Apartaments, hotels, xalets, càmpings… el litoral de la Costa Brava fa anys que desapareix sota el ciment. Cada cop queden menys zones verdes: les pinedes, els boscos, les cales i els camins de ronda estan amenaçats per l’especulació urbanística que construeix sense mesura i destrossa el nostre patrimoni natural, sovint incomplint lleis i normatives. Per fer-hi front, ara fa cinc anys, va néixer la plataforma SOS Costa Brava, una federació d’entitats que treballa per frenar l’especulació urbanística i la construcció al litoral. La federació és políticament i econòmicament independent i se sosté gràcies a les entitats i les donacions de protectors particulars, persones compromeses amb el medi ambient i la seva protecció. Aquest divendres 4 d’agost a les 18 h, SOS Costa Brava celebra el seu cinquè aniversari en un acte al Museu de la Mediterrània obert a tothom. Emporion ha pogut parlar amb la presidenta de la federació, Irene Gisbert.
Celebreu cinc anys. Com ha evolucionat el problema de l’especulació urbanística a la Costa Brava des del 2018 fins ara?
L’any 2018 ens vam preocupar perquè semblava que s’havia acabat la crisi del 2008 i de cop van començar a aparèixer grues per tot arreu. El problema de la Costa Brava és que moltes zones verdes i pinedes estan catalogades com a sòls urbans i, per tant, quan algú vol carregar-se-les per construir-hi, ho té molt fàcil. Per això, ens vam reunir 25 entitats a Pals per intentar aconseguir que la Generalitat fes una moratòria i un Pla Director Urbanístic (PDU) per tal que no es pogués construir més al litoral. Al principi ens van dir que érem uns exagerats, però llavors la Generalitat va fer una primera moratòria que protegia els primers 500 metres de litoral i una segona que protegia determinats espais. Es va deixar cinc municipis, però va protegir gran part de la zona. A partir d’aquí, la Generalitat va començar a preparar el PDU.
Un PDU que es va aprovar el 2021 i va aturar la construcció de quinze mil habitatges.
Sí, el PDU va desclassificar gran part del que nosaltres anomenem “falsos sòls urbans”, és a dir boscos que estan classificats com a urbanitzables, però que en realitat no haurien de ser-ho: la classificació no concorda amb la realitat. Estem molt contents, perquè quan portem casos a judici ens hi podem estar deu anys i amb aquest PDU vam aconseguir d’una estacada aturar quinze mil vivendes. Es van protegir zones com Aiguafreda, a Begur, que és l’única zona verda que queda al municipi; Cadaqués, on es va aturar la construcció a una determinada alçada, i la zona de la Riera del Molinet a Castell d’Aro. A més, es va aturar el projecte de l’autopista del Maresme, que havia d’entrar a Blanes i arribar a Lloret. Tot i això, queda molta feina a fer perquè a la Costa Brava encara hi ha un potencial de creixement d’entre 30 i 40 mil habitatges més.
“A la Costa Brava moltes zones verdes i pinedes estan catalogades com a sòls urbans, per tant, quan algú vol carregar-se-les per construir-hi, ho té molt fàcil”
Des de SOS Costa Brava aposteu per la creació d’un Conservatori del Litoral. Què vol ser aquest organisme?
Plantegem una figura similar al Conservatoire du Littoral que tenen a França. Demanem que la Generalitat creï una entitat independent que es dediqui a comprar sòls a primera línia de mar per protegir-los. Això es va aprovar fa tres anys, però el procés està sent molt lent i encara no està redactat. Inicialment, la Generalitat volia que el Conservatori formés part de l’Agència Catalana de la Natura, però nosaltres ens hi vam oposar, perquè el cas del litoral català és peculiar en relació a la resta de natura de Catalunya i si ho ajuntéssim tot, el litoral quedaria en desavantatge. La costa és el lloc on hi ha més pressió urbanística perquè tothom espera tenir una casa amb vistes al mar i, ara mateix, el primer quilòmetre de franja marítima està en risc de desaparèixer sota el ciment.
Quines són les zones més afectades actualment?
A la Costa Brava, l’epicentre és Begur, juntament amb Cadaqués; allà s’està edificant per tot arreu. A Begur hi ha, per exemple, els jardins de Sa Riera Living amb 52 xalets. Abans era una pineda verda amb pendents del 20% i ara mateix és un bloc de ciment horrorós. També hi ha la pedrera S’Antiga que es va tancar el 2002, però no s’ha renaturalitzat. La llei diu que qui explota una pedrera té l’obligació de renaturalitzar-la després, però en comptes de fer això, l’Ajuntament va decidir urbanitzar-la i permetre-hi un projecte de fins a 24 habitatges. Un altre punt és el Puig Montcal, que té unes parcel·les de luxe a sobre d’Aiguablava amb molt bones vistes i, per tant, molt cares. Les parcel·les que estan més amunt són zona protegida per llei, però l’Ajuntament ha permès que s’hi edifiqui.
L’Ajuntament de Begur no compleix la llei?
En el cas del Puig de Montcal, Fiscalia va considerar que hi podria haver indicis de prevaricació i ho ha portat al jutjat de La Bisbal. Des de SOS Costa Brava demanem que es compleixin les normatives i que totes aquelles lleis que s’han creat per intentar que hi hagi uns criteris urbanístics sostenibles es mantinguin, però sembla que els Ajuntaments no tenen aquesta sensibilitat i incompleixen una vegada i una altra les normatives que hi ha. I ara hem parlat de Begur, però podríem continuar amb Palafrugell i la platja del Golfet que uns russos volien convertir en una mansió de mil metres quadrats, o la muntanya de Sant Sebastià on hi ha previst aixecar 48 habitatges; podríem parlar de Palamós i la pineda d’en Gori on ja s’han construït dos edificis i n’hi falta un tercer; de Llançà, que té una zona de litoral llarguíssima i està tota edificada, o de Platja d’Aro. Platja d’Aro és una de les zones que més ens preocupa perquè només hi queda un petit reducte de zona verda a la desembocadura del Ridaura i la proposta que hi ha ara mateix és ampliar la marina del Port d’Aro, fer-hi 250 amarraments nous, 340 habitatges i un hotel. A cada espai verd que hi ha, els especuladors i les empreses de construcció intenten edificar-hi.
“Cal que els Ajuntaments entenguin que la seva feina és protegir el bé comú i no facilitar que uns quants es puguin enriquir”
Qui té el poder d’aturar-ho i protegir aquestes zones?
Els ajuntaments tenen molt de poder. Nosaltres hem començat parlant amb la Generalitat perquè és més senzill negociar amb un sol interlocutor que amb 22, i la Generalitat ens ha respost bé, ha fet el PDU i està tramitant el Conservatori del Litoral. Però ara falta que tots els ajuntaments refacin el seu POUM i l’adeqüin al PDU ja que, en la majoria dels casos, són els ajuntaments qui dona les llicències. Ara mateix, tenim molt pocs municipis que protegeixin el seu entorn i les seves pinedes. A la majoria els sembla bé que es construeixi de manera constant i es destrueixi la natura. Nosaltres entenem que això no pot ser, cal que els ajuntaments canviïn la seva sensibilitat i entenguin que la seva feina és protegir el bé comú i no facilitar que uns quants es puguin enriquir.
Entenc que no ho fan perquè hi tenen interessos econòmics.
Els ajuntaments tenen una forma de finançament que va molt lligada a la construcció, aquest és el problema. Si tinguessin altres formes de finançament, segurament no haurien de destrossar el territori. Han d’organitzar-se, repensar-se i entendre que s’ha de ser valent i aturar les llicències per construir.
A part de l’impacte paisatgístic i ambiental evident, quines altres implicacions tenen totes aquestes construccions al litoral?
En tenen molts, per exemple, augmenten el preu de l’habitatge. Ara no parem de sentir habitants i joves de la Costa Brava que necessiten habitatge, però no hi tenen accés perquè no poden assumir els preus que es demanen. Qui està llogant i comprant, ara mateix, les cases de la nostra zona són persones amb un poder adquisitiu altíssim, que viuen a París, a Noruega, a Suïssa… Hem de canviar la política. Nosaltres estem d’acord que la Costa Brava tingui turisme, però no pot ser que no s’hi pugui viure. I no es tracta de començar a fer habitatge social, es tracta de bloquejar els preus desorbitats dels lloguers i que no tot puguin ser segones residències. Necessitem que els nostres pobles estiguin vius i que els nostres fills hi puguin viure.
El fet que aquests habitatges tinguin preus tan desorbitats, també provoca que molts no s’arribin a vendre mai, quedin buits i es vagin deteriorant. Té sentit continuar construint a la Costa Brava quan tenim tantes cases buides?
No té cap sentit. Els municipis haurien d’apostar per restaurar habitatges i no construir-ne de nous, tant a la costa com al nucli urbà. A l’Empordà hi ha municipis molt poc habitats amb cases precàries perquè han quedat envellides. S’haurien de rehabilitar per tal que els pobles no es morin per dins. I s’hauria de fer el mateix amb les urbanitzacions que han quedat pràcticament abandonades o que s’utilitzen molt poc. Nosaltres tenim molt clar que no volem ni un pam més de ciment, ja hem superat per molt la capacitat de càrrega de la Costa Brava.
“Nosaltres estem d’acord que la Costa Brava tingui turisme, però no pot ser que no s’hi pugui viure, cal bloquejar els preus desorbitats dels lloguers”
Tots aquests espais naturals en què s’ha construït i les edificacions s’han abandonat, es poden recuperar com a zones verdes o les hem perdut per sempre?
Nosaltres som optimistes i ens agradaria molt que, per exemple, Sa Riera Living a Begur s’acabi enderrocant i es renaturalitzi tota la muntanya. Sabem que és una carrera de fons i que potser passaran 20 o 30 anys, però nosaltres continuarem lluitant per aconseguir-ho. Des de SOS Costa Brava fem prevenció i intentem que tot allò que no s’ha destrossat es protegeixi, però evidentment, també lluitem per protegir i recuperar tot allò que ja s’ha construït.
També feu campanyes de sensibilització entre la població i a les escoles. Creieu que hi ha prou consciència del problema que suposa l’especulació urbanística?
Si els ciutadans de la Costa Brava ho tinguessin tan clar com nosaltres, segurament a les eleccions municipals no guanyaria qui guanya ara. En alguns casos sí, però en la majoria no. Encara falta molta pedagogia i que la gent sigui conscient que no podem explotar el nostre entorn, que l’hem de protegir. Nosaltres som natura, per tant, atemptant contra ella, estem atemptant contra nosaltres mateixos. A SOS Costa Brava entenem que la pedagogia és bàsica. Podem portar els casos als tribunals, però si la població viu al marge de la nostra lluita, no serveix de res. Cal que la gent es sensibilitzi i entengui perquè estem lluitant. Si tenim la població del nostre costat, ho tindrem guanyat.
Creieu que arribarà el dia que aconseguirem aturar l’especulació urbanística i la vostra tasca ja no serà necessària?
No crec que desapareguin els especuladors. N’hi ha hagut sempre al llarg de la història de la humanitat, gent que s’ha fet rica a costa dels altres i de la natura, per tant, és difícil. SOS Costa Brava seguirà aquí per protegir els espais i fer contenció, per sensibilitzar els habitants de la zona i també qui ens governa.
