Hem escrit aquest Editorial a la llinda d’un mes de novembre destinat a fer Història. El mes passat dèiem: “Catalunya viu un moment històric de reivindicació sobiranista”, i hi afegíem: “El procés català s’ha encavalcat amb d’altres reivindicacions, com la d’Escòcia, amb la gran diferència que la cultura democràtica britànica entén que són les urnes les que han de decidir les coses”.
Efectivament, han estat processos ben diferents. L’intent de trobar un camí català que ens portés cap a les urnes el 9 de novembre, va ser una dramàtica cursa d’obstacles que els nostres lectors coneixen bé. Els darrers dies de setembre va començar la campanya institucional de la consulta, però immediatament, sense perdre un sol dia, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs del Govern central, i el Govern català va escollir el camí de la legalitat i va suspendre les accions iniciades. Milers de ciutadans van reclamar el dret a votar davant els Ajuntaments i més de nou-cents alcaldes i representants municipals van presentar al president Mas les seves mocions favorables a la consulta. Els partits van començar reunions interminables, el president proposà un 9-N alternatiu –un “procés participatiu”- i es va esquerdar la unitat del bloc sobiranista. El diumenge 19 d’octubre unes 100.000 persones, a la plaça de Catalunya de Barcelona, van reclamar unitat i el retorn al camí de les urnes, primer pas cap a la sobirania. Els partits van reprendre els contactes i, finalment, van acordar el seu compromís per aconseguir el 9-N una gran mobilització.
Si, en escriure aquest Editorial, ni tan sols no sabíem si es podria votar, molt menys podíem especular sobre l’afluència de votants a les urnes, ni podíem imaginar un resultat. Però l’experiència fins aquell moment sí que ens havia demostrat moltes coses que ignoren a Madrid. Repassem-ne algunes.
La reclamació d’urnes per arribar a la sobirania no va sortir del president Mas, ni del Govern, ni de la cúpula dels partits. Va ser un moviment que emanava dels ciutadans. Uns ciutadans que havien sentit trepitjada la seva dignitat i no podien oblidar un seguit d’imatges barroeres: la d’Alfonso Guerra quan exhibia el seu ribot per rebaixar un ja pobre i discret Estatut, la de Mariano Rajoy quan captava signatures, per tot Espanya, en suport del recurs del PP contra aquell Estatut, ja ben rebregat, que els catalans, resignats, havien referendat (contra los catalanes, donde hay que firmar?), la dels magistrats del Tribunal Constitucional que preparaven de nou les estisores mentre fumaven un bon cigar a la plaça de toros de Sevilla. Uns ciutadans que comparaven les nostres carreteres amb les autovies gratuïtes de la resta de l’Estat, i les dificultats del corredor mediterrani amb l’extensió imparable i econòmicament irresponsable de l’AVE. Uns ciutadans que havien anat sentint, al damunt de les nostres escoles i de la nostra cultura, l’alè insuportable del ministre Wert. Uns ciutadans que, mentre suportaven severes retallades en els serveis bàsics de la sanitat i de l’ensenyament, se sentien patidors d’una solidaritat que, oblidant el principi d’ordinalitat (que aquell qui dona no quedi per sota del qui rep) duia a unes balances fiscals empobridores any darrere any.
Aquests ciutadans es veien també desemparats quan giraven la mirada cap a Europa. Al nostre Editorial del mes passat també en parlàvem: “Els catalans han sigut sempre molt europeistes i ara no poden entendre que Europa es creua de braços davant una reivindicació pacífica de democràcia, mentre acull sense problemes nous estats que van aconseguir la seva independència després de cruents conflictes bèl·lics”.
Sense arribar a estructurar un número monogràfic, alguns dels nostres col·laboradors han volgut comentar, des de diferents punts de vista, tota aquesta situació. Joan Surroca ha escrit: “Per què vull la independència”, Xavier Ferrer: “Falta més política i diversitat a la Unió Europea”, Jordi Bellapart: “Unitats”, Jaume Bassa: “La Unió Europea i el 9-N”, Josep Fuster: “Gotes d’humor”.
El mes vinent passarem revista i comentarem els esdeveniments que es vagin produint durant aquest mes de novembre històric.
