Les torres del cel és el llibre de Coia Valls on ens explica els orígens del monestir de Montserrat, que enguany celebra el seu mil·lenari. Val a dir-hi, però, que el primer monestir a la muntanya no fou el de Santa Maria, sinó el de Santa Cecília, al segle IX i que va tenir l’origen en l’església prèviament construïda amb el mateix nom. Va ser un monestir benedictí fundat al segle X i no serà fins un mig segle més tard que d’altres monjos, benedictins també, provinents de Ripoll, no fundaran més amunt de la muntanya l’església i el monestir de Santa Maria de Montserrat.
Amb el temps i després d’alguns plets entre els dos cenobis, serà, sobretot a partir del segle XIII, el monestir de Santa Maria de Montserrat qui anirà guanyant en rellevància davant del de Santa Cecília, que ja al XIV entrarà en decadència i acabarà convertint-se en una mena tan sols de parada i fonda abans de no arribar a Montserrat.
Perdut en el temps la gairebé totalitat del claustre, l’església del monestir de Santa Cecília, no la primitiva pre-romànica, sinó la posterior del segle XI romànica, va ser restaurada l’any 1928 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Pocs anys més tard, al 1940, s’hi van establir, aprofitant l’indret, dues comunitats de monges benedictines, provinents de Barcelona i Mataró, on van restar fins al 1954, data en la qual es van traslladar al Monestir de Sant Benet de Montserrat, passant amb això Santa Cecília durant molt de temps, a ser un simple refugi per a excursionistes.
Al llarg d’aquests onze segles que ens separen dels seus inicis, Santa Cecília de Montserrat ha continuat sent principalment un lloc de culte i d’espiritualitat, i on, a més a més, des de l’any 2015 acull l’Espai d’Art Sean Scully, després d’una restauració de l’edifici feta per l’arquitecte Xavier Guitart. El pintor Sean Scully ha fet una intervenció respectuosa amb l’arquitectura de l’interior a partir de pintures murals, pintures al fresc i vitralls. Fill d’Irlanda, va conèixer Montserrat quan va viure a Barcelona l’any 1992. Va ser llavors quan, arran de la seva primera visita a santa Cecília, va pensar que li agradaria de fer-hi un treball pictòric.
Mentrestant, Sean Scully és l’exposició que aquesta primavera es pot contemplar a La Pedrera-Casa Milà de Barcelona. És una retrospectiva d’aquest artista abstracte, amb pintures, escultures, dibuixos i fotografies. Les franges horitzontals de colors que es fusionen unes amb les altres són la característica de la seva pintura. Recorden l’art del seu admirat pintor de referència Mark Rothko.
Si des de l’exterior, l’aparença de Santa Cecília mostra l’església romànica, a l’interior, amb les seves tres naus, l’art contemporani es fusiona creant un espai d’art i espiritualitat. La fusió entre antiguitat i modernitat mostra una gran valentia. Exceptuant els petits frescos, les obres estan exposades de tal manera que no alteren els murs. Els vitralls són petits també, de color groc, vermell i blau, i cadascun amb tonalitats de la mateixa gamma. Igual que les franges de colors de la pintura, a totes elles s’hi poden contemplar matisos que donen calidesa.
La pintura permet a l’artista de fer un homenatge a la patrona de la música, Santa Cecília, en una obra plena del vermell que simbolitza el seu martiri. Els blaus marí, turquesa i cobalt són els protagonistes d’una altra obra en la qual simbolitzen el mar mediterrani. Els matisos d’ocres, terres, sienes, daurats, blancs, grisos i negres tenen un significat que se’ns explica un a un durant la visita davant de cada creació.
L’Espai d’Art Sean Scully atreu i deixa petjada en l’ànim de qui el contempla amb calma. El fet que estigui envoltat d’una naturalesa tan especial i única com les muntanyes de Montserrat, i en un espai emblemàtic per a la història de Catalunya, fa que aporti encara més bellesa.
