Tot i que encara no es dona el cas al nostre municipi, d’un temps ençà, sembla que els ajuntaments cada vegada aposten més perquè determinades partides del pressupost municipal escullin el seu destí de manera participativa.
Està bé que la ciutadania, a més de tenir dret a elegir democràticament els seus representants, disposi d’una nova forma participativa que la impliqui lliurement i responsablement a debatre, proposar i decidir on aniran destinats una part dels diners dels seus impostos, i a ser part activa en la presa de decisions que, de ben segur, afectaran la seva qualitat de vida, la convivència o la prosperitat del municipi.
Aquestes iniciatives estaran abocades al fracàs si s’adopten tan sols per seguir el corrent o per no ser diferents. Perquè arribin a bon port i amb garanties, és important que els representants municipals que optin per implicar-se en aquests tipus de pressupostos ho vegin de bon grat, sense recels, ho facin mitjançant un sistema reglat de participació ciutadana i estiguin completament convençuts que aquesta opció és una formula democràtica que pot resultar beneficiosa per tots; en conseqüència han de procurar fomentar de manera activa una participació que s’ha de fer extensiva a tota la ciutadania, a les associacions i a tots els estaments i sectors socials; la iniciativa ha de ser plural i ha d’escoltar totes les opinions assenyades que, fugint de personalismes, vagin orientades a l’interès general.
Segons el model que s’adopti, els ajuntaments poden proposar i fer conèixer a la ciutadania el ventall de necessitats que al seu entendre més convenen a la població, perquè el poble esculli les que li semblin més adients; podríem dir que vindria a ser com un petit referèndum d’opció múltiple. Una altra alternativa podria ser recollir les iniciatives dels ciutadans, proposades tant a nivell individual com col·lectiu, adaptades als recursos disponibles per no fer propostes utòpiques.
En qualsevol del supòsits, amb les propostes damunt la taula, s’ha d’obrir un debat constructiu que ha de donar pas a la votació entre les persones censades al municipi que lliurament s’hi vulguin implicar, per escollir les opcions que gaudeixin d’una acceptació majoritària. Així de fàcil i així de complicat.
Hi ha qui opina que aquestes experiències de participació són una moda passatgera, o que molts municipis les adopten deixant-se portar pel fet que si els pobles veïns ho fan, nosaltres no hem de ser diferents. Tot plegat fa de mal dir i de mal preveure, és un moviment que està als seus inicis i s’ha de veure què donarà de sí. Temps al temps.
De moment, l’única cosa certa és que totes les iniciatives que aprofundeixin i serveixin per enfortir la democràcia, benvingudes siguin. Aquesta, en particular, pot ser una manera de democratitzar els pressupostos i d’acostar l’administració i els administrats. No és una cosa senzilla, ni es pot fer de forma barroera, els ajuntaments s’han de dotar prèviament d’uns estudis per buscar i definir el model de participació que s’ajusti més a la idiosincràsia de cada municipi.
Segurament aquest serà un assumpte que, en els propers anys, de ben segur que donarà molt de joc i serà un tema de què parlar.
