El dictat d’en Samba

Avui ens permetrem de fer una mica de descans, no posaré cap “lliçó” nova, i us contaré una història real relacionada amb l’aprenentatge de la nostra llengua.

El mes de març de 2010, fa poc més d’un any, uns pocs torroellencs vàrem constituir l’Associació Dudal, que té per objecte l’ensenyament de català, càlcul, i altres matèries elementals a nois immigrants. Partíem d’unes consideracions bàsiques:

1. A Torroella hi ha molts immigrants d’origen extracomunitari. Els més joves, treballin o no, o s’integraran o viuran marginats, però marxar, difícilment marxaran mai més de Catalunya.
2. Un immigrant té la mateixa dignitat personal que qualsevol torroellenc de tota la vida. Potser no tindrà papers, millor per a ell si en té, però el cas és que viu entre nosaltres.
3. D’aquests, els de més edat difícilment es veuen en cor d’anar a classe, els més jovenets ja van a l’escola, però hi ha una franja no escolaritzada d’entre 20 i 30 anys.
4. Existeix una xarxa de serveis de Normalització Lingüística on col·laboren la Generalitat i l’Ajuntament, però no una preocupació per ensenyar altres matèries elementals com càlcul o geografia, per exemple. La nostra actuació podria ser complementària, però mai una competència a aquest ensenyament oficial.

Vàrem començar a donar classes als locals de Càritas, cedits pel rector de la parròquia, al carrer de Sant Genís, tres dies a la setmana, de 6 a 8 de la tarda. Varen anar venint nois, curiosament tots de l’ètnia Fula, de Gàmbia i Senegal (Dudal, el nom de l’escola, en fula vol dir “Escola”, precisament). Aquest primer any han passat per les nostres aules més d’una quinzena de nois: Musa, Amadou, Sirifu, Yaya, Ebrima, Madou,… Alguns han vingut poc (uns no poden venir quan troben feina, naturalment, altres canvien de població, altres se’n cansen), però hi ha un nucli d’alumnes molt perseverant.

Avui explico tot això per mostrar els efectes de l’esforç. Un alumne, en Samba, que no fa pas més de vuit mesos que ve a classe, quan va començar només sabia una mica d’anglès (oficial al seu país), una mica de castellà, i quatre mots de català. Sabia les lletres majúscules i les minúscules, però aquestes no les sabia posar juntes en una escritura lligada. Era tan aplicat que no s’ha perdut cap classe, i crec que també anava a les de Normalització oficials, tot combinat.

Ha après a escriure lligat, després molts de mots i els verb en indicatiu: “ahir jo cantava, avui tu saltes, demà nosaltres menjarem,…”. Ara li agrada molt xerrar i els verbs en condicional, subjunctiu, gerundi: “jo cantaria si tu vinguessis, si caminéssim ens cansaríem, estic pensant, …”.

Explico tot això perquè a l’última classe li vaig fer un dictat. El següent:

Torroella és una vila ni gran ni petita, i molt antiga. Al centre de la població els carrers són estrets i al mig de tot hi ha una plaça quadrada. De la plaça surt un carrer molt llarg que puja fins al passeig de l’Església. D’aquest passeig surt el carrer de Sant Genís, que és on vaig a classe i el carrer de Mar on hi ha la meva casa. Més amunt comença la muntanya, que és molt alta i al cim de tot hi ha un castell.

En Samba no va fer ni una sola falta. Si ara examinéssim amb aquest dictat la gent de Torroella de tota la vida, qui podria dir el mateix?

Naturalment, a la llibreta, al peu del dictat, hi vaig posar “Molt bé”, amb la meva signatura. En Samba molt content, jo també.

Recordatori

Aquesta sèrie de Regles s’està publicant cada mes des de l’agost de 2010.

Els temes tractats han estat:

• Regla 1 – Paraules acabades amb a, el plural és amb es (casa, cases)
  (Agost 2010)
• Regla 2 – Ús de les consonants s, ss, c, ç, z (casa, passa, caça, cirera, calze )
  (Setembre 2010)
• Regla 3 – Articles i apòstrof (l’home, l’única, la unió, les hores)
  (Octubre 2010)
• Regla 4 – Apòstrof amb de (d’humor, d’àngel)
  (Novembre 2010)
• Regla 5 – Contraccions: al barri, del pare, pel carrer, can Sidro
  (Desembre 2010)
• Miscel·lània basada en faltes freqüents
  (Gener 2011). 
• Regla 6 – Verbs auxiliars Haver, Anar, Ser, o amb “perífrasi”: Caldre, Poder
  (Febrer 2011)
• Regla 7 – Com s’escriuen els temps dels verbs en passat, present i futur (1)
  (Març 2011)
• Regla 8 – Com s’escriuen els temps dels verbs en passat, present i futur (2)
  (Abril 2011)

Consells

Ho repetim un cop més. Per escriure en català, els que el parleu normalment:

1. Principalment heu de fer una cosa, perdre la por.
2. Anar aprenent les regles principals. De mica en mica. Repasseu les regles que hem anat presentant a EMPORION. Aneu a classes d’adults. Compreu algun llibre senzill que us recomanin els que hi entenen (mestres, llibreters).
3. Llegir en català. I llegir sovint. Diaris. Suplements setmanals dels diaris. Revistes. Llibres.
4. Practicar. Sempre que hàgiu d’escriure una carta, una nota, feu-ho en català. Les faltes ja les anireu corregint a mesura que n’anireu sabent més.
5. Instal·lar un corrector de català a l’ordinador. Us facilitarà molt la feina i us ajudarà a veure quins errors cometeu. Però alerta!: no us estalviarà de revisar el text, la màquina no sap quan voleu dir Hem (hem pensat que…) o voleu dir Em (em penso que…), per exemple.