Introducció.
Visc assetjat per un bombardeig d’informacions que no he buscat i de les que no em puc deslliurar. Em generen negativitat, por, desconfiança en la humanitat, egoisme, instint de supervivència, alerta constant, i sobretot addicció a seguir aquestes informacions malgrat em destaroten la meva pau interior.
– A tu també et passa?
Aquí us comparteixo un parell de reflexions sobre aquesta qüestió. Compartiu-les si voleu i potser així estarem fent alguna cosa que està a les nostres mans per contrarestar la contaminació informativa i els mals que ens genera. Potser estarem aportant un granet de sorra per continuar construint un món en pau i tranquil·litat, que és el món que ens agrada. Potser entre tots podem elaborar un petit antídot contra aquesta epidèmia.
Informació passiva i activa
Avui m’he adonat que hi ha informació que tant sí com no m’arriba, encara que no la vagi a buscar ella em troba.
Informació de fets que afecten a una gran part de la humanitat i d’aquí la seva gran importància. Aquesta informació sovint m’activa el sentiment de pertinença a un grup social i em posiciona respecte d’uns altres. Em desperta les alertes:
– Què passarà en el futur? Com ens podem autoprotegir? Què podem fer per millorar?
La imaginació se’m desborda buscant solucions, però no trobo gaire bé res que estigui a les meves mans i que pugui fer per solucionar els conflictes.
També m’he adonat que si busco alternatives tangibles per lluitar contra el que ens diuen que amenaça greument la humanitat i el planeta, no hi ha gaire informació, i les gestions són de tal complexitat que a cada pas em sento convidat a abandonar.
Amb tot, he decidit no rendir-me, buscar jo la informació que m’interessa, relativitzar les riuades d’informació que encara que m’amagui pels racons em troba. Protegir-me de la contaminació informativa que pretén injectar-me por i ficar-se pel mig de les meves rutines quotidianes. He decidit continuar amb l’optimisme i la fe en la humanitat.
Món interior
Avui m’he fixat en què feia, en el meu món interior, quan no em fixava en alguna cosa a fons. Com ocupava aquest espai mental?
A partir de què, i sota quina influència es construïen els interessos als quals dedicava el temps i les emocions que se’n deriven?
He entrat en un món molt complex. Déu-n’hi-do quin univers més ampli i difícil de conèixer. Tot es mou i es barreja. No sé si estic en el conscient o en el subconscient.
He comprovat que a partir de la voluntat d’observar i prendre consciència de fets externs també puc observar i prendre consciència de la vinculació amb l’estat d’ànim interior. Això m’agrada. Però, què passa quan durant la major part del dia no m’aturo a prendre consciencia i vaig amb l’automàtic posat? D’on provenen els pensaments que ocupen el meu món interior?
Avui he aixecat una mica de mur de pedra i crec que és més fàcil que aprofundir en el metapensament.
