen en aquesta llengua que resideixen a Torroella de Montgrí com també a partir de les visites a diferents persones del Rif, concretament de pobles com Nador, Segangan, Dar El Kebdani, Iaallatan, Selouane, Beni Sidal Jbel.

Tanta Potentia Formae Est (Tan gran és el poder de la bellesa), per Naila Martín.
El treball recull el dia a dia d’una matrona romana en l’època de la República o l’Alt Imperi. Comprèn des de la higiene corporal fins a l’elaboració del més delicat pentinat fet per la seva ornatrix (l’esclava perruquera), passant pels ungüents, olis, cremes, maquillatges… El meu objectiu va ser descobrir el món íntim d’una domina, observant minuciosament tot allò que hi havia sobre el seu tocador.