Fa uns quants dies, uns familiars de Badalona ens van convidar a visitar el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Accedint-hi amb cotxe, una carretera acceptable et farà arribar al lloc en tan sols deu minuts escassos del centre de Badalona.
Fundat l’any 1416, i situat en un indret aïllat al sector de la serra de Marina, només d’arribar-hi crida l’atenció que a tan poca distància d’una gran ciutat puguis trobar la pau i el silenci que es respira en aquell indret.
El primer cop d’ull a la façana, llevat de la torre de defensa de quatre pisos amb una galeria superior, construïda a l’angle sud-oest fora del recinte tancat, no hi veus gaire res que destaqui; les parets revocades són com un embolcall discret de tot el que amaguen dintre. Per un curt passadís d’entrada al costat de la torre, s’accedeix a una gran esplanada on els ulls se te’n van directament cap a una gran portalada gòtica que ens donarà l’entrada a l’edifici; una vegada dintre, no s’han de fer gaires passos per arribar al cor del monestir, un meravellós claustre construït a finals del segle XV, situat com era costum al mig del edifici. Actualment, se’n conserven tres galeries de dues plantes; les seves velles pedres, bastant ben conservades, traspuen història per tots cantons; al pis inferior, de voltes gòtiques nervades, els arcs arranquen d’unes mènsules esculpides que representen escuts d’armes, retrats de benefactors i personatges relacionats amb el monestir, entre els quals podem trobar els Reis Catòlics, Colom, Carles I i Ramon Llull, entre altres. Les claus de volta, també esculpides i policromades, ens mostren figures de sants o escuts heràldics. Al jardí del pati central que delimita el claustre, hi destaquen un gran arbust de murtra de més de cent-quaranta anys, un pou i un brollador amb forma d’estrella vuitavada decorada amb caps de lleó que data de començament del segle XVI. A la resta del monestir, es conserven també amb prou bon estat algunes dependències monacals, el celler i una gran sala de vint per sis metres que feia la funció de refectori o menjador del monjos i que avui dia està destinada a la celebració del culte religiós; aquesta sala està coberta per tres voltes de creueria amb claus esculpides i policromades; la del mig representa sant Jeroni, i l’altra porta escrit “Joannes me fecit”, fent referència al rei Joan II, benefactor de monestir.
L’any 1835, amb la desamortització de Mendizábal, el monestir va ser exclaustrat, assaltat i incendiat. El resultat de tot això va ser que es va perdre l’ala dreta del claustre, i de l’església d’una sola nau només en va quedar l’absis i les capelles d’un costat, que es conserven en bastant mal estat.
La relació dels Reis Catòlics i Colom amb el monestir arranca quan el rei Ferran el Catòlic, el 7 de desembre de 1492, fou ferit en un atemptat perpetrat a Barcelona; el monarca, juntament amb la seva esposa, Isabel de Castella, van passar uns dies recuperant-se al monestir i va ser allí, l’abril de 1493, on van rebre Cristòfor Colom a la tornada del seu primer viatge a Amèrica.
Actualment, Sant Jeroni de la Murtra presenta una important activitat religiosa i secular. És la seu de l’àmbit de repòs religiós i cultural Francesca Güell. Hi tenen també la seu i les instal·lacions l’associació cultural Universitas Albertiana i la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra, que ha condicionat les sales Ramón Pañé per a usos culturals i museístics.
El monestir disposa de vuit cel·les on es poden allotjar les persones que vulguin practicar uns dies la soledat i el silenci.
Els responsables del monestir, juntament amb l’entitat Amics de Sant Jeroni de la Murtra, organitzen en el recinte un ampli ventall d’actes i activitats a fi i efecte de recaptar els fons necessaris per portar a terme algunes reformes que amb caràcter urgent necessita l’edifici. Les petites reparacions, treballs de jardineria, fusteria, restauració de mobles ─quasi tots provinents de donacions─, guia per a les visites, i d’altres, les realitzen desinteressadament un grup de persones voluntàries.
Si alguna vegada aneu a Badalona, disposeu de dues hores i encara no coneixeu el monestir, val la pena anar a veure aquesta joia amagada entre muntanyes, que com a tants altres llocs de Catalunya s’hi pot tocar la història.
