REGLA 21 – Regla general: masculins acabats en E, femenins en A

És ben sabut que, en castellà, gairebé sempre un mot acabat en O es masculí (peso, carro, casino, etc.) i si acaba en A és femení (palabra, corbata, mordaza, etc.).

Com en tota regla, ja sabem que hi ha excepcions: una modelo, un pirata, un monarca, …

En català no hi ha una evidència tan clara, però també:

1 – Per regla general, una paraula que acaba en “e” és masculina i una paraula acabada en “a” és femenina.

Exemples:

Masculins: pare, mestre, llibre, arbre, teatre, moble, cogombre, espectacle, sostre, etc.

Femenins: dona, mestra, llibreta, planta, pera, casa, mostra, taula, cadira, veïna, etc.

Els adjectius i pronoms segueixen el mateix criteri: nostre / nostra,   vostre/ vostra

Recordem de passada que, en el llenguatge parlat de l’Empordà, la “e” final es pronuncia igual que la “a” final, i això dificulta distingir quan l’escrit és correcte (per exemple arbre, cases) o incorrecte (arbra, casas); ben altrament seria a Lleida o a València que pronuncien cases ben diferent de casas. Quan s’escriu una carta o un dictat això afavoreix molt.

2 – Hi ha però moltes excepcions, que els que parleu bé el català també ja sabeu:

Masculins que acaben en a (entre altres):

– els acabats en  –arca:  monarca, patriarca, tetrarca, …

– els acabats en  –cida:  homicida, fratricida, insecticida, …

– els acabats en  –ista:  comunista, racista, cronista, …

– els acabats en  –ma:  enigma, programa, emblema, …

així doncs, escriurem: el racista, l’homicida, l’enigma, …

Femenins que acaben en e més usats:

barbàrie, base, calvície, catàstrofe, classe, espècie, fase, febre, flaire, frase, higiene, imatge, índole, intempèrie, llebre, mare, piràmide, sèrie, superfície, torre, etc.

així doncs, escriurem:

la mare (no la mara!), la febre (no la febra!), la flaire (no la flaira!),  etc.

3 – Recordem quan s’escriu a final (ho vam veure en Regles anteriors en parlar de verbs):

Verbs en tercera persona singular:

ell canta, ell mira, ell sortia, ell endevinava, ell escriuria, …

Però no s’escriuen amb a final:

·         els infinitius acabats en –re :

prendre, vendre, entendre, escriure, riure, moldre, …

·         les formes verbals següents:

present d’indicatiu singular de tres verbs: ell corre, ell obre, ell omple

imperatiu de quatre verbs: vine, corre, obre, omple

quatre accions que es poden memoritzar fàcilment ja que dius a una persona que tot seguit vingui, que corri, que obri i que ompli algun atuell o contenidor:

vine!,   corre!,   obre!,   omple!