Malgrat que l’exhibició de les obres de la col·lecció Shchukin a la Fundació Louis Vuitton de París s’acabava el cinc de març d’aquest any, em sembla convenient ressaltar aquesta mostra pel que tenia d’única i irrepetible. En aquesta fundació, amb el títol de “Icones de l’art modern” (1) s’hi exposen 161 obres mestres d’un període cabdal de la història de la pintura moderna, totes elles pertanyents a la col·lecció d’art que entre 1889 i 1914 va crear el mecenes rus Serguéi Ivanovitch Shchukin.
Shchukin, membre d’una família de l’alta burgesia, es va començar a interessar per la pintura moderna arran dels seus viatges de negocis a París com a industrial del tèxtil. A la seva família ja hi existia la tradició del col·leccionisme per part d’un oncle seu que reunia grups d’intel·lectuals i artistes, com també per part dels seus germans, un dels quals, Ivan, s’instal·là definitivament a París on creà un cercle freqüentat per artistes russos, així com també per Renoir, Rodin i Degas. Un altre germà seu, Piotr, viatjà igualment a París i començá a col·leccionar quadres de pintors impressionistes. És a partir de 1889 que Serguéi I. Shchoukin inicia la seva col·lecció entrant en contacte amb els marxants més importants del moment. El seu germà li presenta Paul Rurand-Ruel i posteriorment fa la coneixença d’Ambroise Vollard, Sagot, Kahnweiler i d’amics com Leo i Gertrud Stein, a la vegada amics de Matisse i Picasso. Shchukin inicia un periple personal de recerca de la bellesa pictòrica, no sols anant a trobar lo que a ell li agrada, si no lo que ell creu que li ha d’agradar, amb un procés d’aprenentatge i aprofundiment de la seva visió de l’art. En aquest sentit, es pot considerar el mateix Matisse com un dels seus mentors, amb qui va mantenir uns vincles molt personals i directes. Una relació que el portà a fer-li encàrrecs per endavant, d’obres tan emblemàtiques com “La dansa” i “La música”. L’any 1911 Matisse visita el palau Troubetskoï on viu Shchukin i li reorganitza la col·locació dels seus quadres.
La vida de Shchukin, per altra banda, no està exempta de drames personals ; la desaparició d’un fill als disset anys, la mort prematura de la seva dona dos anys més tard, el suïcidi dels seu germà Ivan farcit de deutes i encara posteriorment el d’un altre fill seu, Grigori. Aquest darrer fet, el va decidir a crear l’Institut de Recerca Psicològica per Adolescents.
Però malgrat tantes desgràcies i després d’un retir al Monestir de Santa Caterina del Sinaí, decideix refer la seva vida. Home lluitador ( va tindre de superar un greu defecte de tartamudeig ) i de curiositat insaciable, segueix adquirint pintura moderna per acabar completant la seva col·lecció cap el 1914. Abans, el 1912, li compra al seu germà Piotr les millors obres impressionistes de la seva col·lecció. En aquest curt període d’uns setze anys, va reunir obres de grans mestres de la pintura, entre altres : vuit Cézannes, tretze Monets, setze Gauguins, trente-set Matisses i cinquanta Picassos. Poques vegades un home ha construït una col·lecció d’aquesta envergadura, totalment identificada amb la pintura que li era coetània.
El 1918, amb la seva nova esposa i la seva filla abandona Rússia, on deixa el llegat importantíssim de la seva col·lecció. L’octubre del mateix any es nacionalitza la col·lecció i a partir de 1920 s’exposa en el museu de la Nova Pintura Occidental.
Amb el canvi de paradigma artístic dels any vint, en acabar la primera guerra mundial, Shchukin no sembla seguir interessat a prosseguir col·leccionant art. Des d’aleshores viu reclòs amb discreció i amb un cert allunyament dels cercles artístics, fins del mateix Matisse. Passa uns primers anys a Niça i el 1921 es trasllada París, on compra per darrera vegada pintura per casa seva ; obres d’Henri La Fauconnier, Raoul Dufy i una gran aquarel·la de Pere Pruna.
La col·lecció es divideix per decret el 1948, separant-la també del llegat de Morozov, un altre gran col·leccionista rus. Actualment, l’esplendor de la col·lecció Shchukin es pot veure al Museu de l’Estat de l’Ermitage de Sant Petersburg i en el Museu de l’Estat de Belles Arts Pouchkine de Moscou.
Referències:
(1) Connaissance des arts /hors-série. Icônes de l’art moderne. La collection Chtchoukine. Fondation Louis Vuitton.
(*) Caputxina o Murrissà : planta trepadora que es cria en testos i jardins
