“Per la mort de Déu”
Torroella de Montgrí (2012)
Eduard Batlle i Basart (1987)
Teatre
L’obra de teatre Per la mort de Déu es va estrenar per primera vegada el 3 d’agost de 2012, al Cine Petit de Torroella. L’èxit va ser tal que es va representar dues vegades més per exhauriment d’entrades. Es tractava del primer text escrit d’aquest gènere d’Eduard Batlle i Basart, que ja havia guanyat cinc vegades el premi Càlam de relats curts. La seva incursió a les arts escèniques no és nova, ja que sempre ha participat d’altres activitats culturals, teatrals o musicals (Matats). A més a més d’escriure-la i dirigir-la, l’autor va intentar formar part del repartiment, encara que finalment la van protagonitzar Josep M. Surroca, Susanna Bautista, Joan Margall, Salvador de Ros, Àlex Moreno i Josep Agudo, grup que va originar Teló Esquinçat.
La comèdia Per la mort de Déu està inspirada en la personalitat de Josep M. Surroca quan l’autor, al bar Nafent, li va manifestar que el veia com un Papa, al qual en Surroca va contestar que ja ho havia sigut quatre vegades i no ho volia ser més, en el sentit de la seva paternitat de tenir quatre fills. Arran d’aquesta anècdota, en Batlle es va posar a redactar la peça, que va finalitzar en tres dies.
La trama se centra en l’elecció d’un nou Papa, la moral del qual no coincideix amb els dogmes de l’Església. Sobtadament, rep la visita d’un jove argentí que diu ser el seu fill. El desenllaç acaba amb l’arribada d’un nou Papa argentí que promulga la modernitat de la institució a través de noves reformes més adients al món actual. El que comença sent un seguit de gags, s’acaba convertint en una reflexió crítica de l’Església i que preludia els fets reals del nomenament del papa Francisco. També, l’Eduard es va avançar als esdeveniments de l’erupció pública dels entramats de la corrupció política nacional en l’obra Per la ment, on un governant poc íntegre acaba per confondre la realitat, oblidant el paper que interpreta. En aquest sentit, podríem dir que l’Eduard és un xic visionari de fets històrics.
En definitiva, l’autor afirma que va fer “una cosa del poble i per al poble”; sent Torroella musa i font d’inspiració. En la vila, els seus vilatans i la seva quotidianitat troba un contingut il·limitat per donar forma a la ficció. Aquesta passió pel seu entorn ha sigut recompensat per la gran acceptació dels espectadors, inclosos els tres mossens que van ser-hi convidats. Els assistents, domesticats pels propis canvis vivencials i religiosos que ha patit la societat local, poden arribar a diferents nivells d’interpretació, des de la reflexió profunda fins a un contingut purament humorístic.
Eduard Batlle diu que escriu per gaudi i per compartir-ho amb el seu públic. La seva actitud correspon a la conseqüència lògica i natural de la seva personalitat transparent, vital i enginyosa. D’invitar-nos a un univers on el drama només ocorre al cinema; al teatre i a la vida només hi ha grans moments d’humor ja que “el riure és una cosa molt seriosa”. (Groucho Marx)
Fe d’errates La vídua de Joan Regí i Boix, Maria Agustí, ens ha comentat que, davant les opinions que la fotografia publicada a la secció “Torroella, Espai d’Art”, del núm. 94 d’EMPORION, no corresponia al pont de Torroella, sinó al pont del Molí de Pals, ha cercat els negatius per comprovar-ho i confirmar que així es tracta. L’autora de l’article, Sofía Borrego, va fer l’escrit d’acord amb la foto exposada a la Biennal de Palafrugell, al catàleg fet per a tal exposició, i a l’arxiu que custodia la imatge. Aleshores, ara com ara, afirmem que la fotografia pertany al pont del Molí de Pals i demanem disculpes.
