Sortida de Gent del Ter per la zona cremada de les Dunes el juliol del 2021
Sortir a caminar per la zona cremada de les Dunes és una trobada amb la vida i la mort, la negror dels pins i dels brocs que entrebanquen, contrasten vivament el verd fresc dels brots que rebroten, els espàrrecs, els marfulls, el llentiscle, el garric, el romaní… tot sota la volta blava del cel. Aquesta bellesa espectral i silent tan sols és comparable amb el paisatge del paratge nevat.
Hem anat a reconèixer el paisatge de generacions pretèrites, de tanta feina feta, ignota per amagada sota la bardissa de la duna fixada i assilvestrada. Com eren capaços de treballar tant, manualment? Hem recorregut els camins i les feixes d’antigues vinyes i olivars amb les seves barraques i altres estructures necessàries per feinejar.
Ara, un cop al descobert, creiem que aquesta meravella de patrimoni de pedra seca s’ha de mantenir i preservar, per tant demanem que se sigui molt curós a l’hora de fer treballs forestals en aquesta zona.
En aquesta passejada hem anat trobant un laberint de pedra seca, el que foren camins de gran recorregut de l’època, corriols, escaletes… tot ens transporta a un altre temps en què no calia fer dieta ni gimnàstica per mantenir la línia. L’estructura més espectacular és el forn de calç de Roca Galera, situat en el glassis, sota unes parets seques desestructurades que segurament ja s’havien fet servir per obtenir calç. Quant a les barraques, n’hi ha de diferents tipologies, una de molt bufona amb la porta cara Nord, cosa inusual; moltes de quadrangulars i rectangulars on s’aprecia una curosa construcció, amb unes grans lloses planes fent de teulada, una de cònica amb segon nivell i les de paret tipus fornícula de dimensions prou amples per oferir sopluig. Patim per la posició amenaçadora dels pins cremats en aquest pendent, per si la propera tramuntanada els caigués al damunt i les esbotzés.
L’incendi ens brinda un últim regal, hem entrellucat uns ceps que rebroten, d’un verd tendríssim. Qui sap si són espècies supervivents a la fil·loxera i podrien tenir tant valor com les que els vinyaters de Calonge han trobat o com les que van sobreviure a l’erupció del Vesuvi a Pompeia, de les quals s’obté el reconegut vi Lacryma Christi.
El nostre terme municipal està ple de tresors amagats. Com deia un bomber jubilat que compartia aquesta sortida, sempre hi ha hagut focs a la natura; si no són intencionats, malgrat l’impacte inicial, també hi podem trobar aspectes positius: per una banda després d’un foc descobrim els secrets del bosc i per l’altra s’afavoreixen altres espècies com l’alzina i l’ullastre.
Maria Lloveras GENT del TER
