Cada poble necessita reafirmar la seva personalitat, la seva Veu!
I en els anys 60, en ple franquisme, sorgeix Salvador Espriu. Recordem-lo amb els que varen musicar la seva poesia. I fem-ho amb Raimon. Ell és la Veu que proclama el Verb d’Espriu. El cantant valencià el visitava ara fa cinquanta anys. Motiu: donar-li a conèixer Cançó de capvespre. Volia que sentís el primer poema que d’ell havia musicat. Ho relatava en una recent entrevista a TV3. Trobada que va tenir possiblement ampli efecte en el reconeixement del públic, per la musicació que va fer dels poemes d’Espriu.
Recordem-ne alguns fragments:
Cançó d’albada/ Desperta, és un nou dia,/la llum/del sol llevant, vell guia/pels quiets camins del fum./ No deixis res/per caminar i mirar fins al ponent./Car tot, en un moment,/et serà pres.[…]
Cançó de capvespre/ S’enduien veus d’infants/el sol que jo mirava./Tota la llum d’estiu/se’m feia enyor de somni./El rellotge, al blanc mur,/diu com se’n va la tarda./S’encalma un vent suau/pels camins del capvespre. […]
Cançó de la mort a l’alba/ Petita barca/damunt la mar/corre fortuna/llevantejant./Quan esdevinguis /riu de negat,/per on sabries/passar-lo a gual? […]
Cançó de la mort callada/ Pregunten: “Et lamentes/quan t’és donat el càntic?/Nosaltres acceptem/
aquesta mort callada./Humilment estimem/la nostra mort.[…]
Cançó de la mort resplendent/ Fortunes de mar/se m’emportaran./No podràs/orsejar sense perdre,/
un a un, blanc veler,/tots els pals./Per l’engany/de la llum de migdia,/ets sobtat presoner/d’un vell cant. […]
Cançó de la plenitud del matí/ Llum de retorn de barca:/la solitud guanyada./A l’or caminat del dia,/
llum de retorn de barca./Sóc. I en un lleu, benigne/hàlit de vida d’aire,/per mar i somnis duia/la solitud guanyada. […]
Cançó de la vinguda de la tarda/ Una a una,/en els meus ulls ordeno/les vides conegudes./Casa, carena, barca,/ample respir de l’aigua,/clara rosa. Amb paraules/sempre noves vestia/la tarda ja nascuda. […]
Cançó del matí encalmat/ El sol ha anat daurant/el llarg somni de l’aigua./Aquests ulls tan cansats/
del qui arriba a la calma/De terra endins, un cant/amb l’aire l’acompanya:/”Et perdràs pel camí/que no té mai tornada”.[…]
Cançó del pas de la tarda/ Entra la tranquil·la tarda/pel fosc camí de la mirada./Enllà del mar ben treballat/pels bous del sol, endins del blat,/quan més perfecta mor la flor/a l’aire lleu, pel gran dolor
d’aquest camí de la mirada,/se’n va la tranquil·la tarda. […]
Cançó del triomf de la nit/ On l’or acaba/tan lentament, banderes/nit enlairada./Escolta una remor/
de moltes aigües:/amb el vent, contra tu,/cavalls salvatges. […]
Diré del vell foc i de l’aigua/Si crema molt la neu,/glaçava més la flama./Diré de l’espasa i de l’aigua./
Si m’ha ferit la font,/em guarirà l’espasa. […]
El meu poble i jo/Bevíem a glops/ aspres vins de burla/el meu poble i jo/Escoltàvem forts/ arguments del sabre /el meu poble i jo. […]
He mirat aquesta terra/ Quan la llum pujada des del fons del mar/a llevant comença just a tremolar,/
he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra./Quan per la muntanya que tanca el ponent/el falcó s’enduia la claror del cel,/he mirat aquesta terra,/he mirat aquesta terra. […]
I beg your pardon/ Quan el centre del món/no ets ben bé tu/(per més que en tinguis la il·lusió),/si et desvetllaven enmig de la nit,/no vulguis preguntar-te per què vius:/distreu-te rosegant l’ungla d’un dit. […]
Indesinenter/ Nosaltres sabíem/d’un únic senyor/i vèiem com/esdevenia/gos./Envilit pel ventre,/per l’afalac al ventre/per la por,/s’ajup sota el fuet/amb foll oblit/de la raó/que té. […]
Inici del cantic en el temple /Ara digueu: “La ginesta floreix,/arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar/el blat madur i amb ell, les males herbes.” […]
Just abans de laudes/ Benignament sóc ara guiat/enllà del vell origen de les aigües,/on ja no sento la contínua font./Quan els purs llavis reposin, cansats/de la vigília del tercer nocturn/començarà l’ocell la clarosa lloança. […]
Nous cants de llibertat/ Els pous orbs de la nit,/palpant vels de claror,/captiven la finor d’un cel sense cap crit./Dreçava jaç el vent/en l’amplitud. Ocells/no rondaran penells/de l’alta llum clement.
Per ser cantada en la meva nit/Perdut en l’aigua/callada del meu somni./Jo sol, i l’ombra/dels xiprers, que m’espera/mirall endins de l’aigua/del meu somni. […]
Però en la sequedat arrela el pi/crescut des d’ella cap al lliure vent/que ordeno i dic amb unes poques lletres/d’una breu i molt noble i eterna paraula:/m’alço vell tronc damunt la vella mar,/ombrejo i guardo el pas del meu camí, […]
Petita cançó de la teua mort/La teva mare broda/en el carrer de l’Om./La teva mare broda,/broda claror./La teva mare canta/ una cançó,/la vella història trista/d’un gran amor. […]
Potser arran de l’alba/ Aprèn l’aspra lliçó/d’aquells que t’han portat/d’un fi batec el do/del vent de llibertat. […]
Enguany les grans veus de la cançó en català varen posar una nota musical al marc poètic de l’any Espriu. No podem oblidar les aportacions de Marina Rosell, que va cantar La barca dels temps, que ella mateixa va musicar, i Les roses recordades, de El caminant i el mur. Ni l’actuació, a la plaça de la Catedral de Barcelona, de Maria del Mar Bonet, amb obres d’Espriu i de Bartomeu Roselló-Porcel, que va posar una meravellosa nota musical als poemes d’ambdós poetes. I per finalitzar, assenyalar que el dia 10 de Juliol, data del centenari, TV3 ha transmès El Concert del Centenari de Salvador Espriu, que ha tingut lloc a Arenys de Mar a la plaça de la Sardana, la seva Sinera on es va recordar el seu naixement a Santa Coloma de Farners, la seva vida i la seva obra.
