El director de la revista Emporion, juntament amb el seu consell de redacció, han tingut la deferència de publicar-me alguns escrits d’opinió personal sobre certs aspectes que fan referència, en general, al misteri de l’existència humana al nostre planeta, el qual sempre ha sigut motiu de controvèrsia per part d’alguns que tenen molts dubtes sobre aquest fet, de moment pràcticament inexplicable.
El que és molt curiós, i que dóna per interessar-se sobre aquest tema, és la proliferació de novel·les de ciència-ficció que tracten de temes del més enllà del nostre món i que, transformades en pel·lícules (tipus La guerra de las galàxies, Aliens, etc.), quan han sigut projectades han omplert les sales del món.
Tothom somia que hi pot haver quelcom amagat dintre del cosmos, i que espera, i que espera que anem al seu encontre per descobrir-lo.
Actualment, la tècnica moderna permet fer passes endavant en l’exploració del cosmos per intentar esbrinar quelcom més sobre aquest misteri, però la veritat és que ni les ments més privilegiades actuals poden desenredar el gran entrellat que, dia a dia, se’ls presenta més complicat a mesura que van avançant més enllà.
Estic segur que per a alguns d’aquests savis ha de ser molt frustrant no poder trobar la clau per obrir aquesta porta descomunal que ens permetrà contemplar l’univers, i poder endinsar-nos preferentment en el seu.
De moment, els impacients el que ha de fer és tenir paciència, i esperar futurs esdeveniments que ens puguin clarificar una mica més aquest embolic que tenim dintre el cervell, però molt em temo que encara hi ha un llarg camí per recórrer i la meva generació, i segurament unes quantes més que vindran darrere, no hi serem per veure-ho.
Per un altra part, i fent un gir de noranta graus, ens trobem amb una gran massa de persones que professen alguna creença religiosa i, quan toques aquest tema, tiren pel dret dient que tot plegat és un misteri i que hi ha un ser superior que ho governa tot, el qual, per les circumstàncies que siguin, de moment no sembla que estigui en la labor de desvetllar els seus secrets, i que tindrà les seves raons per no fer-ho.
Per tant, amb aquesta manca d’informació, jo no puc discutir amb certesa si aquesta part de la humanitat té raó o no; per això, respecto molt seriosament la seva posició, que pot ser o no certa, exactament igual que la meva; o sigui, els uns anem per un camí i els altres per un altre, però són dos camins paral·lels i que ens porten a tots al final al mateix lloc.
Per tant, cal que tots plegats ens respectem i fugim (si ens deixen) dels radicalismes que durant mil·lennis han portat la humanitat a terribles èpoques de destrucció i misèria, i que sembla que en ple segle XXI hagin rebrollat de manera brutal, i tornem, mal que ens pesi, a patir les conseqüències de la injustícia, l’afany de poder i el gran egoisme que impera arreu.
Per tot plegat, després de tants segles de despropòsits, ja seria hora que si hi ha algú que segons els creients té un poder infinit, vingués a fer-nos una visita per fer una mica d’endreça i posar ordre dintre d’aquest desconcert humà.
Però mentre això no passi, tinguem paciència, i esperem que els catòlics, els musulmans o els que siguin tinguin raó, i quan anem a l’altre barri puguem gaudir, segons ells, d’una eterna felicitat que, en gran part, ens ha sigut negada en aquest maltractat planeta.
