Com haureu pogut comprovar per la mateixa revista i pels diferents actes que s’han programat, aquest mes de gener s’està celebrant el centenari de la revista torroellenca Emporion.
Qui coneix una mica la història de la Vila i de la seva gent, sabrà que Torroella no és una població qualsevol. Des dels temps que es perden en el record, amb els seus alts i baixos, Torroella ha estat sempre un referent cultural per als pobles de la comarca. Cenyint-me únicament al tema del centenari, em centraré tan sols en un breu espai de temps però transcendental per Torroella, que va estar marcat per l’arribada de dos personatges singulars a la Vila; el 1911 el mestre Pere Blasi i Maranges i el 1913 el capellà Francesc Viver i Puig, com diríem ara, dos dinamitzadors culturals de primer ordre i els impulsors d’un important renaixement cultural a Torroella. Aquestes dues persones, amb visió de futur i lluny de protagonismes o ambicions personals, entre moltes altres activitats per enaltir la cultura, van tenir la valentia i la generositat de fondre les dues revistes que separadament havien impulsat, en una de nova que sota el nom d’ Emporion va veure la llum el dia 1 de gener de 1915. La gran estima que Blasi i Viver sentien per Torroella, l’ànsia inesgotable de coneixements que els movia, la passió per la cultura i el desig de fer-ne partícips els altres, van trobar en Emporion un dels vehicles ideals per fer-ho.
La revista, durant la seva llarga vida, ha passat per èpoques i situacions complexes i diverses, que van des de les d’alegria i bonança a d’altres de precarietat, adversitat i silenci, entre les quals s’inclouen dos llargs períodes de tancament, sempre per motius aliens a la mateixa; el primer d’ells, provocat per la dictadura de Primo de Rivera abasta des de l’octubre de 1923 al gener de 1932; l’altre per motius que tothom coneix des del juliol de 1936 fins al desembre de 2006. Durant els anys de la dictadura, per fidelitat a uns principis irrenunciables, m’atreveixo a pensar que es podria considerar també com un període de silenci acceptat, on es va preferir renunciar a la publicació de la revista que doblegar-se a les imposicions lingüístiques i ideològiques del franquisme. És cert que a partir de finals dels anys setanta hagués pogut renéixer amb plena llibertat, però es va haver d’esperar fins al desembre del 2006 perquè un grup de torroellencs la despertés de la letargia.
Suposo que algú, i jo entre ells, alguna vegada ens hem plantejat la pregunta: Quin sentit té una tercera època d’Emporion als anys 2000? Certament, tots sabem que és una revista en format digital, modesta, gratuïta, quasi sense publicitat, feta per persones que no són professionals de la informació, i amb periodicitat mensual, cosa que invalida el contingut de les notícies com a tal, fent que quedin relegades tan sols a la funció de situar els futurs lectors en el context i esdeveniments de l’època. Així doncs, en uns moments on la informació mundial es rep de manera quasi instantània, i la oferta de premsa i revistes de tots colors, tendències i especialitats és pràcticament inesgotable, per què una 3ª època d’Emporion? Quina justificació pot tenir?
Permeteu-me que deixi volar la imaginació i no l’aturi fins que arribi a concebre la fantasia que aquella conjunció de fets, personatges i sentiments que esdevingueren l’any 1915, van procrear al seu temps una espècie de “virus” que, després de més de noranta anys en estat latent, va tornar a contagiar a un grup de torroellencs ja de per si molt ben predisposats; el fruit d’aquest afortunat contagi, va ser que l’any 2006 es constituís l’Associació Emporion i el desembre del mateix any surtis el número 0 de la 3ª època de la revista.
Aquests amics van ser tan agosarats com per agafar la torxa i el relleu als fundadors i a tots els que durant tants anys van col·laborar a fer possible que Torroella gaudís d’una revista pròpia; no els va espantar el que en tots sentits han canviat els temps, les formes, les tecnologies o la mateixa vida, tampoc no es van conformar amb el records o la nostàlgia que pot provocar el fullejar i llegir plàcidament l’antic Emporion; no, ells van decidir tornar a materialitzar i donar vida a la revista, amb el mateix esperit, els mateixos ideals, la mateixa il·lusió i les mateixes ganes que els fundadors; malauradament com sol ser habitual en totes aquestes tasques, també amb un mitjans molt precaris.
Afortunadament, al nostre poble comptem encara amb persones tan decidides i amb la gosadia d’emprendre accions o iniciatives culturals atrevides i desinteressades com aquesta; en elles i en els seus projectes i realitzacions hi trobem la resposta al perquè Torroella continua encara sent un referent cultural. M’atreveixo a assegurar que només per això sol, el naixement de la tercera època d’Emporion té un sentit i està plenament justificat. Que sigui per molts anys!
