No sé què mor: una meravella de text.
Àlex Susanna (1957)
Escriure sense mòbil s’ha convertit en una extravagància per al jovent.
Ramon Ramon (1970)
Per què no sé estimar els meus estimats sense omplir-me de llibres, de cultura, de natura poetitzada?
Ramon Ramon (1970)
Recordeu, com es diu a València: per Mallorca ix el sol i per Castella s’apaga.
Eliseu Climent (1940)
Qui sap on anirà aquest món pervers, si es cometen vileses com aquesta i tothom calla.
William Shakespeare (1564-1616)
Ramon Ramon (1970) és un escriptor valencià nascut a Catarroja, un dels municipis inundats per la recent barrancada ocasionada per la gota freda.
És autor d’obres de poesia i narrativa i fa de corrector lingüístic a l’Editorial Afers.
El periodista i escriptor Xavier Aliaga (1970) diu que Ramon Ramon és un virtuós de la paraula, que ens regala amb No sé què mor una particular i bella visió del dietarisme, en què el text excel·leix en virtuts narratives i literàries. Sense renunciar però al comentari intel·lectual o filosòfic, la crònica política, l’esbós sociològic o els apunts de viatges, remarca. Perquè el dietarisme és el gènere que més escau a la vida.
Amb aquest dietari, l’autor va guanyar el Premi Octubre Andròmina de Narrativa 2020 on el jurat va ressaltar la combinació de reflexió filosòfica, cultural i política amb passatges d’experiència personal creuats de lirisme, fruit de la seva experiència poètica.
Aliaga destaca “el domini que demostra, en el gènere dietarístic, per desplegar una narrativa personal i alhora col·lectiva”. Inclou els escrits generats entre els anys 2017 i 2019, la qual cosa fa que apareguin en els fragments més polítics els fets d’octubre a Catalunya, entre altres esdeveniments del període. Així mateix, seguint la línia d’obres anteriors, l’autor fa referències culturals de tot tipus, apegades al present o intemporals.
Amb una escriptura directa i colpidora, i a vegades totalment punyent, aquest bon dietari es presenta amb idees i enfocaments valuosos.
L’autor com a intel·lectual gens sectari, reivindica sense deixar de fer crítica constructiva, autors de vàlua contrastada però amb els quals està distanciat ideològicament, com Salvador Oliva o Valentí Puig, amb un insubornable sentit de l’autoexigència, diu Aliaga.
El text generat és àgil i crea una certa addicció lectora. Hi trobem exigència intel·lectual, moral i artística.
Àlex Susanna es refereix a No sé què mor com una “perla dietarística” i Ramon Ramon com a un autor a tenir molt en compte, un excel·lent conreador del gènere, equivalent en mèrit al gran dietari l’Eternitat Enamorada del malaguanyat escriptor de Benicarló, Josep Igual (1966-2021).
El títol de l’obra que comentem ve d’aquest fet que Ramon Ramon textualment ens narra. “Fa unes setmanes va morir un cosí germà meu i se m’ha emboirat la noció de la mort. Sé qui mor, però no sé què mor en mi. (…) La nostra natura està devastada. La nostra cultura està devastant-se. Sabem qui mor entre nosaltres, però desconeixem què mor dins de nosaltres”.
Amb obres com aquesta s’eixampla i enriqueix la tessitura de la llengua. No és només una qüestió fonètica, sinó lèxica, sintagmàtica, sintàctica i al capdavall rítmica, diu Susanna. Afegeix que llegir autors com Ramon Ramon és una experiència tremendament estimulant i alhora una cura d’humilitat: des de la perifèria del país, la realitat i el món es poden veure tant o més bé que de la capital estant.
En aquest dietari a vegades poètic, a vegades físic i visceral, l’autor es queixa dels temps àgrafs que patim, i que en el món literari es descuiden els clàssics mentre s’exalcen novetats supèrfluees, es premien llibrets sense suc ni bruc i no es reediten obres troncals de la nostra cultura.
La serietat, la cerca de consistència intel·lectual per mitjà del raonament, les ganes de cultivar-se o informar-se són, en general, vistos com una rèmora. La voluntat d’esforçar-se fins i tot és considerada una extravagància, es queixa.
A més, avui dia tothom està enganxat al mòbil i bovinament s’abstrau de la humanitat que l’envolta, diu Ramon. La progressia espanyola s’esgargamella denunciant la desaparició d’un animal a l’Antàrtida, mentre silencia o no reconeix l’empresonament injust de persones al seu país. Visc entre molta fullaraca democràtica, raona.
L’autor parla “dels grans llibres del món, aquells que ens empetiteixen l’ego i, alhora, el tornen dur i lluminós com un gra d’arena”. És especialment crític amb la casta intel·lectual d’aquests barcelonins avariciosament parcials, mandarins de les misèries, diu. I el silenci dels lletraferits acomodats que -per interès, inèrcia o por- estan col·laborant a fomentar un generalitzat i pràctic analfabetisme.
Amb la qualitat de la seva prosa, Ramon Ramon remarca que en situacions polítiques convulses, el periodisme es degrada i es torna sensacionalisme vil i zel pecuniari, tal deia Max Weber (1864-1920). Però sobretot afegeix amb fermesa i dirigint-se directament als ulls del lector: “no deixis mai de llegir. Perquè la literatura és el principi de tota civilització”.
Referències bibliogràfiques
RAMON, Ramon. No sé què mor. Dietari 2017-2019. Tres i quatre SL. València, 2021.
ALIAGA, Xavier. “Ramon Ramon, Jordi Valls, Àlex Matas i Ferran Joanmiquel, els nous Premis Octubre de 2020”. El Temps, Publicat el 2 de novembre de 2020, Núm. 1899. https://www.eltemps.cat/article/11787/ramon-valls-matas-i-joanmiquel-pla-els-nous-premis-octubre-de-2020
ALIAGA, Xavier. “El tedi, l’ànsia i el dietarisme punyent de Ramon Ramon”. El Temps, 13 d’abrila de 2021, pàg 62-63.
SUSANNA, Àlex. La dansa dels dies. Proa, 2024.
TORROELLA, Josep. “Literatura del jo”. Emporion, 15 de gener del 2024. https://emporion.org/literatura-del-jo/
SUSANNA, Àlex. El món en suspens. Proa, 2022.
PARTAL, Txell. “El Conservatori de Catarroja continua amb dues plantes plenes d’aigua i fang: “Ens han abandonat”. Vilaweb, 26 de novembre de 2024. https://www.vilaweb.cat/noticies/catarroja-conservatori-gota-freda/
ESCARTÍ, Laura; GALLI, Enric. “El port de Catarroja com a símptoma del desastre ambiental a l’Albufera”. Vilaweb, 30 de novembre de 2024. https://www.vilaweb.cat/noticies/port-catarroja-simptoma-desastre-ambiental-albufera/
GRANYER, Emma; GÀLLEGO MARFÀ, Laura. Com podem ajudar les editorials afectades per la gota freda? Una quarantena de llibres per a regalar aquest Nadal. Vilaweb, 10 de desembre de 2024. https://www.vilaweb.cat/noticies/especial-nadal-2024-editorials-gota-freda/?pont=6d0238bdc64142f1f98ea300fb4dfdb2&utm_campaign=ButlletiNit&utm_medium=Butllet%C3%AD&utm_source=intern
Oda apatxe a València*
Ser en rambla d’asfalt i urbanitzada
corbs arreu esperant carronya meua
gossos ser molt millors que ànima apatxe
i embrutar mocassins de merda cara.
Home blanc no parlar la meua llengua
com la tribu voler esmicolar-la
jo ocultar en carrers de llum escassa
i escoltar el soroll de festes cultes.
Endinsar-me en cinemes pornogràfics
i deixar masturbar-me a velles riques
jo llepar els forats més indigestos
sense dret a escopir ni a beure aigua.
Jo perdut en ciutat que assenyalar-me
passos meus ser de whisky i cocaïna
fer pudor des dels peus fins als testicles
jo orinar-me al damunt de l’ombra meua.
No tenir ni una lluna a la butxaca
nit profunda expulsar-me de les coses
no saber construir cap esperança
temps no córrer sinó per oblidar-me.
Jo tornar a reserva ple de nafres
com un gos malparit fugint del poble
a cabanya la mare dormir morta
contemplar i plorar i perdre un somni.
Ramon Ramon (Catarroja, 1970)
*El cantant Carles Dénia Moreno (Gandia, 1970) va guanyar amb “Oda apatxe a València” del disc “Mussol”, el Premi Miquel Martí i Pol 2022 del XV certamen Terra i Cultura, convocat pel Celler Vall Llach i impulsat per Lluís Llach, que premia la millor poesia en català musicada cada any. La lletra, del valencià de Catarroja Ramon Ramon, és un cant esquinçador, cru i descarnat a la ciutat de València, integrat en el poemari Cor desmoblat (Editorial Denes, 2004).
