Introducció.
Els meus sentiments i la meva raó sovint no s’entenen. Potser perquè el meu cap és petit i no hi ha lloc perquè hi habitin dos personatges amb tanta personalitat. A veure si puc treure alguna lliçó de les formigues.
Rivalitat
Encara era de nit, i mig somiant i mig despert, m’ha tret eli son pensar en com pot ser de verinosa la “Rivalitat”.
Hauria de formar part de la llista dels set pecats capitals?
Ira, Mandra, Enveja, Gola, Avarícia, Supèrbia, Luxúria. Tinc la sensació que els pot contenir tots.
En el model de societat individualista en el qual vivim, la “Rivalitat” es valora com un motor de millora i de progrés, això ha fet que s’hagi ficat dins del nostre comportament. Fins i tot podem rivalitzar, per qualsevol cosa, amb les persones més properes i estimades.
Entenc que el verí de la Rivalitat està en què uns guanyen i uns altres perden. Tot i que el producte potser ha millorat per a tothom, la relació entre els contrincants queda ferida; un se sent superior a l’altre, i això cou.
Potser un bon antídot contra la “Rivalitat” podria ser la “Cooperació” o la “Col·laboració” que haurien d’estar a la llista de les Virtuts. Prudència, Justícia, Autocontrol (Temprança), Fermesa, i Plató, que va ser l’inspirador d’aquest esquema, també considerava la Pietat.
Amb aquest embolic s’ha fet de dia i ja no he pogut dormir més.
Estimar
Aquesta tarda, mentre collia mongetes verdes a l’hort, he trobat un niu de formigues. Anaven de pressa i poc ordenades per aquests camins que fan elles, si ho comparem amb el trànsit de les nostres autopistes.
No van totes en el mateix sentit i de vegades canvien sobtadament de direcció. Contacten constantment entre elles i potser es demanen que s’apartin i de seguida es posen d’acord, una cap aquí i l’altra cap allà… i a córrer. I si alguna vegada es fan nosa, es trepitgen o una o altra,o no es vol apartar, es demanen perdó o es barallen?
Què fa que totes estiguin juntes treballant pel benefici del grup?
No tenen atacs d’egoisme, enveja o rivalitat que activin l’individualisme i la necessitat de satisfer l’ego personal per sobre del tan sagrat sentiment de grup?
Viure compartint un espai petit no ha de ser fàcil. No em sé pas imaginar l’espai vital de cada individu en un formiguer, ni tan sols si tenen un lloc per dormir cadascuna d’elles. Com s’ho deuen fer per repartir el menjar i que totes estiguin conformades?
Respectar la circulació i la voluntat de les altres formigues, reconèixer la feina de les altres i acceptar-se mútuament, deu enfortir els vincles i donar harmonia al formiguer, per no caure en la baralla constant.
És prou conegut que les formigues saben barallar-se. Però també saben estimar?
