Per seguir la sèrie iniciada el mes passat i que clourà el mes vinent dedicada a l’ús de termes i unitats de mesura científics, aquest article aporta alguns aclariments addicionals.
Un dels exemples que vaig presentar es referia al cicló Cleopatra. Pot ser convenient saber que el que anomenem ciclons, huracans i tifons són, en realitat, el mateix fenomen meteorològic. En tots els casos es tracta de borrasques. La denominació cicló pot ser confusa, perquè tant pot ser usada per especificar una borrasca com les que habitualment ens arriben de l’Atlàntic, com per designar borrasques d’especial intensitat com ara Cleopatra. Els ciclons que reben nom són els que tenen unes característiques extraordinàries en relació amb la pressió atmosfèrica, velocitat del vent i intensitat de la pluja que els acompanya. Les denominacions huracà i tifó estan reservades per a aquest tipus de fenomen extrem, mentre que si no assoleixen aquesta categoria se segueixen anomenant ciclons. La diferència entre les denominacions deriva de la posició geogràfica on es produeix el sistema. Els tifons es localitzen a la part occidental de l’Oceà Pacífic nord, i solen afectar països com ara les Filipines, el Japó o la Xina. El nom d’huracà se sol reservar per als ciclons tropicals que afecten l’oest de l’Atlàntic, en particular els països del Carib i els Estats Units. Els ciclons de gran intensitat que es poden produir fora de les latituds tropicals solen rebre la denominació de cicló extratropical.
Canviant de fenomen natural, un error molt habitual als mitjans de comunicació és la confusió entre la magnitud d’un terratrèmol i la seva intensitat. La magnitud d’un fenomen sísmic es refereix a la quantitat d’energia que allibera el moviment de l’escorça terrestre. La famosa escala de Richter assigna valors numèrics a diferents quantitats d’energia alliberada, i per tant és un indicador de magnitud. L’escala de Richter no segueix una progressió aritmètica, sinó logarítmica, de manera que, per exemple, per passar d’una magnitud 2 a una magnitud 4, el terratrèmol no ha d’alliberar el doble d’energia, sinó aproximadament 1000 vegades més. La intensitat sísmica, per contra, és una mesura dels efectes observables d’un terratrèmol. També existeixen escales per mesurar-la, essent la més coneguda la de Mercalli. En aquest cas el valor de l’indicador (d’I a XII en nombres romans) deriva de la mesura dels danys causats en un indret determinat, i va des de la capacitat dels humans de notar el tremolor o la caiguda d’objectes de les estanteries fins a l’ensorrament d’edificis o el nombre de víctimes mortals. Barrejar els dos conceptes i parlar d'”intensitat a l’escala de Richter” no és correcte.
De vegades les confusions en relació amb escales de mesura provenen dels propis sistemes establerts. La barreja de sistemes diferents pot resultar catastròfica, com va ocórrer l’any 1999 amb la pèrdua d’una nau no tripulada al planeta Mart. Un dels ordinadors del centre de l’agència espacial nord-americana, la NASA, va programar les unitats d’una aplicació en el sistema conegut com a imperial, usat a molts països anglosaxons, en lloc de fer-ho en el sistema mètric reconegut internacionalment. Això va fer que la nau entrés a l’òrbita del planeta vermell amb un angle inadequat i es desintegrés.
Sembla que l’error galàctic de la NASA hauria de ser motiu per tendir a homogeneïtzar els sistemes de mesura, per anar prescindint d’unitats no reconegudes internacionalment com ara la milla, la iarda o la polzada com a unitats de longitud o la lliura i les unces com a unitats de massa. Doncs no. La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola va aprovar fa uns mesos embolicar més la troca. Tradicionalment, amb el sistema mètric que s’ha usat durant segles a casa nostra parlem de milió per referir-nos a un 1 seguit de sis zeros (1.000.000) i usem la paraula bilió per quantificar un milió de milions, o sigui un 1 seguit de dotze zeros (1.000.000.000.000). Als Estats Units i a d’altres països angloparlants el milió s’utilitza de la mateixa manera, però en canvi utilitzen la paraula bilió amb referència a mil milions, o sigui un 1 seguit de nou zeros (1.000.000.000). Segons la Reial Acadèmia, molts hispanoparlants dels Estats Units han adoptat el sistema local, utilitzant la paraula billón, en castellà, per expressar mil milions. La brillant acadèmia va considerar que, per tant, calia acceptar el terme bilió per referir-se als mil milions, donant entrada al diccionari a dues paraules idèntiques (bilió-bilió) per definir valors diferents (mil milions – milió de milions). El que no van aclarir els acadèmics és com hem de transmetre el valor que volem expressar en cada cas, obrint la porta a potencials confusions, en particular quan, a diferència d’una conversa, l’expressió escrita no permet desxifrar si l’autor o el traductor d’un missatge prové dels Estats Units o no.
