Ens trobem en temps de fer balanç i propostes per a l’any que comencem. Pel que fa a la Unió Europea, el balanç del 2013 té llums i ombres. A causa de la situació econòmica que travessem, convé veure el got mig ple, perquè la societat necessita confiança, essencial per crear, per invertir, per remuntar, per prendre decisions… i és el que es vol aconseguir amb les reformes que s’estan fent a l’entorn de l’economia de la UE. Es volen arreglar els problemes de fons i establir un escenari en el qual els actors econòmics, les empreses i també la ciutadania percebin que la situació millora i, per tant, tinguin confiança per crear noves empreses i generar llocs de treball. Els indicadors ens mostren símptomes de recuperació, però de ben segur que encara es tardarà perquè es noti en l’economia real.
En el marc polític, la UE, després d’evidents absències i fracassos, ha sabut ser present i influent en l’acord amb l’Iran i a Ucraïna. Naturalment, queden aspectes que el 2013 no veurà solucionats i que són, juntament amb els esmentats, els reptes per a l’any que entrem. Així, a més d’incidir en la sortida de la crisi econòmica, incrementant els esforços per avançar cap al govern econòmic europeu, amb coordinació fiscal i pressupostària i amb unió bancària, també convé no defallir cap a la unió política, essencial si és vol una economia forta, però això es veu més lluny, perquè els interessos són molt diferents entre els vint-i-nou estats membres. Altres reptes importants són consensuar acords en la política d’immigració que evitin el dramatisme que hem vist personificat a Lampedusa, i que obliga la UE a buscar fórmules eficaces per gestionar l’emigració entrant i la que ja està a la UE. I també convé avançar cap a una política energètica comuna que permeti garantir el subministrament de l’exterior i eviti acords bilaterals que afebleixin la posició de la UE en aquesta important matèria. I, com a fet puntual que passa cada cinc anys, el mes de maig tindran lloc unes noves eleccions al Parlament Europeu, molt importants pel que representa per a la ciutadana, perquè en aquesta ocasió els partits polítics presentaran el presidenciable de la futura Comissió Europea, i importants també per la diversitat de partits que s’hi presentaran, alguns euroescèptics, motivat en part pels desastres de la crisi, que dóna peu al populisme fàcil.
Amb tot això, el més important és que la ciutadania percebi les eleccions al PE com a seves i vagi a votar en massa, que a més és un signe de democràcia. I, democràcia també ho seria que les societats poguessin votar qualsevol aspecte que consideressin adient, com podran fer els ciutadans d’Escòcia, però no està tan clar que ho puguem fer els catalans. En aquest escenari, la UE hauria de trobar la solució per l’encaix de les realitats nacionals que cerquen el seu espai en el si de la UE. Esperem que guanyi la democràcia i que el 2014 generi força als mandataris i ciutadans europeus per assolir amb èxit els reptes que la UE té sobre la taula. Si és així, en dirà bé la ciutadania europea i també el món.
