La naturalesa et fa néixer a la vida, però al mateix temps et condemna a mort. Aquesta sentència és molt injusta i capriciosa, doncs alguns són executats abans de néixer i altres viuen fins els cent anys, o sigui, és com una ruleta on uns tenim sort i d’altres no, però al final sempre és el mateix… la mort.
Explicacions sobre aquest fet? Es compten per centenars de milers i milions. Tothom vol posar-hi la seva cullerada: científics, polítics, filòsofs, poetes, capellans i fins i tot els caps de burro podem opinar sobre aquesta realitat, però per més que alguns vulguin donar-nos garsa per perdiu, la realitat és que ningú sap res de res i només una cosa és certa: venim del que anomenem eternitat i tornem cap a l’eternitat.
Vull donar el meu punt de vista del que penso sobre aquest fet que em preocupa. Estic fins la gorra de sentir opinions de lliure contingut, però el que més greu em sap, és que hi ha personatges que per interessos inconfessables ens volen fer creure el que molts d’ells mateixos no creuen.
Hi ha persones que al llarg dels segles han tingut l’esperança que res acaba aquí. Alguns, abans de renunciar a les seves creences, han acceptat el suplici i la mort, convençuts que hi ha un més enllà on es troba un món millor. No obstant això, per més opinions que es puguin donar sobre aquest assumpte, la realitat és que ningú sap res de res i, fins que no es demostri el contrari, no sabem si allà estarem millor o pitjor i no ho sabrem fins que hi anirem. O sigui, jo no em vull sentir culpable, o tenir por a un càstig, per pensar el que penso. L’única realitat que veig molt clarament és que és segur que els humans desapareixerem tard o d’hora del planeta. L’univers, tant si hi som com no, segueix com nosaltres mateixos el viatge cap a l’eternitat. Per cert, tindrà fi l’univers? Ja hi som!
