En Ramon Solsona és del barri de Gràcia, com en Pompeu Fabra, i li agrada trepitjar territori, com en Coromines, però l’autor de L’home de la maleta té un altre punt en comú amb aquests dos grans lingüistes de la llengua catalana: la seva fascinació per la màgia de les paraules. És professor, diu que amb excedència, però la veritat és que simplement ha ampliat el ventall d’alumnes, ara ens ensenya literatura i llengua a tots a través de la seva obra literària, els seus articles i la seva secció setmanal a la ràdio.
Li agraden autors com Faulkner, Rodoreda, Pla, Joyce, Ruyra…però una de les frases amb les que s’identifica és de Soledad Puértolas: “escriure una novel·la és arrencar els secrets de la vida”. Aquests secrets, no els busca mai gaire lluny, tampoc en aventures extraordinàries a l’altra punta de món, ell creu que tots tenim una novel·la per explicar. Potser per això els lectors ens sentim tant identificats quan llegim la seva obra.
El sentit de l’humor i la seriositat caracteritzen les seves novel·les, si més no L’home de la maleta n’és un exemple. El llenguatge popular i un personatge molt ben caracteritzat treuen ferro a situacions realment dures que succeeixen al llarg de la història. Segons en Ramon, i crec que molts i moltes ho pensem, l’edat enriqueix. Aquest home de la maleta, el “Joventut” del Trio Bella Aurora, ens ho ha demostrat explicant-nos la seva vida a través d’un llenguatge molt ric, molt ben documentat i ple de cites de “boleros”. En Ramon també comenta que a l’hora d’escriure la seva idea és plantejar interrogants, no pas donar respostes. Bé, la vida és així i qui escriu arran de la realitat construeix històries inacabades, plenes de dubtes i inseguretats, però clarament identificades pels lectors que les viuen en el seu dia a dia.
