Les persones d’una certa edat solen comentar que a les escoles fa falta l’assignatura d’urbanitat i atribueixen a aquesta mancança els mals d’una societat que ha perdut les bones maneres de comportar-se socialment. Penso, però, que no és aquí on cal cercar el problema. L’escola s’ha anat farcint de noves assignatures i això, al meu entendre, és un error. Mai no es resolen els problemes de la vida real pensant en la lliçó tal de l’assignatura qual. A l’escola hi ha precisament massa matèries compartimentades i hauríem de tornar a formes més transversals d’educar. A la família i a l’escola s’ha d’aprofitar cada ocasió per fer un comentari que orienti aquells que es formen. No cal dir que és amb l’exemple amb el que més eduquem.
L’assignatura d’urbanitat devia tenir algun avantatge, és clar. Com a mínim, un sabia allò que es considerava bé i allò que estava mal vist, que no és poca cosa davant de la incapacitat actual per vertebrar comportaments socials dels més joves. Però veig també un mal en aquella assignatura. Solien ser pautes per quedar bé, per diferenciar-se dels mal educats. Hi havia normes absurdes, sense cap més finalitat que això: qui les exercitava indicava que havia anat a una bona escola. Per això es parlava tant de ser una persona “distingida”.
Una cosa és l’estil d’urbanitat d’abans i l’altre és saber les bones maneres de relacionar-se en societat. La bona educació és cosa senzilla: consisteix a procurar el benestar dels nostres conciutadans i evitar molestar-los. Us proposo un exercici. Passeu una estona en una cafeteria i discretament observeu de quina manera els clients demanen el cafè, o la consumició que sigui, i de la manera que respon qui està a l’altre costat de la barra.
