Finalment, el dilluns 14 d’octubre es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem.
Es condemna l’exvicepresident Oriol Junqueras a 13 anys de presó; els exconsellers Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull, a 12 anys; l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, a 11 anys i mig; els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, a 10 anys; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, a 9 anys; els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, a 1 any i 8 mesos.
A Dolors Bassa, torroellenca, exconsellera de Treball, Afers Socials i Família, se l’acusa de sedició i malversació i se la condemna a 12 anys de presó. (Per cert, que l’escrit condemnatori contenia un error ben galdós, en atribuir-li el càrrec d’exconsellera d’Ensenyament). No cal dir fins a quin punt ens entristeix i ens indigna aquesta sentència. D’una banda, en veure com es castiga la Dolors per haver col·laborat a posar urnes i donar veu al poble que l’havia elegida democràticament. I, d’altra banda, perquè coneixem la seva trajectòria, honesta, ansiosa de llibertat i de justícia, entregada durant molts anys a acompanyar i ajudar a desvalguts i marginats, obrers en atur, persones sense sostre, emigrants, refugiats. En actitud sempre dialogant, sempre pacífica.
Esgarrifa veure com el Tribunal Suprem posa a l’1-O l’etiqueta de la sedició, i condemna nou persones a cent anys de presó. Si els recursos davant el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no hi posen remei, es pot instituir una perillosa jurisprudència que deixarà desdibuixada tota frontera entre manifestació pacífica i revolta violenta. El poder executiu, i tots els poders que el pressionen o li són subsidiaris, podran sotmetre a judici i condemna, de forma arbitrària, segons les seves conveniències, tota mobilització ciutadana que els incomodi.
Des del moment que es va conèixer, la sentència va provocar la reacció indignada de centenars de milers de ciutadans. El mateix dilluns 14, l’anomenat Tsunami Democràtic va convocar concentracions, talls de carreteres, aturades de trens, metro, ocupació de l’aeroport del Prat. Des de cinc punts de la geografia catalana van sortir llargues columnes de persones a peu, cent quilòmetres durant tres dies, que van confluir a Barcelona el divendres 18, un dia marcat per una vaga general i una manifestació que va superar àmpliament el mig milió de persones. Durant la setmana es van produir aldarulls seriosos a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, enfrontaments entre joves irats i policies contundents, amb ferits per totes dues bandes i un nombre elevat de detinguts.
El president en funcions del govern espanyol ha evitat el diàleg amb el president de la Generalitat. El dia 10 d’aquest mes de novembre hi ha eleccions a Corts i el context preelectoral determina i impregna les actituds i les declaracions dels polítics de totes bandes, generalment en perjudici de Catalunya. A més d’entristits i indignats per la sentència, estem expectants i preocupats per l’absència de propostes.
