Introducció.
Són les sis del matí, encara és fosc. Us vull dir que l’aventura de publicar les “Reflexions Horacianes” ha arribat a la seva fi i no sé com fer-ho.
Em rento la cara amb aigua fresca a veure si se m’aclareixen les idees.
Com n’és de meravellosa, l’aigua!
Llegeixo l’article de l’Adrià Arboix “Horaci i les seves Odes” publicat en aquesta revista https://emporion.org/horaci-i-les-seves-odes/ Quanta saviesa i quanta harmonia! Penso que ja està tot escrit.
L’Adrià és el pare del títol de la sèrie de publicacions i el motor que la va impulsar. Gràcies Adrià.
Qui ha polit els escrits amb la seva destresa filològica i coneixements lingüístics ha estat la Montserrat Blai aportant la seva generosa col·laboració per tal que els escrits estiguin impecables, com cal a aquesta revista “Emporion”, de Torroella de Montgrí, que fa 110 anys que es publica. Gràcies Montse i gràcies “Emporion”.
En Plàcid ha trobat, dins d’un univers complex i infinit, els dibuixos més adients per a cada un dels articles. Una feina que li agraeixo enormement. Admirable, gràcies Plàcid.
Aquestes reflexions ja són també una mica teves perquè les has llegit, potser has somrigut amb elles i potser n’has fet de pròpies que podries compartir si volguessis. Gràcies per llegir-les.
Completar el projecte de la publicació és motiu d’alegria, però hi ha alguna cosa estranya que em genera una sensació de buidor. Hauré de reflexionar!
A reveure!
Sisè sentit
Avui m’he adonat que a l’escola s’explica que els humans tenim cinc sentits, cinc finestres obertes al món.
Crec que es fa així perquè són fàcils d’ubicar en els òrgans de referència: la vista té els ulls; l’oïda, les orelles; l’olfacte, el nas; el gust, la boca i el tacte, les mans i la pell en general.
En canvi, hi ha un sentit, que li diem sentit i no s’ensenya a l’escola. L’hem de descobrir per autoaprenentatge.
Potser perquè no s’ha trobat un òrgan concret associat, tot i que ens connecta d’una manera molt sana amb l’entorn. És un sentit molt sensible i de vegades es pot espatllar o fins i tot perdre’l, llavors ens trobem malament com si ens passés amb qualsevol dels altres, però no sabem a quin metge especialista hem d’anar. Tot i que ben segur que coneixem algunes medecines.
M’estic referint al tan necessari sentit de l’humor.
Decorat natural
Els cirerers i la prunera s’ho han copiat de les pereres i també s’han vestit de flors blanques. Més els cirerers que la prunera. Les pereres, en canvi, estan estrenant un vestit de color verd tendra primavera. La llum de la posta de sol il·lumina aquest decorat i li dona aquesta pinzellada de poesia.
Que n’és de bonica s’horabaixa!
Quins cels que es dibuixen en el cel!
Avui la lluminositat del sol rebotava en els núvols, menys en un forat per on queia a raig amb tota la seva energia.
Dels colors no en sé parlar; de blaus, blancs i grocs n’hi havia amb exuberància. Mentre mirava embadalit, un tudó ha travessat el cel i s’ha parat a la punta més alta d’un xiprer, crec que també volia sortir a la foto.
